Contra l’avanç del feixisme, sindicalisme feminista
Des dels sindicats LAB, Intersindical Valenciana, La Intersindical, Intersindical Alternativa de Catalunya, Corrent Sindical d’Esquerra, sindicat andalús de treballadors/es, CUT Aragó i MTC Canàries membres de la Coordinadora dels Pobles de la Federació Sindical Mundial (FSM), mirant al context internacional actual, veiem un preocupant ascens de forces autoritàries i reaccionàries que amenacen els dret conquistats per la classe treballadora i, en particular, per les dones. L’avanç del feixisme no sols es tradueix en la repressió de moviments socials i sindicals, sinó que també suposa una regressió en les condicions de vida i treball de milions de dones, aprofundint la seua explotació i precarització.
Aquestes polítiques d’ultradreta han demostrat històricament el seu menyspreu pels drets de les dones, promovent discursos i mesures que reforcen rols de gènere tradicionals i perpetuen la desigualtat estructural. En molts països, estem veient un retrocés en drets fonamentals, des de l’accés a la salut i l’educació fins a la criminalització dels moviments feministes i la persecució d’activistes que defensen la igualtat i la justícia social.
L’impacte sobre els treballs de cures
Aquest escenari de retrocés i ofensiva neoliberal impacta directament en l’organització dels treballs de cures, intensificant la seua distribució desigual. Les dones treballadores, especialment les dels sectors populars, es veuen sobrecarregades amb aquestes tasques, que continuen sent invisibilitzades i desvalorades.
La mercantilització i privatització dels serveis públics, promogudes per aquestes polítiques reaccionàries, aprofundeixen la desigualtat, relegant la responsabilitat del sosteniment de la vida a les llars i perpetuant la feminització de la pobresa.
La cadena global de cures
La deterioració dels sistemes de benestar social i la desprotecció de l’ocupació estable i digna reprodueixen una cadena global de cures injusta i obliguen moltes dones a acceptar condicions laborals precàries, amb jornades extenuants i baixos salaris.
En aquest context, el sindicalisme feminista es posiciona com una eina fonamental per a la defensa de drets i per a la construcció d’alternatives econòmiques i socials que prioritzen el benestar col·lectiu sobre l’acumulació de riquesa per part d’uns pocs.
Un sistema públic comunitari de cures com a resposta
Davant aquesta realitat, és urgent avançar cap a la construcció d’un Sistema Públic Comunitari de Cures, que garantisca el dret universal a una organització social justa del treball reproductiu, que garantisca la cura com a dret. Aquest sistema ha de ser impulsat des de polítiques públiques feministes i de classe, amb perspectiva de gènere i comptar amb el protagonisme de les comunitats i les organitzacions socials. La instauració de models de cures solidàries i cooperatives és clau per a redistribuir equitativament aquestes tasques i assegurar que totes les persones tinguen accés a serveis essencials sense discriminació ni explotació.
Més unitat, més lluita: resposta col·lectiva
La lluita feminista i sindicalista no pot donar-se en solitari. Necessitem enfortir la solidaritat internacionalista, articulant xarxes i estratègies comunes que ens permeten fer front a l’avanç de l’autoritarisme.
Des de la defensa dels drets laborals, fins a la reivindicació de polítiques públiques inclusives, garantint tots els drets per a totes les persones sense excepció.
Hem de consolidar espais de resistència que responguen amb fermesa a les amenaces que potencien sobre els nostres drets i llibertats.
Aquest 8 de març i tots els dies els sindicats sotasignats defensem un sindicalisme feminista internacionalista de classe i reafirmem el nostre compromís amb la defensa dels drets de les dones treballadores i amb la construcció d’una societat lliure d’opressió i explotació. Enfront de l’avanç del feixisme, la resposta és més organització, més unitat i més lluita.
Per un futur digne i sense precarització de les nostres vides!
