Article de Jordi Serracant, Sectorial de la Generalitat i Ens Adscrits
En el decurs del segle XIX, les precàries i difícils condicions del treball industrial van provocar l’aparició de moviments de dones treballadores que reivindicaven millors condicions laborals: reducció jornada, limitació del treball infantil, millores salarials i socials, etc. Els orígens del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones tenen com a punt de partida l’homenatge a la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company (Nova York) el 25 de març de 1911, una indústria tèxtil on treballaven mig miler de persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves i que l’any anterior havien mantingut una important vaga; van morir 142 obreres. Catalunya no va quedar al marge de la lluita de les dones treballadores. Per exemple, el 1881 una vaga de més de tres mil dones va aturar la indústria tèxtil a Igualada.
Des de mitjans del segle XIX s’ha recorregut un llarg i difícil camí en la millora de les condicions de la dona treballadora. En ple segle XXI, aquesta lluita continua, persevera i un dels focus és l’equiparació salarial home/dona.
El quadre següent és el resum del període 2004-2023 dels salaris mitjans bruts per sexe a Catalunya:
Font: IDESCAT https://www.idescat.cat/pub/?id=eaes&n=10400&col=3
Quines conclusions podem extreure d’aquesta gràfica?
La primera i més important és que la bretxa salarial ha passat del 32% el 2004 al 17% el 2023. Com s’aprecia a la línia “diferència”, la tendència de tot el període 2004 – 2023 és a la reducció de bretxa. No obstant, la crisi econòmica a partir del 2010 és lacerant pels salaris de la dona; la reducció de la bretxa salarial no retorna fins a 2015. En general, el període 2010-2016 són anys perduts en matèria de poder adquisitiu, atès que els salaris mitjans romanen congelats nominalment, o bé directament a la baixa. Hom conclouria que la crisi fou particularment negativa per als salaris de les dones.
Si bé la bretxa salarial de 2004-2023 s’ha anat reduint i el 2023 “només” és del 17%, cal tenir present que el salari mitjà anual brut d’una dona era de gairebé 5.500 € menys que el de l’home només en aquell any. Cal tenir present les desenes de milers d’euros que han deixat d’ingressar les dones en els seus salaris en tot el període analitzat.
La lluita per uns salaris dignes per a tothom i l’equiparació salarial home/dona continua sent, i és, un dels objectius principals del projecte de sindicalisme nacional, feminista i de classe que proposa La Intersindical.
