Sóc infermera d’Atenció
Primària d’un CAP de Barcelona Ciutat. L’afectació de la pandèmia a la salut
laboral en el meu àmbit de treball suposo que serà semblant a com ha
afectat a molts/es de vosaltres en el vostre àmbit de treball.
Vam
afrontar l’inici de la pandèmia amb incredulitat sobre què estava passant, amb
desconeixement de la magnitud que aquesta arribaria a agafar, i amb
la incertesa sobre quan i com ens en sortiríem d’aquest malson, però amb la
certesa de què ens en sortirem.
L’acumulació
de casos positius, de càrrega assistencial i d’hores de feina, juntament
amb la manca de material, d’informació, de coneixement de com es comportava la
malaltia i com tractar-la, feia que l’única manera d’afrontar la situació
fos amb el nostre esforç i deixant-nos-hi la salut.
Vam
haver de reinventar la nostra forma de treballar, adaptant els llocs de
treball amb noves mesures de seguretat (mampares, consultes de respiratori,
distàncies físiques, epis, etc.) i adaptar-nos als nous protocols que canviaven
dia a dia. Vam haver de lluitar contra la malaltia sabent que no teníem ni els
mitjans ni els materials necessaris per fer-li front, la qual cosa ha provocat
un cansament a molts/es professionals. Un cansament no només físic sinó també
mental, del que trigarem molt temps a recuperar-nos. Realment, el preu de la
factura sobre la salut d’aquests professionals a causa del desgast diari
acumulat durant tantes i tantes jornades no el sabrem fins d’aquí a un temps.
Ara
ja portem més d’un any; encara no sabem quan acabarà tot això, però tots/es
tenim l’esperança que sigui aviat. Volem veure un final, però som realistes i
sabem que continuem amb la lluita, que la fi de la pandèmia no té una data
fixa. És per això que, des de la prevenció de riscos laborals, hem de demostrar
que hem après la lliçó, que estem preparats/des per afrontar el que quedi de
malson. Vinguin les onades que vinguin, hem d’assegurar que a cap dels nostres
professionals els torni a faltar material ni recolzament. És important que
tots/es els/les professionals (siguin de l’estament que siguin) es sentin
segurs/es i protegits/des quan estiguin en els seus llocs de treball. Si
és així, ens en sortirem victorioses/os d’aquesta pandèmia. Ens en sortirem de
qualsevol pandèmia.
Marisa
Durán Garcia
Infermera CAP Adrià
Intersindical Sanitat





