Els treballadors i les treballadores de Catalunya patim la manca de polítiques públiques efectives per garantir un Habitatge Digne i per Tothom en un entorn dominat per l’especulació immobiliària.
Actualment el lloguer mitjà a Catalunya és de 868 EUR i a Barcelona de 1193 EUR (Agència d’Habitatge de la Generalitat). Entre el 2014 i el 2023 el preu del lloguer a Catalunya ha augmentat un 29% de mitjana mentre que a Barcelona ha estat d’un 37% (INE).
Així mateix el preu mitjà de compra a Catalunya és de 2615 EUR m2 (Col·legi de Registradors) i a Barcelona és de 4528 EUR m2 (Idealista). Entre 2013 i 2022 el preu de compra a Catalunya ha augmentat un 45% de mitjana mentre que a Barcelona ha estat d’un 49% (IDESCAT).
Els salaris d’ençà 2007 han tingut un increment real de tan sols un 0,39% perquè tot i augmentar un 38%, la inflació acumulada ha estat del 39% (ICSA). A Catalunya, el 58% del sou es destina al lloguer, i per als joves, això representa més del total dels seus ingressos.
A la complicitat de certs poders públics amb el capital immobiliari s’hi suma la suspensió o anul·lació per part de l’Estat espanyol de lleis catalanes destinades a millorar la situació per accedir a un habitatge. Un fet que s’ha produït de manera ininterrompuda de 2013 a 2022 i que ha impedit la implementació de polítiques per afrontar l’emergència habitacional, taxar els habitatges buits, establir un lloguer social o pal·liar la pobresa energètica.
L’especulació immobiliària, l’excés de turisme, la pèrdua de pes de l’economia productiva i les reformes laborals que debiliten el poder de negociació han contribuït a empobrir la classe treballadora. Som davant una devaluació salarial constant i un encariment accelerat de les necessitats més bàsiques que afecta les majories treballadores. La crisi de l’habitatge, en el context de polítiques neoliberals, és resultat de la mercantilització, la finançarització i la desregulació, convertint un dret bàsic com l’habitatge en un producte de luxe que posa en perill la cohesió social.
La Intersindical volem una regulació dels lloguers, amb contractes indefinits, que tingui en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius. Així mateix cal un ampli parc d’habitatge públic i protegit i la recuperació dels habitatges buits i en mans de fons voltors, bancs, fons d’inversió i grans tenidors.
Però tot això no és possible ara per ara perquè el centralisme de l’Estat i l’especulació immobiliària afecten les nostres condicions de vida. És essencial lluitar pels drets més bàsics i revertir la precarització de la classe treballadora.
La Intersindical reclamem un Marc Propi de Relacions Socials i Laborals per tal de poder disposar d’un Habitatge Digne i per Tothom que ens permeti, alhora, decidir sobre les nostres condicions de vida, de feina, de transport i de pensions.
