En relació amb el Pla d’Igualtat de la Generalitat, que s’està negociant en aquests moments, volem destacar dues qüestions:

1) els elements que pensem que dificulten poder garantir que aquest Pla efectivament redueixi les desigualtats i les discriminacions que pateixen les treballadores de la Generalitat.

2) les propostes que des del nostre punt de vista poden ajudar a fer-ho.

Pel que fa a la primera qüestió, que no s’hagi fet l’avaluació de l’anterior Pla a causa de la manca de seguiment de la seva aplicació, condiciona tant la valoració del diagnòstic com el nou Pla. Sobretot, perquè no podem avaluar quines de les mesures que es van acordar en el seu moment han resultat efectives per reduir o eliminar les desigualtats i discriminacions detectades en el seu moment.

D’altra banda, en el diagnòstic realitzat no s’ha fet un estudi de la bretxa, ni una valoració de llocs de treball, així que en aquest Pla es tornen a posposar les mesures que de manera efectiva poden contribuir a eliminar-la. Finalment, la majoria de les mesures proposades no són de caràcter executiu, quan afecten retribucions o condicions laborals. El gruix de les mesures està orientat a la recollida d’informació, la sensibilització i la formació.

Pel que fa a les propostes, principalment les enfoquem en l’eliminació de la bretxa salarial, l’erradicació de les violències masclistes i la cura de la salut. Com per exemple:

• meritar els permisos, reduccions de jornada o excedències per cura de descendents i/o ascendents en els processos de promoció, com a mecanisme per reconèixer el valor social i ètic de les cures, per reduir la bretxa que generen i per fomentar la coresponsabilitat.
• Reclamem que es valorin els riscos físics i mentals de les dones que treballen en sectors (col·lectius) altament masculinitzats, com el cos de bombers, o penitenciari: Proposem establir complements salarials que reconeguin  el risc, més que potencial, de patir  violència masclista i els efectes nocius per a la seva salut. En el cas de les dones que treballen a presons, cal reconèixer a més el sobreesforç emocional que comporta relacionar-se amb usuaris (homes) en un entorn d’alta complexitat.
• Garantir un Protocol d’abordatge de les violències masclistes efectiu, reparador per a les agredides, punitiu per a l’agressor.

• Pel que fa a la salut, garantir un permís menstrual i per climateri d’una jornada al més, retribuït i no recuperable. Qualsevol permís relacionat amb la salut, que sigui de caràcter recuperable, és lesiu per a les treballadores. Si a més, es fa recuperar un permís per salut que afecta només les dones, aquest esdevé, a més, discriminatori.

Finalment, i en clau interna sindical, proposem que hi hagi un acord entre les seccions sindicals perquè facin llista cremallera, si més no en els llocs de sortida, i el compromís de fer llistes que garanteixin la paritat formal.