Davant l’acord per transferir el servei ferroviari de Rodalies a Catalunya, La Intersindical considerem, en primer terme, que la independència és l’oportunitat de garantir un sistema públic de transport de qualitat, sostenible i que vertebri i cohesioni el país tant territorialment, com humana. Un sistema ferroviari que afavoreixi la mobilitat i millori les condicions de vida la classe treballadora catalana.
Mentre continuem sota l’administració de l’Estat espanyol ( i francès) no tindrem la capacitat plena de decidir com a treballadors i treballadores. Ho hem vist amb el cúmul d’incompliments en matèria de mobilitat dels governs de l’Estat de tot signe polític. És per això que, com a sindicat nacional i de classe, serem amatents per a que el compromís per part del govern espanyol per transferir el serveis de Rodalies de manera progressiva, vinculat a l’acord d’investidura, no només es compleixi, sinó que signifiqui millores qualitatives en les infraestructures ferroviàries i, per tant, en les condicions de vida dels treballadors i treballadores que cada dia en fan ús.
La dependència respecte de l’Estat espanyol s’ha demostrat un llast, també en matèria d’infraestructures. El model radial que l’Estat espanyol ha imposat suposa un fre al nostre desenvolupament econòmic, ja que està pensat per tal d’afavorir les elits i la concentració de poder. Aquest model no només s’evidencia amb l’estructura ferroviària centralista, sinó que impacta en el dia a dia de la ciutadania en forma de manca d’inversió (i incompliments reiterats quan aquesta s’ha acordat) en el sistema de Rodalies o en el corredor mediterrani. El contrast és significatiu: mentre l’Estat aboca recursos en les línies d’alta velocitat que no són útils a la majoria de la població, el sistema de Rodalies no dóna l’abast per donar resposta a les necessitats de la classe treballadora en matèria de mobilitat.
Les classes populars fa massa ja que patim les conseqüències d’unes infraestructures deficitàries i una gestió incompetent. La manca d’una xarxa pública ferroviària que interconnecti el país o els constants retards i avaries en la xarxa de rodalies, té un costos immensos en la vida de les persones. Especialment entre les persones més precaritzades, com les dones, joves, migrants i gent que viu lluny de les línies ferroviàries. Les avaries i retards que se’n deriven tenen doncs un major impacte entre aquests sectors de població, que són els principals usuaris del transport públic. En aquest sentit, les dones continuen sent les que assumeixen majoritàriament el gruix de les tasques domèstiques i de cures, i els retards impliquen més temps de treball. Alhora, la manca de connexió entre moltes zones del país, genera un clar desequilibri territorial que provoca greus desigualtats d’oportunitats i de sostenibilitat ambiental.
En un context en què la gentrificació expulsa cada vegada més persones dels centres urbans, on es concentren el gruix dels centres de treball, la manca d’infraestructures suficients i segures precaritza encara més les condicions de vida. La necessitat d’una xarxa ferroviària pública, eficient i dimensionada a les necessitats de la població, és vital!
A banda, davant l’emergència climàtica, és urgent la millora i ampliació de la xarxa ferroviària del país per frenar l’emissió de gasos per part dels vehicles, especialment preocupant a Catalunya, essent un dels territoris de la Unió europea que més gasos d’efecte hivernacle emet, el 28% dels quals correspon al transport per carretera
Paradoxalment, els sindicats estatals de tots colors, CCOO, UGT i CGT i d’altres de corporatius com el Sindicato Ferroviario, vinculats a confederacions que s’anomenen transformadores, han convocat una vaga per boicotar un acord amb la Generalitat sobre la gestió de Rodalies. Acord que tot i albirar-se clarament insuficient, pot millorar la qualitat de vida de la classe treballadora del nostre país -entre la qual hi haurà, de ben segur, un bon grapat d’afiliació d’aquests mateixos sindicats.
Entenem que no es refiïn del Govern espanyol atès l’històric incompliment dels acords amb el conjunt dels Països Catalans. Tanmateix no té sentit convocar un vaga quan ni tan sols se sap com i quan s’efectuarà aquest traspàs o si afectarà negativament els i les treballadores de RENFE/Adif. Entenem doncs, que darrere d’aquesta convocatòria hi ha un model sindical corporativista i un posicionament clarament recentralitzador, que significa un atac a la classe treballadora catalana.
La manca de seguretat en el servei i les continues avaries no només afecten els usuaris, sinó que signifiquen també una greu vulneració de les condicions laborals de tot el personal vinculat a RENFE/ADIF. Aquestes deficiències estan directament relacionades amb la manca d’inversió en la xarxa ferroviària per part de l’Estat. Per tot això, emplacem els treballadors i les treballadores d’aquestes empreses de titularitat pública a donar suport a la demanda d’una xarxa ferroviària de qualitat, gestionada en la seva totalitat per la Generalitat, que garanteixi una mobilitat segura i eficient de la població catalana. Alhora que unes condicions laborals dignes i segures.
