Sergi Perelló, Secretari general de La Intersindical
Durant el 10 i l’11 de setembre, dues expressions de l’extrema dreta han intentat ocupar l’espai públic: una que pretén parlar en nom de Catalunya i una altra que ho fa en nom d’Espanya. Totes dues assenyalen les persones més vulnerables, especialment les migrades, com una amenaça. I davant de totes dues hi ha hagut una resposta popular molt superior.
El feixisme pot embolicar-se amb una senyera o amb una bandera espanyola però allò que el defineix no és la bandera sinó el projecte de societat. Necessita enemics interns, converteix desigualtats en conflictes identitaris, assenyala els de baix i protegeix les relacions de poder que generen precarietat, inseguretat i por.
Una societat que aspira a ser justa necessita igualtat de drets. Una societat cohesionada necessita que les persones que comparteixen vida, treball i esperances no siguin convertides en enemigues. I una societat que vol ser realment lliure necessita que la por no sigui l’instrument que permet perpetuar el poder i les desigualtats.
Per això hem de confrontar el feixisme en totes les seves formes. No importa que siguin d’aquí, d’allà o de més enllà. És necessari disputar-los el carrer, sí, però també disputar-los el malestar. Si una persona no pot pagar el lloguer, si té una feina precària, si la discriminen per parlar català o per ser dona, l’extrema dreta li ofereix un culpable fàcil: les persones migrades i especialment les musulmanes. L’esquerra i el sindicalisme hem d’oferir alguna cosa molt més difícil però molt més poderosa: identificar qui té realment el poder i organitzar-nos per construir contrapoder.
Això vol dir convertir el malestar en politització i consciència de classe.
I no ‘hem d’aturar-los perquè venen’, com deia el PSOE. No. Nosaltres plantegem una cosa molt més esperançadora, que aquest 10 i 11 de setembre hem demostrat: quan una societat democràtica s’organitza, el feixisme no és invencible. Les enquestes poden dir una cosa i el carrer ens n’ha recordat una altra: hi continua havent una majoria social que no vol que Catalunya es construeixi sobre l’odi, la por i l’exclusió.
No els regalarem la força que no tenen. Aquesta Diada, el dia que commemorem com ens van arrabassar les llibertats, l’independentisme democràtic, l’independentisme d’esquerres i el moviment popular antifeixista hem confrontat colze a colze l’onada reaccionària.
Amb concentracions massives al Fossar, amb estelades i banderes roges i negres, amb mobilitzacions plenes de gent de totes les edats durant la Diada, amb concerts festius; totes plegades, fent front a la impunitat de l’extrema dreta i a una doble vara de mesurar policial que coneixem massa bé.
Les mobilitzacions d’aquests dos dies han demostrat, també, una altra cosa cabdal: que comprar el seu marc mental és un parany que els enforteix. Ells creen els falsos enemics, imposen el terreny de joc i després el dirigeixen mitjançant el xantatge i un victimisme fictici.
Les persones migrants, les dones, les persones LGTBIQ+ o les catalanoparlants som classes populars i som aliades.
Els drets els hem guanyat sempre mobilitzant-nos. Sabem que tampoc ara ens els regalaran i que ens cal una societat justa i equànime per bastir la cohesió social necessària per derrotar el feixisme. Però no podem esperar a tenir la societat que volem per derrotar el feixisme. L’hem de confrontar ara. Ho hem fet i ho podem continuar fent.
Aquest país i la seva classe treballadora tenen una llarga història de solidaritat, organització i lluita per la llibertat. No partim de zero. Ho hem tornat a demostrar aquests dies: el feixisme es pot confrontar. I el podem derrotar.
Fotografia: Quim P
