La vaga general de l’11 de novembre s’enfoca en la crisi de l’habitatge i de salaris, amb preus de lloguer o compra prohibitius pels sous actuals, que impliquen costos de la vida asfixiants per a moltes persones treballadores.

Els grans beneficiaris d’aquesta crisi del cost de la vida són clars, les grans fortunes amb les grans empreses multinacionals que no han parat d’acaparar riquesa les darreres dècades mentre les classes mitjanes han anat perdent capacitat econòmica.

Capgemini, una de les grans tecnològiques internacionals i a l’estat, ha demostrat, amb la seva avarícia, ser una d’aquestes grans multinacionals responsables de la crisi actual. La seva política salarial, sense cap augment vinculat a l’IPC, empobreix les persones que hi treballem, els acomiadaments, EROs i retallades han enriquit els accionistes i directius mentre companys pateixen per arribar a final de mes.

El paper dels sindicats del règim, tampoc hi ha ajudat gaire, sense convocar cap vaga general en els darrers 14 anys i mostrant-se contraris a convocar-ne a les empreses quan hi ha hagut EROs o congelacions salarials. Els convenis sectorials que han pactat amb la patronal han portat a aquesta situació de salaris precaris, permetent absorcions de triennis, taules salarials i acceptació de pèrdua de l’antiguitat.

Des de la INTERSINDICAL critiquem durament el paper dels sindicats majoritaris les darreres dècades, però pensem que, com a treballadors de Capgemini no podem deixar passar l’oportunitat de fer-li veure a l’empresa que la situació de precarietat que vivim requereix d’adherir-se a aquesta vaga general. Més val tard, que mai.

Per tot això, des de la INTERSINDICAL ens adherim a la convocatòria de vaga i animem la plantilla a exercir el dret de vaga aquest 11 N, per demostrar-li a l’empresa que si segueix amb la seva política de precarietat, la pau social dels darrers anys, s’ha acabat, a l’estat, i a l’empresa.