Sergi Perelló, secretari general de La Intersindical
El 8è Congrés Nacional de La Intersindical no ha estat simplement una cita per renovar els òrgans de direcció i aprovar una ponència. Ha estat, sobretot, una oportunitat per reflexionar col·lectivament sobre el camí recorregut, el sindicat que volem continuar construint i la responsabilitat que tenim davant la classe treballadora i el país. Hem arribat fins aquí després d’anys de creixement i consolidació, però amb la convicció que els reptes que tenim al davant ens exigeixen fer un pas més.
El Congrés ha expressat un suport ampli al projecte que estem construint. L’informe de gestió, la ponència sindical i l’elecció del nou Secretariat Nacional han obtingut l’aval majoritari de les representants de l’afiliació. Uns resultats que, després del debat democràtic, ens donen confiança i legitimitat per encarar aquesta nova etapa. Però també ens situen davant d’una responsabilitat: convertir els acords congressuals en una realitat tangible als centres de treball i al conjunt del país.
Hem definit un objectiu ambiciós: consolidar un sindicalisme nacional de referència, fort i arrelat als centres de treball, capaç d’intervenir en les decisions que condicionen les nostres vides. No aspirem simplement a tenir més afiliació o representació sindical. Volem transformar aquest creixement en més organització, més capacitat de mobilització i més força per conquerir drets. Per això situem les seccions sindicals, la participació de les plantilles i la formació al centre del nostre model.
També hem reafirmat una convicció fonamental: el nostre caràcter nacional, de classe i feminista no són tres etiquetes independents, sinó tres dimensions inseparables d’un mateix projecte de transformació. En un món cada vegada més convuls, on la precarietat laboral, l’especulació amb l’habitatge, la crisi climàtica, les deficiències de mobilitat i el retrocés del català condicionen les nostres vides, necessitem un sindicalisme capaç de plantar cara als poders econòmics i polítics.
Un sindicalisme de confrontació que no es resigni a gestionar les conseqüències de les desigualtats, sinó que s’organitzi per combatre’n les causes. Perquè volem un país lliure i una societat lliure d’explotació, dominació i desigualtats.
Però cap projecte col·lectiu no es construeix únicament amb declaracions o grans objectius. Es construeix amb la feina quotidiana de milers de persones, sovint anònimes, que dediquen temps i esforços a organitzar les seves companyes, defensar els drets laborals i impulsar lluites col·lectives. Aquesta és la força real de La Intersindical. La que ens ha permès avançar fins aquí i la que ens ha de permetre esdevenir un contrapoder democràtic, capaç de contribuir a la transformació social i a l’alliberament nacional del nostre poble.
El VIII Congrés ens deixa, per tant, alguna cosa més que uns documents aprovats i uns nous òrgans de direcció. Ens deixa un projecte compartit, forjat amb l’esforç de moltes persones durant anys, una orientació política clara i una responsabilitat col·lectiva. Ara toca transformar les decisions en acció, les conviccions en organització i l’esperança en victòries. Perquè el futur no està escrit i tenim la voluntat, les persones i les eines per contribuir a construir-lo.
Aquesta és la força que necessitem. I aquesta és la força que hem decidit construir.