Sectorial de la Generalitat i Ens Adscrits de La Intersindical
Les oficines del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) viuen des de fa anys una situació límit que, lluny de millorar, s’ha anat agreujant. La sobrecàrrega de feina, l’excés de burocràcia i la pèrdua continuada de poder adquisitiu del personal han convertit el dia a dia laboral en un entorn cada vegada més tensionat i difícil de sostenir. Aquestes problemàtiques són presents tant a les oficines de treball (OT) com als CIFO, als serveis territorials i als serveis centrals.
A més, el personal de les OT, un dels principals problemes és l’acumulació de tasques que no corresponen pròpiament al SOC. En l’actualitat, aquestes oficines actuen sovint com una centraleta del SEPE, assumint consultes i gestions que no són de la seva competència. Es calcula que fins al 90% de les consultes que atenen podrien correspondre a altres organismes. Aquesta situació no només desvirtua la funció del SOC, sinó que impedeix dedicar temps i recursos a les polítiques actives d’ocupació, que haurien de ser la seva prioritat.
A aquesta distorsió funcional s’hi suma una càrrega burocràtica creixent. Els procediments administratius, cada vegada més complexos i exigents, obliguen el personal a invertir una gran part de la seva jornada en tasques repetitives i poc eficients. Això repercuteix directament en la qualitat del servei i en la salut laboral dels treballadors i treballadores, que es veuen sotmesos a un ritme constantment elevat i a una pressió sostinguda.
En paral·lel, el col·lectiu ha patit una pèrdua de més del 25% del poder adquisitiu en els darrers anys. Aquesta davallada salarial, combinada amb l’increment de responsabilitats i càrrega de treball, contribueix a una sensació generalitzada de desvalorització professional. La precarietat també es veu reforçada per la dependència excessiva de programes temporals i per la manca d’una aposta clara per ampliar la plantilla estructural.
Davant d’aquesta realitat, La Intersindical fa temps que reclama mesures concretes i estructurals. Entre les nostres propostes destaca la necessitat d’incorporar personal específic per gestionar les funcions de centraleta i alliberar el personal del SOC de tasques impròpies. Igualment, es reivindica un increment real de la plantilla per reduir la sobrecàrrega i garantir una atenció adequada a la ciutadania.
Un altre punt clau és la realització d’un estudi rigorós de les càrregues de treball, una demanda històrica de La Intersindical que encara no ha estat atesa. Aquest estudi hauria de servir de base per dimensionar correctament les plantilles de les unitats, implementar mesures efectives de protecció de la salut laboral, reduint la pressió i millorant les condicions de treball.
Les propostes de La Intersindical passen també per dignificar els llocs de treball mitjançant la millora dels nivells i categories professionals, així com per la recuperació del poder adquisitiu perdut. A més, es defensa un model basat en l’estabilitat laboral, amb més personal propi i menys dependència de contractacions temporals. Finalment, es posa l’accent en la necessitat de reduir la burocràcia i la sobrecàrrega com a elements essencials per garantir un entorn laboral saludable.
En definitiva, la situació actual del personal del SOC no és sostenible a llarg termini. Sense canvis estructurals i una aposta clara per reforçar el servei públic, el risc de deteriorament tant de les condicions laborals com de l’atenció a la ciutadania continuarà augmentant. És el moment d’escoltar les reivindicacions dels treballadors i treballadores i d’impulsar solucions reals i efectives.
