Amb l’arribada de l’estiu, tornen els dubtes, tensions i conflictes sobre la planificació de les vacances del personal públic. Malgrat que la normativa estableix amb claredat el marc regulador d’aquest dret, sovint ens trobem amb pràctiques que en desvirtuen l’esperit i que poden convertir un dret fonamental en una imposició encoberta.
Una de les queixes habituals que ens arriben a La Intersindical és l’obligació, en alguns centres, de fer vacances durant el mes d’agost, al·legant genèricament “les necessitats del servei”. Aquesta fórmula, que hauria de respondre a situacions concretes, puntuals i justificades, s’està convertint en una excusa recurrent per limitar la llibertat de tria de les treballadores i treballadors de l’Administració.
Cal recordar que el Decret 56/2012, de 29 de maig, que regula la jornada i horaris del personal funcionari de la Generalitat, estableix que les vacances es poden gaudir, amb caràcter general, entre l’1 de juliol i el 30 de setembre, sempre que les necessitats del servei ho permetin. Però també explicita la possibilitat de gaudir-les fora d’aquest període, a petició de la persona interessada i amb autorització prèvia. A més, permet el fraccionament del període vacacional, amb una part que pot gaudir-se de manera aïllada al llarg de l’any.
En aquest sentit, la “necessitat del servei” no pot ser una fórmula buida, automàtica o arbitrària. Ha de ser una realitat documentada, concreta i comunicada de forma clara i transparent. L’organització dels serveis públics ha de garantir tant la continuïtat dels serveis com el respecte dels drets laborals. No es pot justificar una limitació generalitzada al dret d’escollir vacances només per conveniència organitzativa o inèrcia de gestió. En alguns casos en què es tanca el centre de treball, com ara a les oficines de Drets Socials o sembla que també es vol aplicar a l’EAPC, caldria cercar opcions per garantir el gaudiment de les vacances tenint en compte les necessitats de les persones treballadores.
Obligar a concentrar les vacances en un únic mes sense oferir cap explicació fonamentada vulnera el principi de proporcionalitat i impedeix una gestió equitativa i respectuosa dels temps personals. El descans no és cap privilegi, sinó una condició indispensable per a la salut física i emocional de les persones treballadores. I la regulació normativa no és orientativa, sinó obligatòria.
Per tot plegat, des de La Intersindical recordem que qualsevol limitació en la tria de vacances ha d’estar motivada formalment i que la denegació injustificada o la imposició de dates pot ser objecte de denúncia i acció sindical. Reivindiquem una gestió de les vacances participada, transparent i basada en criteris objectius, que combini el bon funcionament dels serveis amb la protecció efectiva dels drets laborals. Si et trobes en una situació d’imposició no justificada, contacta amb nosaltres (gencat@laintersindical.cat). Perquè defensar les vacances és defensar la dignitat del treball.
