Àngels Torrents, treballadora del SOC, cap de llista a les eleccions sindicals, responsable de la Federació de Serveis Públics de la Intersindical
El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) viu una situació de saturació i pèrdua de funcions que preocupa profundament els treballadors i treballadores del servei. Fa temps que des de La Intersincal ho denunciem i reclamem una reforma estructural per reforçar les polítiques actives d’ocupació, reduir la burocràcia i garantir unes condicions laborals dignes per al personal que atén milers de persones aturades arreu del país.
Com és ben sabut, el SOC és l’organisme encarregat de les polítiques actives d’ocupació: orientació laboral, formació, itineraris professionals i acompanyament en la recerca de feina. Paral·lelament, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) gestiona les prestacions econòmiques i subsidis d’atur. Aquesta dualitat administrativa suposa una sobrecàrrega per als professionals i és una font constant de confusió per a la ciutadania. El ciutadà que es queda sense feina pensa primer en la prestació econòmica i no en l’ocupabilitat i el fet de tenir les dues administracions compartint espais i competències els genera desorientació.
La Intersindical defensem que totes les competències en matèria d’ocupació haurien de dependre íntegrament de Catalunya, amb recursos humans i econòmics suficients. El sindicat considera imprescindible que el SOC deixi de funcionar sota una lògica de subvencions temporals i disposi d’un pressupost estable i propi que permeti planificar polítiques eficaces a llarg termini.
Professionals qualificats atrapats en la burocràcia
Una de les principals queixes que treballadors i treballadores del SOC ens fan arribar a gencat@intersindical.cat, i que constatem com a treballadores d’aquest organisme, és la progressiva burocratització de la feina. Molts tècnics i orientadors, altament formats en inserció laboral i acompanyament professional, acaben dedicant gran part de la jornada a tasques administratives repetitives.
La nostra feina hauria de ser orientar, detectar necessitats laborals i acompanyar les persones en el seu itinerari professional. Però acabem gestionant burocràcia i renovant demandes.
La situació s’ha agreujat, afirmen, arran de la dependència de fons europeus i de models de gestió externalitzats. Això obliga el personal a dedicar hores a processos administratius i justificacions tècniques en detriment de l’atenció directa als usuaris.
Aquesta dinàmica provoca frustració i desmotivació entre els professionals i pot acabar provocant una fuga de talent dins del mateix servei públic.
Contra les externalitzacions i la precarització
La Intersindical també critiquem durament l’externalització de serveis dins les oficines del SOC. Aquest model comporta una pèrdua de control sobre la qualitat del servei i sobre aspectes essencials com la defensa de la llengua catalana.
Ens trobem sovint que serveis externalitzats, s’adrecen als usuaris en una llengua que no és la pròpia del país”, assenyalen. A banda, encara avui hi ha comunicacions internes en castellà dins l’administració catalana, una situació que considerem incompatible amb el paper que hauria de tenir la Generalitat com a garant dels drets lingüístics dels treballadors.
Per a La Intersindical, la solució exigeix reforçar els serveis públics amb personal propi i evitar derivar funcions cap a entitats externes.
Recuperar les “aules actives”
Les anomenades “aules actives”, espais d’acompanyament intensiu que havien funcionat en diferents territoris de Catalunya amb elevats índexs d’inserció laboral es van eliminar per manca de recursos.
Aquest model combinava orientació personalitzada, preparació d’entrevistes, seguiment d’ofertes de feina i suport continuat als usuaris. Els resultats eren molt positius perquè es treballava de manera integral amb cada persona.
Proposem recuperar les aules i implantar-les a cada oficina de treball del SOC, amb professionals de referència que puguin fer un seguiment profund i continuat de cada usuari.
Oficines insuficients i manca de recursos
Denunciem també les condicions materials amb què treballa el personal en moltes de les oficines existents: espais petits, sense possibilitat de fer sessions grupals. Unes infraestructures adequades dificulten, oferir una atenció de qualitat.
Per això, reclamen una aposta política clara per uns espais adequats, dignificar tant els llocs de treball com el servei públic d’ocupació en conjunt. Això inclou reforçar les plantilles, estabilitzar el personal i reconèixer la tasca tant dels tècnics d’orientació com del personal administratiu, que sovint també assumeix funcions d’acompanyament social i laboral.
“Recuperar el sentit del Servei d’Ocupació”
La Intersindical insisteix que el SOC no hauria de funcionar com un apèndix dels serveis socials, sinó com una eina central per garantir ocupació de qualitat i adaptar els treballadors a les necessitats reals del mercat laboral català.
El que necessitem és recuperar el sentit del Servei d’Ocupació. Tenim professionals molt preparats, però cal donar-los eines, recursos i estabilitat perquè puguin fer la feina per la qual han estat formats.
