Publica
El País
El País
La pacient es va operar en el mateix
centre i amb el mateix metge que l’atenia per la pública
centre i amb el mateix metge que l’atenia per la pública
La Generalitat estudiarà si s’ha
incorregut en “irregularitats”
incorregut en “irregularitats”
L’hospital
del Vendrell (Tarragona) té una llista d’espera per implantar pròtesis de maluc
que supera de llarg els sis mesos de termini màxim que garanteix el Departament
de Salut de la Generalitat de Catalunya. Però si un pacient paga, pot saltar-se-la.
És el cas d’Isabel Navarro, veïna de Santa Oliva (Tarragona) de 66 anys. No
podia aguantar més el dolor i se sentia incapaç de suportar l’any que els
professionals li deien que tenia per davant. Al final, va accedir a pagar 9.300
euros per ser intervinguda en uns dies per la via privada al mateix hospital i
pels mateixos metges que havien atendre per la sanitat pública.
del Vendrell (Tarragona) té una llista d’espera per implantar pròtesis de maluc
que supera de llarg els sis mesos de termini màxim que garanteix el Departament
de Salut de la Generalitat de Catalunya. Però si un pacient paga, pot saltar-se-la.
És el cas d’Isabel Navarro, veïna de Santa Oliva (Tarragona) de 66 anys. No
podia aguantar més el dolor i se sentia incapaç de suportar l’any que els
professionals li deien que tenia per davant. Al final, va accedir a pagar 9.300
euros per ser intervinguda en uns dies per la via privada al mateix hospital i
pels mateixos metges que havien atendre per la sanitat pública.
L’hospital
del Vendrell és un dels prop de 60 hospitals catalans que estan finançats
gairebé enterament per la Generalitat, però la gestió està en mans
d’ajuntaments, fundacions o altres entitats públiques i privades. El centre és
propietat de la Fundació Sant Pau i Santa Tecla i el seu concert amb el Servei
Català de la Salut (CatSalut) li aporta el 97% de la seva activitat en ser
l’hospital de referència per a unes 100.000 persones de la comarca del Baix
Penedès (Tarragona). Com molts altres hospitals concertats de la xarxa
d’atenció pública -tots els catalans menys els vuit que gestiona directament la
Generalitat-, l’hospital ha vist en la doble porta pública i privada una
fórmula per augmentar els seus ingressos davant les retallades.
del Vendrell és un dels prop de 60 hospitals catalans que estan finançats
gairebé enterament per la Generalitat, però la gestió està en mans
d’ajuntaments, fundacions o altres entitats públiques i privades. El centre és
propietat de la Fundació Sant Pau i Santa Tecla i el seu concert amb el Servei
Català de la Salut (CatSalut) li aporta el 97% de la seva activitat en ser
l’hospital de referència per a unes 100.000 persones de la comarca del Baix
Penedès (Tarragona). Com molts altres hospitals concertats de la xarxa
d’atenció pública -tots els catalans menys els vuit que gestiona directament la
Generalitat-, l’hospital ha vist en la doble porta pública i privada una
fórmula per augmentar els seus ingressos davant les retallades.
El
malson d’Isabel es va iniciar a mitjans de 2013, quan va començar a sentir
molèsties al maluc. Després de diverses visites, el diagnòstic va ser clar:
calia operar. La dona va ser inclosa en la llista d’espera el 11 de juliol, va
confirmar ahir la direcció de l’hospital. Però els dies passaven, l’operació no
arribava i les molèsties començaven a ser insuportables. “No podia més, hi
havia moments en què no era capaç de moure’m del llit, i jo sempre havia estat
molt activa. M’agrada caminar, anar amb bicicleta…”, explica Navarro.
malson d’Isabel es va iniciar a mitjans de 2013, quan va començar a sentir
molèsties al maluc. Després de diverses visites, el diagnòstic va ser clar:
calia operar. La dona va ser inclosa en la llista d’espera el 11 de juliol, va
confirmar ahir la direcció de l’hospital. Però els dies passaven, l’operació no
arribava i les molèsties començaven a ser insuportables. “No podia més, hi
havia moments en què no era capaç de moure’m del llit, i jo sempre havia estat
molt activa. M’agrada caminar, anar amb bicicleta…”, explica Navarro.
“Primer
ens van dir que la llista d’espera era d’un any, després, de 14 mesos… Cada
vegada la data d’operació s’allargava més”, relata la seva filla, Virginia
Moreno. Va ser ella la que va acudir a l’hospital per preguntar si, com li
havien dit, podien saltar l’espera pagant al mateix centre. “Ens van donar un
pressupost, vam reunir els estalvis de tots els germans i de la meva mare i en
menys d’un mes la van operar”.
ens van dir que la llista d’espera era d’un any, després, de 14 mesos… Cada
vegada la data d’operació s’allargava més”, relata la seva filla, Virginia
Moreno. Va ser ella la que va acudir a l’hospital per preguntar si, com li
havien dit, podien saltar l’espera pagant al mateix centre. “Ens van donar un
pressupost, vam reunir els estalvis de tots els germans i de la meva mare i en
menys d’un mes la van operar”.
Navarro
va ser intervinguda el 9 de desembre a la tarda. La família va pagar 9.335
euros : 2.142 euros per una setmana d’hospitalització, 1.200 pel mòdul en què
va ser intervinguda, 3.000 euros d’honoraris per als facultatius i 2.800 per la
pròtesi, segons consta a la factura.
va ser intervinguda el 9 de desembre a la tarda. La família va pagar 9.335
euros : 2.142 euros per una setmana d’hospitalització, 1.200 pel mòdul en què
va ser intervinguda, 3.000 euros d’honoraris per als facultatius i 2.800 per la
pròtesi, segons consta a la factura.
El
Departament de Salut ha dit aquest dijous a El País que estudiarà si l’hospital
ha pogut incórrer en “irregularitats” si la pacient presenta una reclamació.
Segons Salut, no és irregular que un hospital finançat amb fons públics
realitzi activitat privada, però sí ho és que un pacient que entra per la via
pública acabi sent operat al mateix centre pel privat.
Departament de Salut ha dit aquest dijous a El País que estudiarà si l’hospital
ha pogut incórrer en “irregularitats” si la pacient presenta una reclamació.
Segons Salut, no és irregular que un hospital finançat amb fons públics
realitzi activitat privada, però sí ho és que un pacient que entra per la via
pública acabi sent operat al mateix centre pel privat.
“A
la meva mare la va operar el mateix metge, la van atendre les mateixes
infermeres i la van operar als quiròfans del mateix hospital on s’atén per la
sanitat pública», denuncia Moreno. La direcció del centre assegura que la
intervenció es va fer en un “circuit diferent” i que no es va retardar cap
intervenció pública per operar a Navarro. La direcció del centre va desmentir
el relat de la família en declarar que el temps mitjà d’espera a l’hospital per
implantar una pròtesi de maluc va ser el 2013 de 7,3 mesos.
la meva mare la va operar el mateix metge, la van atendre les mateixes
infermeres i la van operar als quiròfans del mateix hospital on s’atén per la
sanitat pública», denuncia Moreno. La direcció del centre assegura que la
intervenció es va fer en un “circuit diferent” i que no es va retardar cap
intervenció pública per operar a Navarro. La direcció del centre va desmentir
el relat de la família en declarar que el temps mitjà d’espera a l’hospital per
implantar una pròtesi de maluc va ser el 2013 de 7,3 mesos.
Tot
i que no hi ha dades oficials, molts hospitals públics concertats s’han llançat
a oferir serveis privats. “Els metges que atenen a la pública poden incórrer en
un conflicte d’interès si també cobren a la privada”, afirma Carme Borrell,
doctora en Salut Pública i membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa
d’Epidemiologia i Salut Pública. “Les instal·lacions públiques no haurien de
fer atenció privada», conclou. “Les llistes d’espera són un instrument per
empènyer els pacients a anar a la privada», critica Àngels Castells, de la
plataforma en defensa de la sanitat pública Dempeus.
i que no hi ha dades oficials, molts hospitals públics concertats s’han llançat
a oferir serveis privats. “Els metges que atenen a la pública poden incórrer en
un conflicte d’interès si també cobren a la privada”, afirma Carme Borrell,
doctora en Salut Pública i membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa
d’Epidemiologia i Salut Pública. “Les instal·lacions públiques no haurien de
fer atenció privada», conclou. “Les llistes d’espera són un instrument per
empènyer els pacients a anar a la privada», critica Àngels Castells, de la
plataforma en defensa de la sanitat pública Dempeus.
Navarro,
que ja torna a caminar sense crosses, critica que existeixin aquests salconduits
en el sistema. ”Tota la vida pagant la Seguretat Social que tinc un problema no
poden atendre’m bé. Jo he estat una afortunada, però penso en totes les
persones que no poden pagar- i estan patint”, conclou. La plataforma SICOM ha
convocat aquest dijous una roda de premsa a Barcelona per denunciar el cas.
que ja torna a caminar sense crosses, critica que existeixin aquests salconduits
en el sistema. ”Tota la vida pagant la Seguretat Social que tinc un problema no
poden atendre’m bé. Jo he estat una afortunada, però penso en totes les
persones que no poden pagar- i estan patint”, conclou. La plataforma SICOM ha
convocat aquest dijous una roda de premsa a Barcelona per denunciar el cas.
