Publica FoCAP
Ens fem ressò de l’editorial publicat a la
revista Atención Primaria en el que s’exposa un
conflicte que potser no ha rebut prou atenció per part dels professionals i
dels ciutadans: l’accés dels metges inspectors de l’Instituto Nacional de la
Seguridad Social, en el cas de Catalunya els metges inspectors de l’Institut
Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), a la història clínica del pacient en
situació d’incacapitat laboral.
revista Atención Primaria en el que s’exposa un
conflicte que potser no ha rebut prou atenció per part dels professionals i
dels ciutadans: l’accés dels metges inspectors de l’Instituto Nacional de la
Seguridad Social, en el cas de Catalunya els metges inspectors de l’Institut
Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), a la història clínica del pacient en
situació d’incacapitat laboral.
Des del mes de juliol, arran de l’aplicació
del Real Decret 625/2014 que pretenia millorar
la gestió de la prestació per incapacitat laboral, els metges inspectors poden
i estan entrant a la història clínica del pacient en la seva totalitat.
del Real Decret 625/2014 que pretenia millorar
la gestió de la prestació per incapacitat laboral, els metges inspectors poden
i estan entrant a la història clínica del pacient en la seva totalitat.
L’article posa en evidència les
implicacions que aquest fet pot suposar en un espai com la història clínica, en
la que el metge que realitza l’assistència és garant de la confidencialitat de la
mateixa. Es pregunta sobre quins canvis podrà suposar l’entrada d’un metge
pèrit en la redacció de la informació transmesa pel pacient per part del seu
metge habitual: seguirem apuntant tot el que creiem necessari per a realitzar
el seguiment del pacient, o per altra banda deixarem d’apuntar-hi continguts
per precaució que ho vegi una tercera persona que no participi en
l’assistència? Se’n veurà afectada la confiança, en la relació metge-pacient?
La història clínica està clarament amenaçada.
implicacions que aquest fet pot suposar en un espai com la història clínica, en
la que el metge que realitza l’assistència és garant de la confidencialitat de la
mateixa. Es pregunta sobre quins canvis podrà suposar l’entrada d’un metge
pèrit en la redacció de la informació transmesa pel pacient per part del seu
metge habitual: seguirem apuntant tot el que creiem necessari per a realitzar
el seguiment del pacient, o per altra banda deixarem d’apuntar-hi continguts
per precaució que ho vegi una tercera persona que no participi en
l’assistència? Se’n veurà afectada la confiança, en la relació metge-pacient?
La història clínica està clarament amenaçada.
Sobre aquest aspecte (hi fa referència
l’article) s’hi han pronunciat institucions com el Síndic de Greuges, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona o
el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
l’article) s’hi han pronunciat institucions com el Síndic de Greuges, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona o
el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
Es comenta, també, que en aquest procés
s’ha obviat sol·licitar permís explícit als pacients abans d’entrar a la
història clínica. Actualment se sobreentén que el pacient dóna el seu
consentiment i només se sol·licita la seva acció explícita en cas que no vulgui
que els inspectors hi entrin (situació poc publicitada, de fet).
s’ha obviat sol·licitar permís explícit als pacients abans d’entrar a la
història clínica. Actualment se sobreentén que el pacient dóna el seu
consentiment i només se sol·licita la seva acció explícita en cas que no vulgui
que els inspectors hi entrin (situació poc publicitada, de fet).
Moltes controvèrsies obertes encara en un
procés ja engegat. Cal generar debat al respecte, tant del col·lectiu mèdic com
de la ciutadania per no malmetre allò que és important: la relació
metge/pacient i la història clínica dels pacients.
procés ja engegat. Cal generar debat al respecte, tant del col·lectiu mèdic com
de la ciutadania per no malmetre allò que és important: la relació
metge/pacient i la història clínica dels pacients.
