Campanya forestal

Intersindical Secció Bombers Generalitat_ Any rere any, acabem l’estiu lamentant la mort d’un company. PROU!!! No pot ser que tot sigui imprevisible, “no es podia saber”, “és mala sort”… La feina té un risc, i apagar un incendi forestal a l’estiu té més perills que treballar en una oficina, és evident. Tot i això, no hem de confondre les coses. Amb els mitjans i recursos, tant personals com tecnològics que fem servir avui dia, no podem permetre excuses sense contingut, fetes per aquells que haurien de dirigir i gestionar. Aquells que són al capdavant d’operatius tan potents com el d’un foc forestal, arriben a compartir carpa amb fins a 17 assessors, personal especialista que aporta coneixement i filtra informació perquè el Cap prengui les millors decisions.

Pla de mínims indispensables

Ja hem tancat i valorat la Campanya 2025, d’aquí a vuit mesos hi tornarem a ser, i no volem esperar, així que des d’avui mateix la sectorial de bombers presentem el nostre pla de mínims indispensables que cal treballar per assolir abans de l’inici de campanya 2026. Aportem solucions per encetar nous camins, més segurs i dignes.

Com funciona i on és el problema?

El bo i millor d’aquestes idees. Com? Què volem fer? Com ho farem? Quins riscos hi ha?, etc., queden reflectides en el document Pla d’acció en la intervenció (PAI) que s’actualitza mínim un cop al dia, a primera hora. I aquí ve el problema. Vista la dimensió de la tragèdia, hom diria que l’estructura de comandament reforçada, permet assolir aquests grans reptes. Llàstima que la realitat s’entossudeix a treure’ns la raó. Per què? Com ho fem per què el pobre bomber que treballa a escassos metres de les flames rebi aquesta informació cabdal? Aquí comença el que de menuts anomenaven “el joc del telèfon”, i que avui, any 2026 no és altra cosa que “el joc dels despropòsits”. Resulta que tota la informació es transmet en una breu reunió de 10 a 30 minuts (essent generós), a un comandament intermedi que anomenem ECO. Ni podem trobar d’1 a 4 ECO, depenent de la magnitud de l’emergència.

En aquesta breu reunió rep el PAI del seu tros assignat (sector). En aquest sector pot disposar de 5 a 20 camions, i un personal d’entre 20 i 100 persones, que distribuïts resseguint el perímetre del foc per línies de mànegues quilomètriques, fa impossible per ECO veure-ho tot en persona. Així és com, en una petita trobada informal al Punt d’Emplaçament de Vehicles (PEV), resumeix al bomber/a a càrrec, objectius, tàctiques, i perills, perquè sigui aquest qui comuniqui amb el personal que recorre les línies i els doni informació, moltes vegades per ràdio, ja que no es veuen en hores. Tot això, mentre el foc avança.

La informació ha d’arribar als camions

La seguretat no està en el que es decideix la Carpa, sinó en més gent al terreny vigilant i transmetent la informació de seguretat. No es pot permetre, que la figura que ha de garantir la prevenció i seguretat de bombers/eres, anomenat ROMEU, ho faci tot mirant mapes a l’ordinador i sense trepitjar el terreny. La figura de Romeu és molt necessària per motius de prevenció de riscos laborals. No només ha d’escriure el PAI sinó que ha de fer que la informació arribi i s’exposi als intervinents. La informació no pot quedar en una carpa, ha d’arribar directament als camions, ja que si l’ECO fa un resum del resum es perd informació.

Una organització més eficient dels efectius

Enviar la gent a Foc Forestal a dues o tres hores de distància a la 1 h o 2 h de la matinada (o més tard), és improductiu, insegur, una despesa en gasoil i un desgast del personal. Si sumem el trajecte, passar per punt de trànsit, quan es comença a treballar la feina efectiva ja serà mínima. I moltes vegades quan arriben al servei, han d’esperar una estona i els facin tornar.

Avituallaments de qualitat

Com no pot ser que ens preocupem de tenir prou camions amb aigua, mànegues i gasoil i no d’avituallar bombers/eres amb aigua i menjar digne i suficient? Ah!, i a una hora prudent, que dinar a les 17 hores segur que no ho és. I menys quan el dinar són capses de menjar militar preparat que ja són al magatzem de Bombers. Aquests menús militars només s’haurien de repartir per al primer àpat, posteriorment haurien de ser àpats nutritius, calents i de qualitat. A banda també caldria tenir cafè a disposició a diferents hores del servei. És barat i reconforta molt la majoria del personal. Oferir avituallaments de poca qualitat és deixadesa, i manca de preocupació i d’empatia mínima amb el personal de primera línia.