Entrevista en francès: https://laintersindical.cat/wp-content/uploads/2026/09/Entrevue-au-FO-UNS-reponses.pdf 

1) Context polític i sobirania

• Com descriuríeu la situació política actual a Burkina Faso després dels recents canvis institucionals?

Pel que fa a la situació política actual després del recent canvi institucional, he de dir que vivim una ruptura amb les antigues pràctiques colonialistes: ruptura dels acords colonials i ruptura de les relacions diplomàtiques amb França. Les autoritats actuals estan en sintonia amb els ideals sankaristes i estan continuant l’obra que aquest va deixar.

• Quin impacte té el procés de ruptura amb la influència francesa sobre la societat i sobre el món del treball?

L’impacte del procés de ruptura amb la influència francesa és que el poble burkinès assumeixi el control del seu propi destí, prenent el control de la gestió dels nostres recursos (especialment els miners) per invertir-los en projectes estructurants, com ara la construcció de carreteres i d’infraestructures sanitàries i educatives, així com en la creació d’ocupació per als joves, contribuint al desenvolupament econòmic i social del país.

2) Condicions socials i laborals

• Quines són les principals problemàtiques que afecten la classe treballadora a Burkina Faso (economia informal, salaris, accés als serveis bàsics…)?

Avui, les principals problemàtiques que afecten la classe treballadora, especialment els treballadors del sector informal, que representen aproximadament el 80 % de la població, són sobretot els desallotjaments derivats de les obres viàries i de l’adequació dels espais. Per als treballadors en general, es tracta de les retencions sobre els salaris com a contribucions patriòtiques, però tot això també es considera una contribució a l’esforç de guerra i a la lluita contra el terrorisme, que el país pateix des de fa gairebé 10 anys.

• Quin pes té el sector informal i com es pot organitzar sindicalment?

Com hem assenyalat abans, el sector informal representa aproximadament el 80% de la població. A escala sindical intentem organitzar els treballadors del sector en sindicats professionals i els acompanyem en termes de sensibilització i formació, cosa que no sempre és fàcil perquè sovint requereix posar en marxa projectes estructurats que demanen recursos considerables.

• Com afecten la inflació i la inestabilitat internacional les condicions de vida?

Aquests diferents canvis a escala nacional, i la crisi de seguretat, sumats a les conseqüències de les guerres a escala internacional, generen sens dubte una situació inflacionista que afecta les condicions de vida de la nostra població però, amb els canvis visibles constatats, l’esperança es manté.

• Quin és el paper de les empreses estrangeres (mines, recursos naturals, etc.) en l’economia i quines tensions han generat o generen amb els treballadors?

Actualment assistim al que s’assembla a una nacionalització dels recursos, fet que redueix el pes de les empreses estrangeres en l’economia, cosa que no està exempta de conseqüències, ja que, tenint en compte aquesta situació, assistim al tancament d’algunes empreses estrangeres, el que comporta la destrucció d’ocupació.

• Hi ha sectors especialment precaritzats o exposats a vulneracions de drets?

Precisament, el sector precaritzat continuarà sent el de la mineria, però amb la recuperació del control d’aquestes empreses mineres per part de l’Estat, la situació podria millorar.

3) Sindicalisme i reptes organitzatius

• Quin paper històric han tingut els sindicats en els processos polítics del país?

Es pot dir que els sindicats de Burkina Faso han tingut un paper històric en el procés polític del país, contribuint a derrocar governs percebuts com a corruptes i dictatorials. Han estat actors clau en les lluites socials i polítiques, especialment durant els règims d’excepció i les crisis polítiques, com ara l’aixecament popular del 3 de gener de 1966 contra el règim de Maurice Yameogo i el del 30 i 31 d’octubre de 2014 contra el règim de Blaise Compaoré. Han actuat com a contrapès davant del poder públic, buscant instaurar una societat més justa i equitativa. Han participat en moviments de mobilització com els de 1998 i 2008 per defensar els drets dels treballadors i lluitar contra la pobresa.

• Quins són els principals reptes del sindicalisme avui?

Els reptes del sindicalisme avui són poder continuar la lluita tenint en compte la situació de crisi de seguretat que viu el país i els canvis institucionals que s’hi han produït per assolir una sobirania real, tot mantenint la vigilància ciutadana per a la millora de les condicions de vida i de treball dels treballadors i de la població en general.

• Com s’organitzen les dones treballadores i quines problemàtiques específiques afronten?

Les problemàtiques de les dones treballadores són les mateixes que les dels actors del sector informal esmentats més amunt. N’hi ha moltes al carrer i, per tant, estan exposades i es troben amb problemes d’espai i d’autonomia.

• Quin paper té la joventut en el moviment sindical?

Els joves tenen el seu lloc dins el moviment sindical i son, avui, preparats per generar un relleu. Dominen bé les noves eines lligades a la intel·ligència artificial i a les plataformes numèriques. Han jugat un paper determinant a les insurreccions populars que ha conegut el nostre país.

• Existeixen espais d’unitat sindical o de coordinació entre diferents organitzacions?

La principal característica del moviment sindical burkinès rau en la seva unitat d’acció. Totes les organitzacions sindicals estan agrupades en una entitat anomenada Unitat d’Acció Sindical (UAS). És un marc unitari que serveix per adreçar-se als sindicats. Amb aquest objectiu, cada any es presenta un únic plec de reivindicacions davant del govern perquè sigui examinat.

4) Descolonització, economia i alternatives

• Què significa, des del punt de vista sindical, la descolonització econòmica?

Per a nosaltres, com a sindicat, la descolonització econòmica és la capacitat d’un país de poder assumir-se sense ajuda exterior.

• Penseu que és possible construir un model econòmic més sobirà i socialment just?

Creiem en aquesta possibilitat de construir un model econòmic sobirà i socialment just si el país aconsegueix gestionar els seus propis recursos sense ser víctima d’una explotació salvatge.

• Quin paper haurien de tenir els recursos naturals en el desenvolupament del país?

Els recursos naturals s’han d’utilitzar exclusivament per al desenvolupament del país i no per servir interessos estrangers.

• Com valoreu les noves aliances regionals del Sahel?

Valorem positivament l’aliança dels estats del Sahel. Considerem que, en el context actual dels tres (3) països, Burkina Faso, Mali i Níger, que estan amenaçats pel terrorisme i viuen realitats similars, és important poder unir les seves forces per combatre l’enemic comú mantenint-se econòmicament forts.

5) Internacionalisme i solidaritat

• Quina relació manteniu, des del FO / UNS de Burkina Faso, amb altres sindicats d’arreu del món?

A banda de les relacions de col·laboració amb les altres organitzacions sindicals amb les quals estem organitzats en unitat d’acció a Burkina, i a banda de la seva afiliació a la Federació Sindical Mundial (FSM), el FO/UNS també manté relacions de col·laboració amb altres organitzacions a escala internacional. Aquestes col·laboracions estan sobretot relacionades amb l’intercanvi d’experiències i amb relacions de solidaritat.

• Quins aprenentatges del sindicalisme burkinès penseu que poden inspirar altres pobles en lluita pels seus drets socials i nacionals?

Els ensenyaments que el sindicalisme burkinès pot oferir a altres pobles són sobretot la seva unitat d’acció sindical, que permet a les organitzacions sindicals unir les seves forces en les lluites, i això és el que explica el seu paper determinant en la història política del país.

• Quin missatge voldríeu adreçar a la classe treballadora catalana i als membres de la Intersindical?

A la classe treballadora catalana i als membres de la Intersindical els diria que es mantinguin centrats, que busquin també inspirar-se en l’experiència de les organitzacions sindicals dels nostres països i que treballin per construir projectes conjuntament. Això ens permetrà teixir llaços de solidaritat, i és el sindicalisme en el seu conjunt qui hi surt guanyant.

• Com podem construir relacions sindicals basades en el respecte mutu i no en una lògica assistencialista?

Construir relacions sindicals basades en el respecte continua sent possible entre les nostres organitzacions. Si tenim en compte les nostres cultures i les nostres diferències, cadascú tindrà alguna cosa a aportar a l’altre sense caure en una lògica assistencialista.