Aquest article ha estat elaborat per la Secció Sindical de La Intersindical a l’empresa CPM (empresa de telemàrketing). Ha estat traduït als següents idiomes:
Els robots i la IA ens treuen els llocs de feina?
Des del moment que s’ha vist l’oportunitat, s’han buscat maneres de substituir el treball humà. Sigui el cavall que ventava el gra o les màquines de vapor (selfactines) en el món del tèxtil i ara la IA. A CPM (empresa del sector de telemàrqueting), ja fa un temps que els bots fan una part de la feina que abans fèiem nosaltres.
Màquina ventadora antiga accionada per força animal (1881).
A dalt: trilla amb batolla. Centre: ventadora. A baix: ventar per trepig de cavall. Publicitat de Ransomes, Sims & Jefferies (1885).
Quan és obvi que els bots fan que “hem” de fer menys feina, diguem que ens estalvien un 10% de la feina, com és que no respirem més? Com és que no tenim un 10% més de temps? Està clar que el bot no t’ha ajudat a tu, sinó a l’empresa. El temps que s’estalvia és mà d’obra i significa que treballem el mateix, però l’empresa necessita menys treballadors per aconseguir els mateixos resultats. El bot ha substituït les persones, però no t’ajuda a tu treballar menys hores o a tenir més ingressos. Els guanys són per qui utilitza el bot. Aquesta és la idea bàsica del capitalisme: uns pocs acumulen en detriment dels altres.
Antimaquinistes del luddisme anglès (1811–1817).
L’economista anglès John Maynard Keynes preveia que l’any 2030, gràcies als avenços tecnològics, no ens caldria treballar més de 15 hores diàries. Contràriament a això, el pronosticat en avenços ja el vam assolir l’any 1980, i encara avui continuem treballant la mateixa quantitat d’hores al dia. Paradoxalment amb l’augment del poder tecnològic, la fam ha augmentat i la quantitat de temps lliure ha disminuït. A més, continuem patint ansietat pel nostre lloc de treball.
Hores laborals setmanals (1938–2017).
Posició de La Intersindical
Actualment, l’automatització i la IA generen sobretot riquesa per als seus propietaris. Amb la inversió en elles, moltes empreses substitueixen a persones treballadores i fan acomiadaments. Així, ajuden a augmentar la riquesa a qui té prou recursos per a invertir en elles i fer-les servir. Des de La Intersindical pensem que el fet que poden generar riquesa no és dolent en si, però en comptes de servir només per uns pocs i augmentar les desigualtats ja existents, aquesta riquesa hauria de servir per a fer front als reptes globals que tenim com a humanitat. Com a eina de transformació ecosocial, els beneficis d’aquesta riquesa s’han de repartir per tal de millorar les condicions de vida del conjunt de la ciutadania. Així, en comptes d’acomiadar gent, poden servir per a la reducció substancial de l’actual jornada laboral, que té costos clars en l’àmbit de la corresponsabilitat i la salut, sense reducció de salari.
Repartiment de la riquesa a Espanya (població–riquesa) (2014).
Enfront de la mirada centralista homogeneïtzadora de l’acord entre PSOE i Sumar que no s’interessa per les grans diferències que hi ha entre diferents indrets d’Espanya i encara menys per la realitat catalana que, entre altres coses, té un cost de vida més elevat, i just per aquestes característiques singulars de la situació a Catalunya, LA INTERSINDICAL, advoquem per:
- la jornada laboral setmanal de 32 hores;
- increments de tots els salaris, com a mínim, d’acord amb l’IPC per Llei;
- la prevalença dels convenis autonòmics enfront dels estatals;
- la implementació d’una Renda Bàsica Universal;
- que les millores socials en la legislació catalana, com l’habitatge, no puguin ser suspeses per l’Estat espanyol;
- la derogació de les lesives reformes laborals espanyoles.
Només tu pots fer el canvi.
Suma’t a LA INTERSINDICAL!
Lluitem amb tu!
