La Intersindical
La primera força sindical d’obediència nacional
La Intersindical som un sindicat nacional, de classe i feminista. És a dir, no estem lligats a cap organització estatal i agrupem treballadors i treballadores de tots els sectors productius. Som la primera força sindical d’obediència nacional, amb persones afiliades i representants sindicals arreu del territori. Creiem en la unitat d’acció entre les diferents forces sindicals per augmentar l’efectivitat de la defensa dels interessos col·lectius de les treballadores i els treballadors.
Per un espai català de relacions laborals
Els Països Catalans tenim el dret inalienable a la nostra autodeterminació com a poble i l’alliberament nacional està plenament vinculat a la transformació social que mereixem, com a ciutadans/es i com a treballadors/es. Per a la Intersindical és bàsic que disposem d’una República Catalana amb un marc propi de relacions laborals on els convenis, les lleis, els pactes laborals, les polítiques d’ocupació, la formació, la fiscalitat, els serveis públics, la seguretat social… es decideixin i negociïn el més a prop possible del treballador i de la treballadora i no a Madrid o a París.
L’afiliació i les seccions sindicals, la nostra base
El nostre model sindical es basa en l’afiliació i les seccions sindicals (les persones afiliades i representants del sindicat a les empreses), que s’organitzen i tenen plena autonomia i decisió dins l’àmbit de la seva empresa, ja que ells/es són els/les qui millor coneixen el seu lloc de feina i poden defensar millor els drets laborals dels seus companys i de les seves companyes. Els interessos col·lectius han d’estar per damunt dels de qualsevol minoria privilegiada. Cal una autèntica democràcia social i econòmica que permeti una major participació de les treballadores i els treballadors en les decisions econòmiques, tant a nivell d’empresa com de tota la societat.
Som un sindicat independent i sociopolític
Som un sindicat independent, democràtic, ètic, assembleari, sociopolític, republicà, laic, feminista, ecologista, independentista i internacionalista. Defensem els drets laborals, socioeconòmics i nacionals de les persones i dels treballadores i de les treballadores amb la finalitat de transformar l’actual estructura social en una altra de realment justa, lliure, solidària i respectuosa amb el planeta. Apostem per donar una dimensió social al sindicalisme, implicant-lo en la defensa de la igualtat home-dona, del medi ambient, de la llengua catalana i dels drets socials i econòmics dels col·lectius més precaritzats dels Països Catalans i del món. El nostre és objectiu és l’eliminació de tota situació d’opressió d’uns individus i/o col·lectius sobre d’altres i per això lluitem contra la discriminació, sigui per raó de raça, sexe, religió, ideologia o qualsevol altra consideració personal i social. Creiem que cal bandejar la burocràcia que impera a les administracions i avançar cap a una vertadera democràcia participativa basada en el diàleg i la decisió de la majoria, amb respecte a les opinions minoritàries, i la defensa de la diversitat.
Relacions sindicals internacionals
Mantenim relacions d’intercanvi i de col·laboració mútua amb sindicats de diversos països, en especial amb els bascos ELA i LAB, el gallec CIG, el sard CSS o el cors STC. A nivell mundial, formem part del Comitè Executiu de la Plataforma de Sindicats de Classe de Nacions Sense Estat (SCNSE), de Trade Unions for Energy Democracy (TUED) i som membre de la Federació Sindical Mundial (FSM-WFTU), la segona centra sindical mundial que aglutina uns/es 100 milions de treballadors/es dels cinc continents. Junts treballem en la construcció d’un món de pobles lliures i solidaris, en què la força de les treballadores i els treballadors transformi les actuals estructures socioeconòmiques i estatals.
També som integrants de la Taula Colòmbia, impulsant projectes de cooperació en aquest país en col·laboració amb el CIEMEN, així com de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR).
La nostra història
Fundació de la Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC)
Es forma en ple franquisme a partir de dos nuclis bàsics, per un costat treballadors i treballadores procedents del catalanisme polític (bàsicament d’Unió Democràtica de Catalunya) i per l’altra els que venen de camps que giren entorn moviments catòlics tipus JOC i HOAC o provinents de l’anarcosindicalisme. En els primers anys funciona com a SOCC Solidaritat d’Obrers Cristians de Catalunya però posteriorment ja esdevé SOC, establint el seu caràcter laic. Durant els anys seixanta fou el primer sindicat clandestí. Funcionava com a confederació de sindicats d’activitats, actuant principalment a Catalunya, però en coordinació amb d’altres sindicats dels Països Catalans. Xavier Cassases en fou fundador, secretari general i president des del 1958 i el 1983.
Fundació de la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya (CSTC)
Formada a partir de l’acord aconseguit entre SOC i els Col·lectius de Treballadors (CCTT), organització sindical de caire nacionalista molt vinculada al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional). Funciona amb una comissió gestora fins a l’any 1983, quan la Confederació es constitueix oficialment i Lluís Llerinós n’és escollit secretari general. Aquest any també es crea també la Fundació Layret, per donar suport a la CSTC. Durant el període constituent s’uneixen a la Confederació diferents sindicats i col·lectius:
SAT: Sindicat Autònom de Treballadors de Cassà de la Selva.
SOFIS: Sindicat Obrer de la Fusta i el Suro.
APPF: Associació Professional de Pompes Fúnebres.
SICO: Sindicat Independent de la Comarca d’Osona.
STG: Sindicat de Treballadors de la Garrotxa.
SUTA: Sindicat Unitari de Treballadors d’Autoescoles.
Fundació de la Confederació Sindical de Catalunya (CSC)
Es crea fruit de l’acord entre la CSTC i el Sindicat de Quadres de Catalunya (SQC), que permetia a través de la inicial penetració en el sector de “quadres i tècnics” esdevenir un sindicat de classe. L’acord, signat la tardor del 86, permet presentar-se sota les sigles de CSC a les eleccions sindicals d’aquell any. L’1 i el 2 de maig de 1987 es fa el Congrés Constituent de la CSC. Lluís Llerinós continua sent-ne el secretari general. Durant aquest procés entre la creació de la CSC i el seu congrés constitutent s’hi van afegir els següents sindicats:
RADIUM: Sindicat de Contramaestres del Tèxtil.
SECPVE: Sindicat d’Empleats de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi.
Processos de disgregació de la CSC:
1987: Durant el procés de la CSTC de l’abril, abans de crear oficialment la CSC, es produeix una petita fuga que es concreta més tard amb la formació de la COS (Coordinadora Obrera Sindical).
1988: Entre els mesos de febrer i maig el sector provinent de la CSTC trenca amb el sector del SQC, als que s’hi afegiren el Sindicat d’Estalvi de Catalunya (SEC), Radium i SECPVE.
1989: El mes de febrer, amb tot un procés anterior i posterior, es produeix un intent, reeixit en part, de dur tot el que resta de la CSC a CCOO.
1990: El congrés de la CSC a Vic tanca tot el procés disgregacionista, estabilitza la situació i permet refer la Confederació en base a la ponencia «Continuem».
Fundació de la Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya (I-CSC)
El mes d’octubre es legalitza la Intersindical i a les eleccions sindicals d’aquell any la presentació es fa com a Intersindical-CSC. Miquel Porter i Moix és escollit secretari confederal.
Congrés Constituent de la Intersindical-CSC
Es va fer els dies 13 i 14 de novembre a Tarragona.
Des de l’any 90 al 93 es van afegir a la Intersindical-CSC diferents sindicats de branca i empresa que avui conformen l’actual I-CSC sota un model organitzatiu confederal però sense perdre el referent de classe.
II Congrés Confederal
Amb el lema «Vers el sindicalisme català i independent del 2000» es fa el II Congrés de la I-CSC el 25 d’abril d’aquell any a l’hotel Alimara de Barcelona que implica una profunda renovació generacional del sindicat i un enfortiment dels principis sindicals i nacionals de l’organització. Isabel Pallarès és escollida secretària confederal. Al novembre del 1998, aprofitant el 40è aniversari del sindicat, es recull i agrupa a través de la Fundació Layret l’arxiu del SOC, la CSTC i la CSC i es cedeix a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Congrés Extraordinari
Al mes de juny, modifica i ajusta els estatuts i renova els càrrecs del secretariat confederal.
III Congrés Confederal
Amb el lema «Continuem avançant, la força del sindicat nacional», es fa el 20 de novembre a l’hotel Alimara de Barcelona. Significa la consolidació del projecte sindical encetat en l’anterior congrés. L’increment del nombre de persones delegades i l’expansió sectorial i territorial de la confederació certifiquen la voluntat de que la Intersindical-CSC el sindicat nacional i de classe de referència dels Països Catalans.
D’altra banda, al Congrés també s’hi aprova la postura contrària de la confederació al referèndum de ratificació del tractat anomenat ‘Constitució europea’ del 2005, per la manca de drets en els àmbits laboral, social, democràtic i nacional del text.
Congrés Extraordinari i IV Congrés Confederal
El 24 d’octubre es renoven els Estatuts de la Intersindical-CSC, en un canvi que suposa abandonar la fórmula organitzativa de confederació de sindicats per esdevenir un sol sindicat estructurat en Federacions Professionals, Unions Territorials i Espai Jove. En els següents mesos, els antics sindicats integrants van anar realitzant les seves respectives assemblees de dissolució, per tal de constituir-se en Federació Professional. De la mateixa manera, el nou text reafirma el compromís de la Intersindical-CSC amb la transformació social, l’emancipació nacional dels Països Catalans i la solidaritat internacionalista.
Amb el lema “Construïm el futur: treball, país, sindicat”, el 21 de desembre té lloc el IV Congrés Confederal de la Intersindical-CSC, en el qual es consolida el canvi de model sindical aprovat dos mesos abans amb els nous Estatuts i es posen les bases per iniciar un procés de creixement i major arrelament arreu del país. De la mateixa manera, s’hi aproven diverses resolucions de pes, entre les que en destaca una crida a donar suport a la vaga general com a forma de lluita vers una crisi econòmica que, des de patronals i governs, volen fer pagar a les classes treballadores. De la mateixa manera, s’hi aprova sol·licitar l’adhesió formal a la Federació Sindical Mundial (FSM), la segona confederació internacional de sindicats, una sol·licitud que va ser acceptada uns mesos després. Des de llavors, la Intersindical-CSC és membre de ple dret de la FSM.
V Congrés Nacional
Se celebra el 6 d’abril amb el lema “SOM: Sindicalització, Organització, Mobilització”. Aprofundint en el model sindicat impulsat al IV Congrés, s’hi presenten dues ponències, una d’acció sindical i una altra d’organització, que són aprovades amb un ampli suport dels delegats i de les delegades. Es fa una aposta per enfortir el perfil independentista del sindicat, implementar metodologies de treball adaptades a l’escenari polític i social. Pel que fa a la ponència d’acció sindical, s’emfatitza el compromís de bastir des dels centres de treball una alternativa sindical “des de la constatació que la lògica del pactisme s’ha esgotat” i “contestant l’actual hegemonia social” mitjançant l’acumulació de forces. Carles Sastre és escollit secretari general.
El congrés aprova una resolució en favor dels serveis públics i una altra demanant que l’estat propi es fonamenti en “la igualtat, la solidaritat i la participació de les classes populars en la pressa de decisions” i apostant per sotmetre a referèndums la integració de l’estat català “en estaments supranacionals”, com ara la UE o l’OTAN. Així mateix, es dóna per obsoleta la demanda d’un Marc Català de Relacions Laborals, tan esgotada com el marc autonòmic considerant la independència nacional com a única oportunitat per a “reconquerir drets laborals i socials i obtenir-ne de nous en el marc del nou estat català”.
VI Congrés Nacional
Amb el lema: «Dempeus! Temps de reptes, temps de respostes’, el 30 de juny el sindicat decideix reestructurar-se per tal d’esdevenir l’eina principal de construcció de la República, conjuntament amb altres agents socials. Decideix impulsar noves candidatures als centres de treball per a les eleccions del 2019, que suposaran que la Intersindical-CSC multipliqui el nombre de delegats/des en tots els sectors i arreu del territori. Com a conseqüència de la convocatòria de la vaga general del 2017 i del paper actiu del sindicat en l’anomenat ‘procés’, l’afiliació creixerà en més d’un 30%.
El sindicat esdevé primera força al serveis centrals i territorials de la Generalitat de Catalunya, tercera força a les juntes de personal d’Educació (malgrat no presentar-se en tots els serveis territorials) i obté victòries o grans resultats en les principals administracions locals (ajuntaments de Tarragona, Girona, Barcelona; diputacions de Girona i Barcelona, etc), així com una implantació creixent en el sector privat que s’afegeix a la presència que ja tenia a sectors com Sanitat o a grans empreses financeres com el Banc Sabadell o Caixabank, aquesta última a través del sindicat agermanat Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC).
El Congrés també aprova dues resolucions per donar suport a les persones preses polítiques i exiliades per l’estat espanyol i per demanar les derogacions de les reformes laborals del 2010 i 2012, el desenvolupament de polítiques reals d’igualtat i garantir el sistema de pensions. A més, incorpora a la seva declaració de principis la lluita per la igualtat com un eix de l’acció sindical del sindicat.
L’any 2020 es fa el relleu al capdavant de l’organització acordat en el Congrés, pel qual Sergi Perelló passa a ser el nou secretari general del sindicat. Continua el creixement al sector privat, especialment en grans empreses com HP, Cap Gemini, SICE o Ciments Molins, i en administracions públiques com la Diputació de Tarragona, on la Intersindical-CSC esdevé primera força.
VII Congrés Nacional
El 12 de novembre de 2022 va tenir lloc a Barcelona el VII Congrés Nacional on es va escollir el nou secretariat nacional encapçalat per Sergi Perelló i Núria Ferrandis. Durant el congrés es va aprovar la ponència “Recuperar la iniciativa per conquerir tots els drets”, on s’hi plantejaven 57 propostes per consolidar i fer avançar el sindicat independentista i de classe. El sindicat posa en relleu la necessitat de crear una caixa de resistència per afrontar amb garanties els conflictes laborals a les empreses. La Intersindical reivindica un model productiu divers i sostenible i un sistema de protecció social fort, amb la reducció de la jornada laboral amb el mateix sou i un salari mínim adaptat a la realitat socioeconòmica de Catalunya com a mesures per garantir la cohesió i el benestar de la majoria de la població.
Durant el congrés es van aprovar 3 resolucions; la primera pels drets dels pobles i les persones migrades, la segona per l’avenç en les polítiques feministes i la tercera per bastir un model socioeconòmic mundial per a les persones que faci front al canvi climàtic de manera efectiva.
La Intersindical va refermar el seu compromís independentista davant d’un Estat que impedeix al poble de Catalunya poder bastir un futur realment just i lliure en forma de República Catalana.