El Projecte de llei de la Direcció Pública Professional de la Generalitat es presenta com una aposta per professionalitzar l’Administració, introduint criteris de mèrit, capacitat, idoneïtat, avaluació de resultats i una major independència respecte del poder polític.
Professionalitzar la direcció pública pot ser positiu. El problema és que aquesta professionalització no pot convertir-se en un règim de privilegis per a una minoria mentre la majoria dels empleats públics continua sense una carrera professional real. I quin és el motiu de fer una llei específica mentre no està aprovada la llei d’ocupació pública catalana, on es preveu regular tant la carrera professional com el marc per la direcció pública professional?
7 anys + 7 anys
El projecte estableix que els nomenaments dels directius tindran una durada de 7 anys, amb possibilitat de pròrroga per 7 anys més.
Això significa que un directiu pot arribar a exercir el mateix càrrec durant fins a 14 anys, amb continuïtat vinculada a l’avaluació dels objectius i resultats.
A més:
- se substitueix el lliure cessament per causes taxades de cessament
- s’estableix una avaluació anual dels objectius i resultats
- i es preveu una retribució variable de fins al 15% de les retribucions fixes
I què passa amb els llocs base i la resta de llocs de treball?
Aquí apareix la gran contradicció. Els llocs base, singulars i de comandament no tenen un mandat de 7 anys. No tenen una pròrroga de 7 anys. No tenen una retribució variable de fins al 15%. I no disposen d’un sistema equivalent de carrera professional.
Un funcionari que ocupa un lloc base, singulars i de comandament ha de sotmetre’s als mecanismes ordinaris de provisió i mobilitat per progressar professionalment. En canvi, per a la direcció pública es crea un règim específic de mandat, continuïtat, avaluació i incentius.
En el cas dels funcionaris de carrera que accedeixin a determinades funcions directives, el projecte preveu la situació de serveis especials, amb els corresponents drets de reingrés.
Per què els funcionaris que accedeixen a la direcció pública han de disposar d’unes garanties específiques de carrera i retorn que no tenen, en termes equivalents, els treballadors que ocupen la resta de llocs de treball públics?
El Govern està dissenyant un règim específic per menys del 0,3% del personal mentre la immensa majoria continua sense una carrera professional equivalent.
No qüestionem que els directius hagin de tenir garanties. Qüestionem que aquestes garanties no formin part d’un model general de carrera professional per a tota la funció pública. Qüestionem que es plantegi una llei de la direcció pública professional sense haver aprovat abans la llei d’ocupació pública catalana.
LA INTERSINDICAL vol una Administració professional per a tothom.
NO VOLEM DUES ADMINISTRACIONS, 7 + 7 anys i fins a un 15% de variable per als directius? I per als llocs base, singulars i de comandament? La professionalització de l’Administració no pot ser un privilegi dels càrrecs directius. El talent, l’experiència i la responsabilitat també existeixen en cada lloc de treball públic. Si es vol una Administració professional, la carrera professional ha de ser per a tothom.
