La secció sindical de Primària Girona de la Intersindical denuncia l’externalització de les TSS
La DAP de l’ICS de Girona elimina la figura del Treballador Social
sanitari a quasi la majoria de CAP, derivant-los als Ajuntaments i Consorcis Comarcals.
centres sanitaris de primària Girona, cal que vagi al web icsgirona. El primer
que tenim és el títol que precedeix tot el redactat i diu “Treball Social
Sanitari”. És a dir, aquestes treballadores es diferencien de les que hi ha a
altres empreses públiques, privades o administracions locals, per fer una tasca
molt especifica dins el món sanitari, són professionals especialitzades en
aquest camp. Diu així;“El treball social sanitari està constituït
per totes les activitats individuals, familiars i comunitàries, que en l’àmbit
de la seva feina realitza el treballador social, degudament format en la
vessant sanitària. L’objectiu de la nostra tasca és millorar l’entorn social
desfavorable que interfereix negativament en un problema de salut,
agreujant-lo. Des del treball social sanitari es treballa per ajudar al pacient
i a la seva família a realitzar un procés d’adaptació a la nova situació
després d’una malaltia. Inclou també les activitats preventives destinades
a la promoció de la salut posant les eines necessàries perquè l’entorn
sociofamiliar no incideixi negativament en el problema de salut plantejat. Les
competències intrínseques del treball social sanitari tenen com a centre de
gravetat l’atenció als aspectes psicosocials de la persona en el procés de
malaltia. L’àmbit de treball és sempre l’equip de salut. El treball social
sanitari garanteix la continuïtat assistencial. Aquesta continuïtat queda
reflectit en que en el procés de malaltia és continu entre els diferents
nivells assistencials i per aquest motiu, l’atenció s’ha de donar en tot el
procés estigui atès en un centre sanitari o en el seu domicili.”
Però la realitat del TSS, en les nostres
comarques, és ben diferent a la que hi
ha penjada a l’ICS Girona.
Qualsevol usuari que truqui a algun CAP de l’Alt Empordà,
del Ripollès o de la Garrotxa per sol·licitar visita amb la treballadora social
sanitària, comprovarà amb impotència com l’auxiliar administrativa l’envia a
l’Ajuntament o al Consell Comarcal. Aquestes professionals dels Ajuntaments i
Consorcis comarcals, sense cap lligam amb l’ICS i sense coneixements específics
sanitaris faran tasques que no els hi correspon, ni per les que estan
preparades. Parlem del seguiment que cal fer a pacients amb malalties
cròniques, o la resolució de situacions crítiques que es troben en el nostre
àmbit sanitari i que només poden portar a terme treballadores socials
sanitàries que treballin dins l’organització de l’ICS.
De tant en tant, i davant les nostres reiterades
reclamacions i queixes que fem via escrits, reunions a la JP, i mitjans de
comunicació des de fa ja mesos, la DAP de Girona, arbitràriament posa algun
pegat com és que un dia a la setmana un TSS vagi a visitar al CAP de Camprodon.
Una cortina de fum que amaga un seguit d’externalitzacions que s’estan portant
a terme al nostre territori i a dins l’ICS, amputant als centres sanitaris de
professionals de l’ICS, que han donat atenció integral als ciutadans treballant
colze a colze amb els professionals de medicina i infermeria des de sempre.
Aquesta és la única via per donar un servei integral al pacient, als seus
familiars i donar recolçament directe, continu i proper als membres del mateix
EAP, com son tots els sanitaris, metges i infermeres.
Quan al 1990 es va aprovar el Reglament Marc de 6 de maig,
per part del Conseller de Salut, ja es va proposar que la finalitat d’aquesta
normativa és concretar les funcions de l’equip d’atenció primària, els criteris
generals d’organització, incloent també tota una sèrie de millores qualitatives
pel que fa a les tasques i responsabilitats dels professionals Treballadors
Socials. En aquest sentit l’esmentat Reglament estableix quines són les tasques
de tots els professionals que treballen en els EAP, incloent les pròpies que
assumeixen aquestes professionals. Aquesta normativa vigent a l’ICS i que cal
acatar per part tant del Director de la DAP de Girona, com de la cap de RRHH,
estableix que són tasques d’aquestes professionals; la participació activa, d’acord
amb les seves competències, en la planificació, l’organització, l’execució i
l’avaluació de totes les activitats de l’equip. Han de proporcionar atenció
preventiva, assistencial i de reinserció tant en consulta espontània com
programada, a aquelles persones i/o famílies amb problemes socials que
influeixin directa o indirectament en la seva salut. També realitzen les
visites domiciliàries que es requereixen per tal de valorar el risc social dels
pacients i preveure la realització de les accions necessàries. Porten a terme
les activitats d’educació per a la salut integrades en la consulta individual o
adreçades a grups de pacients o als grups de població objecte dels programes de
salut. Es coordinen amb els serveis socials, promouen i participen en l’avaluació
dels aspectes culturals, socioeconòmics i de risc sociosanitari de la població
assignada a cada EAP, participen en els programes de salut planificats pels
EAP, vetllen perquè l’EAP integri els aspectes relacionats amb la reinserció
social en l’atenció a la població.
La carta de Serveis del treball social sanitari, aprovada
per l’ICS l’any 2013 per part de la Direcció d’Afers Assistencials ja va posar
sobre la palestra la necessitat d’aquestes professionals a les institucions
sanitàries per tal d’abordar el procés salut-malaltia des d’una perspectiva
global i integral. S’insisteix que aquestes professionals aporten els
coneixements i habilitats de l’esfera social al diagnòstic mèdic i
desenvolupen, en l’entorn sanitari per a les persones que pateixen algun
problema de salut i les seves famílies, les funcions socials atribuïdes a la
professió del treball social: contribuir a la distribució de serveis i recursos
per al benestar, assessorar i informar sobre el teixit/aspectes socials que
afecten/milloren la salut, i realitzar intervenció social especialitzada, de
tipus d’acompanyament o clínic, en i per al procés salut-malaltia. A dia d’avui
aquesta carta de serveis de treball social sanitari, aprovat per l’ICS,
continua vigent.
Tenim per tant normativa clara sobre funcions de tots els
professionals que treballem a l’ICS Primària, i que és aplicable a tots els
centres de Catalunya, però resulta que al territori de Girona s’està alienant,
excloent i discriminant a tot un col·lectiu en grans territoris que ja han
començat per la Garrotxa i el Ripollès, on no trobem cap treballadora social
que depengui de l’ICS, excepte quan puntualment, s’hi posa algun pegat. Una
decisió que s’ha aplicat imposant una gestió que és contrària a la normativa
que acabem d’esmentar i que te com a finalitat obrir de bat a bat les portes a
l’externalització d’aquest servei arreu del nostre territori.
Els objectius del treball social sanitari, en l’àmbit
sanitari de l’ICS son; prestar serveis d’atenció social sanitària dins del Sistema
de salut, a les persones i les seves famílies que per manca de salut o
situacions de vulnerabilitat social, es trobin en risc de perdre-la. Qualsevol
acció d’atenció als factors psicosocials i socials, dins els models d’atenció
centrada en la persona es sustenta en el diagnòstic social sanitari utilitzant
les tècniques i les eines necessàries i pròpies de la disciplina del TS.
Aquesta és la raó per la qual el Reglament Marc de l’any 1990 els integra com a
personal propi de tots els EAP, per poder donar resposta a una atenció
integrada dels factors socials i sanitaris necessaris en l’atenció
primària.
La precarització de la qualitat assistencial que s’està
donant en aquestes grans extensions territorials on no hi ha presència de TSS o
bé hi és però molt aïllada, ja l’estan patint també en altres centres. Això
derivarà en que tindrem ciutadans de primera, els qui poden tenir assignat un
TSS, normalment al municipis més grans, com Girona, Figueres o Salt. I d’altres
de segona, com els de la Garrotxa, Ripollès o La Jonquera, que se’ls derivarà a
TS que depenen d’entitats o administracions públiques o privades que no són
sanitàries. Als grans municipis, on hi ha TSS les ràtios se’ls ha augmentat
tant que ja pateixen del que anomenem desprofessionalització. En comptes de
dedicar el seu temps a l’acollida, l’acompanyament, l’orientació o
l’assessorament dels pacients i els seus familiars, tasques que formen part del
moll de l’os del treball social sanitari, aquests es veuen abocats a fer
majoritàriament feines burocràtiques per manca de temps. Aquesta és la
conseqüència d’anar limitant la seva presència en els CAP.
Aquesta pèssima gestió que la DAP de Girona està portant a
terme mina la salut de tot un col·lectiu al qui es vol fer fora del sistema, i
els mitjans que s’utilitzen, a banda d’elevar-los la càrrega de treball, és
oferir-los els contractes més curts que tenim a l’ICS. Així la cap de rrhh de
la DAP de Girona els fa signar contractes mensuals, mentre a Lleida
professionals amb la mateixa puntuació que a Girona ja signen interinitats des
de fa temps. Que la situació laboral pengi d’un fil, amb dubtes sobre la seva
continuïtat a l’ICS, al veure la plantilla de TSS cada cop més esquifida, mina
la salut de qualsevol persona. Resulta còmic, quasi esperpèntic que s’estigui
treballant amb Plans d’Igualtat i paral·lelament, en una plantilla
majoritàriament femenina, el 90% de TSS estiguin treballant amb unes condicions
molt per sota les que tenen les seves companyes de Lleida, Barcelona o
Tarragona.
Per al període 2022-2026 es va aprovar el Pla
d’Organització de Recursos Humans (PORH) de l’ICS , un dels objectius que
trobem al capítol III, és que s’han de planificar adequadament les plantilles
d’acord amb les necessitats actuals i futures. Aquest objectiu ja es va pactar
en mesa sectorial, en el darrer PORH, que abasta els anys des del 2017 fins al
2021. I resulta que si a l’any 2017 teníem 13 TSS, ara al 2022 en tenim 15.
Quan en el nostre territori n’hi hauria d’haver mínim 36, una per cada CAP.
Mentre l’ICS ha passat d’incrementar en un 27% el total de la seva plantilla
des de l’any 2017, segons dades del mateix Pla, resulta que a Girona la
plantilla de TSS es manté congelada per sota de la meitat. Ens demanem per
quina raó està passant això, quan hi ha diners per contractar-ne a la resta de
territoris i no aquí a Girona.
Paral·lelament, el Pla de Salut de Catalunya que es va
aprovar pel Govern el passat mes de desembre 2021 i que comprèn el període que
va de l’any 2021 als propers 4 anys, és l’instrument marc de referència per a
totes les actuacions públiques en matèria de salut. El darrer publicat al web
de la Generalitat remarcava la figura del TSS com a expert en la valoració de
la dimensió social del pacient que aporta a l’equip i servei sanitari, contribuint
a l’abordatge integral del pacient. També en el punt 4 del mateix, s’indica que
es garantirà la participació de col·legis professionals coma motor de canvi,
incorporant-los al procés de planificació. Aquests Plans de Salut són molt
importants perquè guien la presa de decisions, marquen les pautes i donen forma
al resultat final que s’ha d’assolir per part de totes les Gerències
Territorials de l’ICS.
És fora de tota lògica, que la DAP de Girona no hagi
seguit les directrius que ja te marcades, com han fet tota la resta de
territoris de Catalunya, deixant de contractar TSS i precaritzant els
contractes dels pocs que queden, a no ser que l’interès que tingui és que
aquestes tasques les deixi d’assumir l’ICS i es rebotin als Consells Comarcals
i Ajuntaments, tal com han fet a la Garrotxa, Alt Empordà o el Ripollès,
externalitzant un servei propi.
També cal parlar del Pla d’enfortiment i transformació de
l’atenció primària i comunitària, aprovat l’any 2021 i que té entre els seus
objectius, el de potenciar l’AP i assignar-hi recursos humans. A la plana 6 del
document i penjat a la plana del departament de salut, s’indica que entre els
mitjans d’intervenció per a potenciar-la, hi ha la d’incorporar Treballadors
Socials Sanitaris. I que el Pla vol donar resposta a les noves necessitats de
la població que s’han vist accentuades amb la Covid-19. Malgrat les bones
intencions d’aquests documents, normativa que els nostres gestors haurien
d’acatar, resulta més que sorprenent que s’hagi de denunciar públicament via
mitjans de comunicació una situació que llinda la violació més elemental de
drets dels usuaris i de les mateixes treballadores.
Aquests Plans que es publiquen i s’editen contínuament any
rere any, estan farcits de bones paraules que omplen de goig a qui desconeix la
realitat de Girona. Mentre en el nostre territori s’està accelerant la caiguda
lliure, amb contractes precaris, exclusió de professionals de l’Atenció
Primària i provocant una reacció en cadena que està reduint la qualitat assistencial
a més de minvar la salut de les TSS que ens queden, els nostres gestors miren
cap a una altra banda.
Per finalitzar, la Intersindical
s’afegeix amb tots els arguments que hem esmentat anteriorment, a la declaració
que va fer la Conxita Peña, Degana del Col·legi Oficial de Treball Social de
Catalunya, el passat mes d’abril 2022 “Als CAP fan falta més treballadors
socials, a l’atenció primària hi hauria d’haver un TS en cada equip mèdic,
concretant que en un CAP n’hi pot haver més d’un”.
De la denúncia se n’ha fet ressó el Punt Diari
