Escrit-denúncia del Dr. Manel Anoro:
Publica FOCAP
Per què quan
demano una ecografia cardíaca al meu hospital públic
de referència, el pacient m’entrega un informe de la Clínica Quirón. Per
què quan derivo un pacient a operar d’hèrnia em torna amb un informe d’alta de la Clínica Plató? Per
què els pacients són derivats a l’Hospital Dos de Maig des del seu hospital
públic de referència per una estada a subaguts?
demano una ecografia cardíaca al meu hospital públic
de referència, el pacient m’entrega un informe de la Clínica Quirón. Per
què quan derivo un pacient a operar d’hèrnia em torna amb un informe d’alta de la Clínica Plató? Per
què els pacients són derivats a l’Hospital Dos de Maig des del seu hospital
públic de referència per una estada a subaguts?
Deu ser perquè
aquest hospital públic de referència ha fet una ERE i
acomiada treballadors? Deu ser perquè ha tancat quiròfans i plantes senceres?
Deu ser perquè el nostre Conseller de Salut ve de la Unió Catalana
d’Hospitals que ve i, segurament, hi tornarà per la porta giratòria mentre els
seus li agrairan els serveis prestats? O deu ser que a Catalunya les
polítiques sanitàries es decideixen, ja fa temps, fora del Departament de
Salut?
aquest hospital públic de referència ha fet una ERE i
acomiada treballadors? Deu ser perquè ha tancat quiròfans i plantes senceres?
Deu ser perquè el nostre Conseller de Salut ve de la Unió Catalana
d’Hospitals que ve i, segurament, hi tornarà per la porta giratòria mentre els
seus li agrairan els serveis prestats? O deu ser que a Catalunya les
polítiques sanitàries es decideixen, ja fa temps, fora del Departament de
Salut?
Sigui com sigui,
estem assistint a la implantació d’un model sanitari on la gestió i la provisió
privada va agafant el protagonisme. Repeteixen com un mantra que la cosa
pública no és eficient. Que malbaratem els recursos. El desprestigi
irresponsable per part dels nostres dirigents i gestors de tot allò que soni a
públic, té com a únic objectiu aconseguir privatitzar més tros del pastís.
L’últim gran pastís que encara no ha estat privatitzat. A poc a poc, sense
escaldar la població com a Madrid. Maltractant els treballadors
públics i acostumant a la població a suportar les retallades.
Lentament. Oferint a la ciutadania avantatges fiscals per contractar serveis
sanitaris privats: menys diners a la caixa comú per pagar la salut de tots i
més lucre per a uns quants. Perverteixen el llenguatge i diuen
externalització, sinèrgies o convergències quan sabem que és
privatització. És afany de lucre. És iniquitat. És desigualtat. És, un cop
més, socialitzar pèrdues i privatitzar beneficis. Fins on deixarem que arribin?
Fins quan ho permetrem?
estem assistint a la implantació d’un model sanitari on la gestió i la provisió
privada va agafant el protagonisme. Repeteixen com un mantra que la cosa
pública no és eficient. Que malbaratem els recursos. El desprestigi
irresponsable per part dels nostres dirigents i gestors de tot allò que soni a
públic, té com a únic objectiu aconseguir privatitzar més tros del pastís.
L’últim gran pastís que encara no ha estat privatitzat. A poc a poc, sense
escaldar la població com a Madrid. Maltractant els treballadors
públics i acostumant a la població a suportar les retallades.
Lentament. Oferint a la ciutadania avantatges fiscals per contractar serveis
sanitaris privats: menys diners a la caixa comú per pagar la salut de tots i
més lucre per a uns quants. Perverteixen el llenguatge i diuen
externalització, sinèrgies o convergències quan sabem que és
privatització. És afany de lucre. És iniquitat. És desigualtat. És, un cop
més, socialitzar pèrdues i privatitzar beneficis. Fins on deixarem que arribin?
Fins quan ho permetrem?
