Article de la Federació de Serveis Públics de La Intersindical
Els processos electorals sindicals en l’àmbit de les administracions públiques, igual que en l’empresa privada, continuen regint-se per una normativa que, amb més de quaranta anys d’antiguitat, ha quedat desfasada. Aquest marc normatiu, propi de l’administració del segle XX, no respon a les possibilitats que ofereixen les tecnologies actuals ni a les necessitats de transparència i participació del segle XXI.
El procediment preelectoral, lluny de fomentar la pluralitat sindical, estableix traves per a aquelles organitzacions que no formen part dels “sindicats representatius”. Mentre que aquests tenen un accés directe a les eleccions i a les taules de negociació, les altres candidatures han de superar requisits addicionals, com la recollida de signatures i la convocatòria d’assemblees, per poder exercir el seu dret a participar.
Un cop iniciat el procés electoral, els requisits burocràtics es multipliquen. La tramitació documental implica omplir una desena de formularis del Departament de Treball, sovint en paper, la qual cosa allarga i dificulta el procediment. Així mateix, el vot presencial continua essent l’única opció generalitzada, obligant moltes persones treballadores a desplaçar-se, sovint en condicions poc pràctiques, com en el cas de les urnes itinerants.
L’opció del vot electrònic, que podria facilitar la participació i agilitzar el procés, és sistemàticament descartada sota l’argument de manca de garanties. Aquest mateix criteri s’aplica al teletreball, evidenciant una desconfiança estructural cap al personal públic.
En canvi, el vot per correu es manté com a alternativa, malgrat les seves mancances pel que fa a la viabilitat temporal. Cal recordar que per exercir el vot per correu cal anar fins a tres vegades a l’oficina de Correus. Tenint en compte que la majoria de calendaris electorals contemplen períodes curts, aquests vots gairebé mai arriben a temps. És llavors quan els sindicats del règim solen proposar el vot delegat, un mètode no recollit a la llei i que té evidents manques de transparència i seguretat, deficiències que a alguns sindicats fins i tot els agrada i interessa.
A més dels aspectes tècnics, la normativa electoral sindical també hauria d’actualitzar-se per garantir la paritat en les juntes de personal, especialment en aquells àmbits de l’administració pública on no es donen plantilles masculinitzades. Aquesta mesura seria fonamental per assegurar la representació equitativa de les dones als centres de treball públics. A més d’actualitzar els models del Departament de Treball per recollir les diferents identitats.
Cal un debat profund i una reforma legislativa que adapti el sistema electoral sindical a la realitat contemporània. Això implica garantir un sufragi lliure, secret, personal i directe, fent ús de les eines tecnològiques disponibles i assegurant la igualtat d’oportunitats per a totes les organitzacions sindicals. Només amb aquests canvis es podrà garantir un sistema democràtic, eficient i representatiu a les administracions públiques catalanes.
