Manifest de la Intersindical-CSC amb motiu de l’1 de
maig de 2013
maig de 2013
Estem a les portes d’una nova reforma de la seguretat social, concretament
pel que fa a les pensions de jubilació. I al mes de juliol bona part dels
convenis col•lectius deixaran de tenir validesa per la pèrdua de la
ultraactivitat. Tot plegat serà una volta de caragol més en el procés
d’empobriment sostingut i accelerat que se’ns vol imposar des dels diferents
governs i des de les altes instàncies de la Unió Europea. I això se’ns està
imposant malgrat el convenciment generalitzat que totes aquestes mesures no
faran més que empitjorar la situació tant de l’economia en general com dels
milers i milers de persones que hores d’ara estan abocades a la misèria. S’està
aprofitant el moment per forçar un canvi radical del model econòmic i social
que fins fa poc es reivindicava des de Europa.
pel que fa a les pensions de jubilació. I al mes de juliol bona part dels
convenis col•lectius deixaran de tenir validesa per la pèrdua de la
ultraactivitat. Tot plegat serà una volta de caragol més en el procés
d’empobriment sostingut i accelerat que se’ns vol imposar des dels diferents
governs i des de les altes instàncies de la Unió Europea. I això se’ns està
imposant malgrat el convenciment generalitzat que totes aquestes mesures no
faran més que empitjorar la situació tant de l’economia en general com dels
milers i milers de persones que hores d’ara estan abocades a la misèria. S’està
aprofitant el moment per forçar un canvi radical del model econòmic i social
que fins fa poc es reivindicava des de Europa.
Al mateix temps l’entramat polític i institucional sorgit de la transició a
l’Estat Espanyol s’ha esgotat, ja no se’l creu ningú. I cada vegada és més
clar, l’impossible encaix de Catalunya el el marc de l’Estat Espanyol, això són
evidències i constatacions que estan a peu de carrer. No estem davant d’una
crisi econòmica, estem davant d’una crisi ja d’abast social i política que posa
en primer pla la necessitat replantejar les bases mateixes de la democràcia.
l’Estat Espanyol s’ha esgotat, ja no se’l creu ningú. I cada vegada és més
clar, l’impossible encaix de Catalunya el el marc de l’Estat Espanyol, això són
evidències i constatacions que estan a peu de carrer. No estem davant d’una
crisi econòmica, estem davant d’una crisi ja d’abast social i política que posa
en primer pla la necessitat replantejar les bases mateixes de la democràcia.
No hi ha cap futur possible si seguim amb la síndrome de la submissió, tant
a nivell social com polític o nacional, no podem seguir com fins ara acceptant
que algú altre ens digui que cal i que no cal fer, no hi ha temps per la
ressignació. Ens cal ser realistres i situar-nos en la lògica del procés
constituent, hem de prendre el control del nostre present i del nostre futur.
Ens hem de posar en marxa, hem de ser capaços de mobilitzar-nos i formular
alternatives. Tot està per fer i tot és possible.
a nivell social com polític o nacional, no podem seguir com fins ara acceptant
que algú altre ens digui que cal i que no cal fer, no hi ha temps per la
ressignació. Ens cal ser realistres i situar-nos en la lògica del procés
constituent, hem de prendre el control del nostre present i del nostre futur.
Ens hem de posar en marxa, hem de ser capaços de mobilitzar-nos i formular
alternatives. Tot està per fer i tot és possible.
