El 2023 ha registrat les temperatures més elevades de les que es té constància. El 13 de desembre d’aquest any ha finalitzat la COP-28 a Dubai: la conferència anual sobre canvi climàtic de les Nacions Unides que ha estat qualificada d’”històrica” per ser la primera que menciona la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils per fer front al canvi climàtic. La Intersindical considerem que lluny de ser un compromís històric, la COP-28 permet la continuació i l’augment de la producció de combustibles fòssils, i no preveu ni facilita una planificació democràtica i transparent de la transició energètica, necessària perquè aquesta es faci a temps i perquè sigui justa.

Un dels objectius de la COP-28 era redactar el Balanç Global: una avaluació de l’acció climàtica global feta els últims cinc anys, a partir de les quals els països participants hauran de dissenyar els seus plans quinquennals de lluita contra el canvi climàtic, coneguts com a “Contribucions Nacionalment Determinades” (NDCs). Així, la COP-28 mantenia l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5°C respecte als valors preindustrials, malgrat que deixa a cada país la responsabilitat de fixar-se objectius propis de reducció d’emissions i no contempla sancions.

Què s’ha pactat a la COP-28?

Sobre combustibles fòssils

A la COP-28 s’ha acordat el següent objectiu: “fer la transició per abandonar els combustibles fòssils en els sistemes energètics, de manera justa, ordenada i equitativa, accelerant l’acció en aquesta dècada crítica, a fi d’aconseguir zero emissions netes per a 2050, d’acord amb la ciència”. Aquest objectiu, que s’ha inclòs al Balanç Global, menciona els combustibles fòssils, i és per això que algunes veus han descrit l’acord de la COP-28 com un avenç històric.

No obstant, aquest objectiu no inclou cap obligació concreta, cap sanció i no estableix com es durà a terme. Així, l’acord manca del contingut bàsic que asseguri que entre tots els països es pugui garantir l’objectiu de mantenir-nos per sota de l’1,5°C respecte als valors preindustrials, ja que deixa que cada país decideixi com i fins a quin punt contribueix a la transició energètica. Aquesta falta de contingut també fa impossible a la ciutadania i a la societat civil de saber quins objectius específics els seus països i territoris haurien d’emprendre per mitigar de forma efectiva el canvi climàtic, i per poder controlar el seu compliment.

Sobre renovables, eficiència energètica i solucions tecnològiques de mitigació d’emissions

S’ha acordat triplicar la capacitat global d’energia renovable, i també doblar les millores d’eficiència energètica de cara a 2030.

Des de la Intersindical considerem que aquest objectiu, fins i tot si s’assoleix, no protegirà les nostres vides i societats de l’emergència climàtica. L’augment de la producció d’energies renovables i la millora de l’eficiència energètica són essencials per fer la transició, si es destinen a substituir l’energia fòssil, no a complementar-la. De fet, això és el que ha passat els últims anys. A les últimes tres dècades, la producció d’energia renovable ha augmentat molt. A la vegada, el subministrament total d’energia ha augmentat de 254 exajoules al 1973 fins a 606 exajoules el 2019, d’acord amb l’Agència Internacional de l’Energia. És a dir, que l’augment de la producció d’energia renovable és compatible amb un increment de la producció d’energia fòssil, i que sense una reducció de l’ús de combustibles fòssils, les renovables no permeten mitigar ni revertir l’emergència climàtica.

La Intersindical reivindiquem que per romandre sota els 1,5°C respecte a valors preindustrials, la producció de renovables ha de servir per descarbonitzar les nostres economies. Per tant, assenyalem que l’acord de la COP-28 facilita i legitima la producció de renovables com a addició a les energies fòssil, i no com a substitució, així com la producció orientada a generar beneficis empresarials, i no a cobrir les necessitats energètiques essencials de tots i totes.

Finalment, lamentem que l’acord aposta pel desplegament de les tecnologies anomenades baixes o neutres en emissions, com són la captura del carboni o els combustibles “alternatius”. Promoure tecnologies de cost molt elevat, d’eficàcia no provada i que es desconeix si poden aplicar-se a gran escala suposa un risc per totes les persones i obre camí perquè les grans empreses prioritzin lucrar-se a invertir en el que realment són tecnologies provades útils per la transició, com les renovables.

Així mateix, l’acord no planteja ni s’interessa per canvis en models de producció, de transport o de consum, en la participació pública en sectors estratègics o en la relocalització de l’economia allà on sigui possible. Tampoc no qüestiona que, donada la gravetat i urgència de la crisi climàtica, les decisions sobre la transició no haurien d’estar en mans del gran capital i ser supeditades al seu interès de lucre, sinó que haurien de ser preses per la ciutadania. Per tant, considerem que l’acord de la COP-28 opta deliberadament per tecnologies no provades, enlloc de mesures socials i econòmiques que sí que podrien reduir emissions.

Sobre finançament per la transició per al Sud Global

Un principi considerat com a pilar de les relacions internacionals del medi ambient i del clima és que “qui contamina paga”. Aquest principi respon al fet que els països més desenvolupats o del Nord Global han emès històricament molts més gasos d’efecte hivernacle que no els països del Sud Global i que, en conseqüència, és el Nord Global qui hauria d’assumir una major part dels costos de frenar l’emergència climàtica. Malgrat això, aquest principi no es respecta als acords de finançament de la COP-28.

A Dubai s’ha avançat en el desplegament del Fons de Pèrdues i Danys, enfocat a donar assistència financera als països més vulnerables i més afectats pel canvi climàtic. S’ha acordat destinar-hi un total aproximat de 700 milions de dòlars. Això equival tan sols a un 0,2% del suport financer necessari per fer front als impactes que es viuen al Sud Global.

A més, el Fons de Pèrdues i Danys serà gestionat pel Banc Mundial, i es desconeix com funcionarà. La Intersindical pensem que és important fer pressió perquè aquesta ajuda es doni sense condicionalitats, i no en forma de préstecs, per evitar incrementar el deute injust que acumulen molts països del Sud Global, que no els permet emprendre accions per combatre l’emergència climàtica.

La captura corporativa de la COP-28 i les veus i propostes que falten

La incapacitat de proposar mesures que assegurin una transició justa i a temps per part de la COP-28 era previsible. Aquest any, més de 2.400 professionals del lobby dels combustibles fòssils han participat a la COP-28, batent el rècord d’assistència d’aquest grup de pressió a les COP. A més, la COP-28 ha estat presidida pel Sultan Al Jaber, director de l’empresa estatal de gas i petroli dels Emirats Àrabs Units (EAU). Si la captura corporativa de les COP és un debat que fa anys que perdura, aquest any ha destacat per la seva magnitud. Per exemple, Darren Woods, director executiu de la petrolera ExxonMobil que des dels anys 70 va amagar l’evidència que tenien del canvi climàtic per seguir produint petroli i gas, va participar a la COP per presentar solucions tecnològiques no demostrades, com la captura del carboni.

També ha estat un any amb una participació molt minsa de la societat civil ja que fora de l’àrea controlada per l’ONU, hi regien les limitacions d’EAU pel que fa a la llibertat d’expressió, la reunió pacífica o la crítica a les autoritats.

La captura corporativa de les COP, presentades sovint com el principal fòrum des d’on coordinar globalment la transició ecològica i l’acció climàtica, incapacita aquestes conferències a l’hora de donar una resposta suficientment contundent a l’emergència climàtica. La COP-28 conclou sense pactar una planificació conjunta capaç de mantenir el planeta sota els 1,5°C. La falta de planificació te conseqüències: deixa a la voluntat de les grans empreses la decisió sobre quan, com i fins a quin punt emprendre la descarbonització del sistema energètic. Donat que la descarbonització de les nostres economies és essencial per garantir que el planeta no esdevingui un lloc inhòspit per a la vida, aquesta decisió no pot deixar-se al capital. Per això, lamentem que la COP-28 no hagi abordat la necessitat de democratitzar el disseny i el control de la transició ecològica. Així, reivindiquem també la necessitat urgent de democratitzar les COP per assegurar que la coordinació global de la transició té lloc de manera finalment efectiva, a temps, i que s’orienta a garantir el benestar universal i no el benefici empresarial.

La planificació democràtica i transparent és clau per assegurar una transició que no recreï el sistema actual de desigualtat i explotació, però pintat de verd. La transició requerirà canvis econòmics profunds. Per tal que d’aquesta en surti un dret al treball digne reforçat i un sistema econòmic que tingui l’objectiu de proveir el benestar universal dins dels límits ambientals i no de créixer sens fi en benefici tan sols de les grans empreses, és necessari acordar entre tots quins canvis es necessiten i com es duran a terme, també en matèria laboral.