ACCIDENTS “IN ITINERE” I “IN MISSIÓ”

En el sector hospitalari i
sanitari, els llocs d’accidents de treball s’agrupen en:

Accidents in itinere: són aquells que tenen lloc
tant a l’anada com a la tornada de la feina. En aquests casos, la investigació
tindrà en compte els horaris que el treballador realitzava. En el sector
sanitat, pot contribuir a què tingui lloc un accident in itinere:

·
El cansament acumulat pel
nombre d’hores de treball.
L’expansió del sector sanitat i sociosanitari i la seva actual precarització han
provocat símptomes d’esgotament en el mercat laboral, com a conseqüència de l’increment
del nombre d’hores total de treball per compensar dèficits de plantilla.

·
Turnicitat. El torn de nit, que suposa
un canvi en els cicles circadians i, a la sortida d’aquest, el risc de patir un
accident, també es pot veure alterat així com les guàrdies, que solen ser torns
de treball més llargs (superiors a 10 h)i enllaçats amb una setmana de feina.

Aquest
tipus d’accidents solen ser accidents de trànsit (cotxe, moto o bicicleta) i
caigudes al mateix nivell (relliscades a les escales del metro, desnivells a
les voreres, etc.)

Accidents in missió: són aquells que tenen lloc
en el desplaçament durant la jornada de treball. En aquests accidents estan
especialment implicats els casos dels serveis a domicili i, en el cas que
l’empresa estigui formada per més centres en diferents ubicacions, el personal
d’administració. Aquests solen ser accidents de trànsit (desplaçaments amb
cotxe propi o de l’empresa, moto, bicicleta) i caigudes al mateix nivell
(desnivells a les voreres, escales de les cases on van a visitar en mal estat,
relliscades a les escales del metro o al baixar de l’autobús).

Els
accidents in missió estan en augment
donades les aliances estratègiques entre diferents centres, així com la
tendència a oferir l’assistència a domicili.

Accidents al lloc de treball: són aquells que tenen lloc
en el propi centre de treball. En aquests casos generalment són:

Accidents biològics: punxades, rascades, talls, contacte amb malalties infecto contagioses que
requereixen aïllament.
Accidents no biològics: és consideren els accidents per cops i col·lisions, per sobreesforç, per
caigudes al mateix nivell i a diferent nivell, per inhalació de substàncies
químiques.

Accidents en un altre centre: son els accidents que tenen
lloc en un altre centre solen ser de treballadors que realitzen activitats per
a la mateixa empresa a diferents llocs físics (els professionals que estan en
centres d’atenció primària, hospitals o residències i van a domicilis).

Els
dos principals tipus d’accidents en el sector sanitari són les punxades i els
sobreesforços; cal tenir en compte els
accidents per situacions hostils, que cada vegada són més presents i notificats
en el sector sanitari.

Mesures de control i preventives

Quant
als accidents in itinere i in missió, cal tenir en compte els quatre factors
que poden provocar aquest tipus d’accidents: el vehicle, l’entorn, el conductor
i tot el que fa referència a l’organització dels desplaçaments.

Accidents in itinere:

Recordatori de formació vial.
Organització del treball de manera que
entre torn i torn es disposi d’un temps de repòs i de descans suficient.
Sensibilitzar al treballador sobre la
importància de sortir amb el temps suficient per poder atendre els possibles
imprevistos que sorgeixin durant la ruta (carrers tallats per obres o altres
motius, condicions climàtiques desfavorables, intensitat de trànsit…).
Informar-se del recorregut més adient i
segur (si existeixen obres, si la carretera està mal il·luminada, llocs mal
senyalitzats…)
Manteniment preventiu del propi mitjà de
transport emprat. Motivar l´’us de transports col·lectius.
Informar al treballador sobre les
recomanacions a tenir en compte en cas de treballar en el torn de nit
(especialment en el consell alimentari d’evitar ingerir greixos i estimulants i
en la importància d’evitar els contrastos de llum intensos de nit-dia).

Accidents in missió

Dissenyar les visites de manera coherent (per
barris…) per evitar llargs trajectes, estudiar possibilitat d’ús de
transports col·lectius.
Realitzar desplaçaments per als casos
veritablement necessaris, solucionar per e-mail o telèfon tot el possible.
Comptar amb el temps suficient per al
desplaçament, l’assistència i els imprevistos que puguin sorgir.
Formació de conducció preventiva.
Informar-se dels recorreguts més adients i
segurs (si existeixen obres, si la carretera està mal il·luminada,…).
Recordatori de formació vial.