L’assetjament laboral, també conegut com a mobbing, és una forma de violència psicològica que pot afectar greument la dignitat, la salut i la vida professional de qui la pateix. Saber identificar-ne les conductes, documentar els fets i buscar suport són passos importants per poder-hi fer front.
Què és l’assetjament laboral?
L’assetjament laboral consisteix en l’exposició reiterada i prolongada a conductes de violència psicològica dirigides contra una persona o un grup de persones en l’àmbit de la feina. Aquestes conductes poden provenir d’algú que ocupa una posició de poder, que no ha de ser necessàriament jeràrquica, i poden crear un entorn intimidatori, hostil o humiliant.
Aquesta situació atempta contra la dignitat de la persona i pot representar un risc per a la seva salut. També pot produir-se mitjançant actes hostils o humiliants reiterats en una relació laboral o funcionarial.
La freqüència, la durada i el conjunt dels fets són elements rellevants per valorar cada cas. Un conflicte puntual, una discrepància professional o una decisió organitzativa justificada no constitueixen necessàriament assetjament; cal analitzar el context i si hi ha un patró de conductes hostils.
Conductes que poden ser assetjament laboral
L’assetjament a la feina pot adoptar formes diverses. Entre les conductes més habituals hi ha:
- Acumular o imposar una càrrega de treball excessiva de manera deliberada.
- Desqualificar professionalment la persona o assignar-li funcions amb la voluntat de menyscabar-la.
- Canviar arbitràriament i repetidament les tasques, el servei o les responsabilitats.
- Modificar de manera reiterada els horaris sense una justificació organitzativa clara.
- Privar la persona d’informació, eines, instruments o documents necessaris per treballar.
- Aïllar-la, ignorar-la o excloure-la de les comunicacions i dinàmiques habituals de l’equip.
- Cridar, humiliar, coaccionar, amenaçar o insultar.
- Atemptar contra la integritat física o moral, la llibertat o la dignitat sexual.
- No adoptar les mesures de protecció i seguretat necessàries davant d’un risc conegut.
Una conducta aïllada pot ser inadequada o sancionable sense constituir, per si sola, assetjament laboral. És important valorar els fets en conjunt i rebre orientació especialitzada.
Tipus d’assetjament laboral
Assetjament vertical descendent o bossing
És el maltractament exercit per una persona superior jeràrquica o per l’empresa contra una persona treballadora. Pot manifestar-se a través d’humiliacions, amenaces, aïllament, menyspreu o decisions arbitràries mantingudes en el temps. Dins d’aquesta modalitat hi pot haver l’anomenat assetjament disciplinari, que utilitza la por i la intimidació perquè la persona actuï de manera submisa i no qüestioni les decisions de la direcció.
Assetjament vertical ascendent
Es produeix quan una persona amb responsabilitat jeràrquica és assetjada per una o diverses persones subordinades.
Assetjament horitzontal
Té lloc entre persones del mateix nivell jeràrquic o entre companys i companyes de feina. Pot incloure aïllament, rumors, menyspreu, boicot de la feina o altres conductes hostils reiterades.
Com detectar si pateixes assetjament a la feina
Per identificar una possible situació d’assetjament laboral, pregunta’t si:
- Les conductes negatives es repeteixen o es mantenen en el temps.
- Reps un tracte clarament diferent del de la resta de la plantilla sense una causa objectiva.
- T’aïllen, desacrediten o dificulten deliberadament que puguis fer bé la teva feina.
- Les decisions sobre les teves tasques, horaris o funcions semblen arbitràries i busquen perjudicar-te.
- El tracte rebut et genera por, inseguretat, ansietat o un deteriorament sostingut del benestar.
- Hi ha testimonis, missatges, correus, canvis de funcions o altres elements que permeten acreditar els fets.
L’assetjament laboral forma part dels riscos psicosocials a la feina. Pot tenir conseqüències físiques i psicològiques, com ara estrès, ansietat, depressió, irritabilitat, problemes de concentració, alteracions del son, trastorns gastrointestinals o afectacions cardiovasculars. També pot perjudicar les relacions familiars i socials, l’activitat professional i la situació econòmica de la persona afectada.
Què pots fer si pateixes assetjament laboral?
- Anota els fets. Porta un registre cronològic amb dates, llocs, persones implicades, testimonis i una descripció concreta del que ha passat.
- Conserva les proves. Desa correus, missatges, ordres, canvis d’horari, comunicacions i qualsevol altre document relacionat amb la situació.
- Busca suport sindical. Contacta amb la representació legal de les persones treballadores, la secció sindical o les delegades i delegats de prevenció.
- Informa’t sobre el protocol intern. Comprova si l’empresa o l’Administració disposa d’un protocol de prevenció i actuació davant l’assetjament, i valora amb assessorament si convé activar-lo.
- Cuida la salut. Si la situació t’afecta físicament o emocionalment, adreça’t als serveis sanitaris i explica’ls què està passant a la feina.
- Demana assessorament abans d’actuar. Cada cas és diferent. Una valoració laboral, preventiva i, si escau, jurídica t’ajudarà a decidir els passos més adequats.
Més informació sobre l’assetjament a la feina
Consulta el nostre document informatiu per aprofundir en què és l’assetjament laboral, les seves modalitats i els fets que poden ajudar-te a detectar-lo.
Descarrega el document informatiu sobre assetjament laboral (PDF)
