Segons Agències
Josep Arimary i Miguel
Gómez Alarcón
Gómez Alarcón
Hi ha conductes violentes dels pacients cap als seus metges que queden impunes
tot i constituir un greu atemptat contra l’entorn de seguretat i convivència
que ha d’envoltar el treball del professional. El Col·legi de Metges de
Barcelona i la Generalitat estan treballant de manera conjunta per penar per
via administrativa aquests actes a l’empara de la Llei Orgànica 1/1992, sobre
protecció de la seguretat ciutadana.
El Col·legi Oficial de
Metges de Barcelona (COMB) va aprovar el juliol de 2010 la creació de la Unitat
Integral de Violència Contra el metge amb la funció principal de gestionar tot
el relacionat amb fets de violència o incidents violents contra un metge de la
seva demarcació col·legial.
Metges de Barcelona (COMB) va aprovar el juliol de 2010 la creació de la Unitat
Integral de Violència Contra el metge amb la funció principal de gestionar tot
el relacionat amb fets de violència o incidents violents contra un metge de la
seva demarcació col·legial.
Des del seu inici, es
va plantejar reforçar les seves relacions professionals amb la Fiscalia
Superior del TSJ de Catalunya, amb la qual el febrer de 2011 es va signar un
conveni de col·laboració, així com buscar resposta a conductes d’agressivitat
verbal protagonitzades per usuaris de la sanitat pública i que, per no tenir la
suficient gravetat, queden extra-murs del Dret Penal, que poden quedar impunes.
va plantejar reforçar les seves relacions professionals amb la Fiscalia
Superior del TSJ de Catalunya, amb la qual el febrer de 2011 es va signar un
conveni de col·laboració, així com buscar resposta a conductes d’agressivitat
verbal protagonitzades per usuaris de la sanitat pública i que, per no tenir la
suficient gravetat, queden extra-murs del Dret Penal, que poden quedar impunes.
La consulta 2/2008 de
la Fiscalia General de l’Estat Sobre la qualificació jurídic-penal de les
agressions a funcionaris públics en els àmbits sanitari i educatiu estableix la
qualificació de delicte d’atemptat per les agressions greus contra funcionaris
públics, deixant la porta oberta, en el cas que es tractin de conductes lleus,
per la seva consideració com a infraccions de caràcter administratiu. La
Fiscalia fonamenta aquesta conclusió basant-se en la jurisprudència del
Tribunal Suprem, que ha ampliat el concepte d’ordre públic a les sentències del
4 de desembre de 2007 i del 27 de gener de 2003. Es ve entenent que les
activitats efectuades per funcionaris públics en l’àmbit del dret a la salut de
l’article 43 de la Constitució afecten els principis bàsics de convivència.
la Fiscalia General de l’Estat Sobre la qualificació jurídic-penal de les
agressions a funcionaris públics en els àmbits sanitari i educatiu estableix la
qualificació de delicte d’atemptat per les agressions greus contra funcionaris
públics, deixant la porta oberta, en el cas que es tractin de conductes lleus,
per la seva consideració com a infraccions de caràcter administratiu. La
Fiscalia fonamenta aquesta conclusió basant-se en la jurisprudència del
Tribunal Suprem, que ha ampliat el concepte d’ordre públic a les sentències del
4 de desembre de 2007 i del 27 de gener de 2003. Es ve entenent que les
activitats efectuades per funcionaris públics en l’àmbit del dret a la salut de
l’article 43 de la Constitució afecten els principis bàsics de convivència.
Havent avançat
substancialment en matèria de protecció per via penal del personal sanitari que
exerceix la seva funció en centres públics, s’ha de fomentar igualment aquesta
protecció en l’àmbit administratiu, arribant-se al convenciment que, d’acord
amb la doctrina jurisprudencial i en no haver una regulació específica de ordre
administratiu en la matèria, res no impediria aplicar la Llei orgànica 1/1992,
sobre protecció de la seguretat ciutadana.
substancialment en matèria de protecció per via penal del personal sanitari que
exerceix la seva funció en centres públics, s’ha de fomentar igualment aquesta
protecció en l’àmbit administratiu, arribant-se al convenciment que, d’acord
amb la doctrina jurisprudencial i en no haver una regulació específica de ordre
administratiu en la matèria, res no impediria aplicar la Llei orgànica 1/1992,
sobre protecció de la seguretat ciutadana.
Funcionari públic
Si partim del concepte
de funcionari públic del personal sanitari que presta els seus serveis en els
centres de la xarxa assistencial pública, donat el caràcter de servei públic i
universal de l’activitat que desenvolupen en ells, cal arribar a la conclusió
que aquesta activitat incideix dins de l’espai públic que conforma l’àmbit d’aplicació
de la llei. L’article 1 de la norma assenyala que la seva finalitat és
«protegir el lliure exercici dels drets i llibertats» i
«assegurar la convivència ciutadana, l’eradicació de la violència i la
utilització pacífica de les vies i espais públics, així com la de prevenir la
comissió de delictes i faltes «, la qual cosa, extrapolat al camp de la
sanitat pública, vindria a traduir-se en l’eradicació de qualsevol comportament
que impedeixi, obstrueixi o dificulti el lliure exercici del dret a la salut dels
ciutadans consagrat en l’article 43 de la Constitució, i en vetllar perquè els
professionals sanitaris puguin prestar els seus serveis en condicions de
seguretat i en un marc de convivència pacífica.
de funcionari públic del personal sanitari que presta els seus serveis en els
centres de la xarxa assistencial pública, donat el caràcter de servei públic i
universal de l’activitat que desenvolupen en ells, cal arribar a la conclusió
que aquesta activitat incideix dins de l’espai públic que conforma l’àmbit d’aplicació
de la llei. L’article 1 de la norma assenyala que la seva finalitat és
«protegir el lliure exercici dels drets i llibertats» i
«assegurar la convivència ciutadana, l’eradicació de la violència i la
utilització pacífica de les vies i espais públics, així com la de prevenir la
comissió de delictes i faltes «, la qual cosa, extrapolat al camp de la
sanitat pública, vindria a traduir-se en l’eradicació de qualsevol comportament
que impedeixi, obstrueixi o dificulti el lliure exercici del dret a la salut dels
ciutadans consagrat en l’article 43 de la Constitució, i en vetllar perquè els
professionals sanitaris puguin prestar els seus serveis en condicions de
seguretat i en un marc de convivència pacífica.
Així, conductes lleus
d’agressivitat verbal produïdes pels usuaris de la sanitat pública contra els
metges o altre personal sanitari que es troba en l’exercici de les seves
funcions, i sempre que hagin provocat una alteració de l’ordre amb pertorbació
del servei públic, poden ser constitutives d’una infracció contra la seguretat
ciutadana tipificada en l’art. 26 i) de la LO 1/92 que sanciona el
«alterar la seguretat col · lectiva o originar desordres a les vies,
espais o establiments públics», sent evident que els centres de
l’Administració sanitària revesteixen aquesta condició. En conseqüència,
conductes que fins ara quedaven impunes serien ara sancionables en via
administrativa.
d’agressivitat verbal produïdes pels usuaris de la sanitat pública contra els
metges o altre personal sanitari que es troba en l’exercici de les seves
funcions, i sempre que hagin provocat una alteració de l’ordre amb pertorbació
del servei públic, poden ser constitutives d’una infracció contra la seguretat
ciutadana tipificada en l’art. 26 i) de la LO 1/92 que sanciona el
«alterar la seguretat col · lectiva o originar desordres a les vies,
espais o establiments públics», sent evident que els centres de
l’Administració sanitària revesteixen aquesta condició. En conseqüència,
conductes que fins ara quedaven impunes serien ara sancionables en via
administrativa.
Amb la finalitat de
poder dur a terme aquesta iniciativa, el COMB ha signat un conveni de col·laboració
amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya perquè, produït
l’incident, des del centre es requereixi la presència d’una dotació policial
perquè aixequi una acta de denúncia on es reculli la informació rellevant com
el motiu de la seva intervenció, manifestacions dels implicats, situació que
constaten quan arriben, dades de testimonis …, perquè d’aquesta forma pugui
tramitar l’expedient administratiu i, si escau, imposar la sanció que
correspongui. L’aplicació d’aquesta norma és una mesura més per a la lluita contra
l’agressivitat en el medi sanitari. L’experiència ens demostrarà si aquesta
iniciativa redunda en una major tranquil·litat i un millor servei als
ciutadans.
poder dur a terme aquesta iniciativa, el COMB ha signat un conveni de col·laboració
amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya perquè, produït
l’incident, des del centre es requereixi la presència d’una dotació policial
perquè aixequi una acta de denúncia on es reculli la informació rellevant com
el motiu de la seva intervenció, manifestacions dels implicats, situació que
constaten quan arriben, dades de testimonis …, perquè d’aquesta forma pugui
tramitar l’expedient administratiu i, si escau, imposar la sanció que
correspongui. L’aplicació d’aquesta norma és una mesura més per a la lluita contra
l’agressivitat en el medi sanitari. L’experiència ens demostrarà si aquesta
iniciativa redunda en una major tranquil·litat i un millor servei als
ciutadans.
Josep Arimary,
director de l’Àrea de Praxi del COMB i Miguel Gómez Alarcón, advocat assessor
del COMB
director de l’Àrea de Praxi del COMB i Miguel Gómez Alarcón, advocat assessor
del COMB
