Els riscos psicosocials són tradicionalment poc estudiats i la seva avaluació sovint és inexistent a la majoria de les petites i mitjanes empreses catalanes. Les administracions públiques no representen una excepció.
La relació entre el treball remunerat i el treball familiar o domèstic encara presenta més ombres per la interpretació de considerar-los dos compartiments estancs sense cap relació entre ells.
Avui dia, s’ha demostrat que hi ha una relació directa entre les demandes laborals i les familiars que actuen a mode de vasos comunicants. Especialment en sectors feminitzats com és el del personal tècnic i administratiu, docent i sanitari de les administracions públiques, la interacció d’aquests dos àmbits conformen un risc psicosocial conegut com el conflicte treball-família (CTF). En els casos en què coincideixen lloc de treball i llar, com ara en la modalitat de teletreball, la situació es pot agreujar.
Des d’un punt de vista preventiu hi ha dos factors laborals clau: la jornada i les demandes laborals que interactuen entre si intensificant o disminuint el conflicte generat per la simultaneïtat d’exigències laborals i familiars. En relació amb els dos factors, hi ha una sèrie de condicions de treball que suposen un augments de la tensió generada pel CTF o doble presència:
- Temps asocials de treball: la quantitat, ordenació i estructura de la jornada laboral coincident amb els horaris de cures de persones dependents.
- Altes demandes laborals: en relació a la càrrega de treball.
- Baixa autonomia sobre la jornada i el ritme de treball: en relació amb la poca capacitat de decisió de la persona treballadora sobre l’organització temporal de l’activitat laboral.
Diversos estudis han considerat l’exposició a nivells elevats o moderats al CTF com un agent estressor, generador d’efectes negatius sobre la salut i el benestar.
Avaluació i mesures preventives
Quant als instruments vàlids per identificar una exposició a CTF en primer lloc tenim el FPSICO que malgrat que no incorpora el CTF com a possible risc psicosocial sí que permet fer una aproximació fent un bon ús de l’eina.
L’altre metodologia seria la COPSOQ (ISTAS21 o PSQCAT), que tant en la versió mitjana com en la curta incorporen el CTF com una dimensió específica dels riscos psicosocials.
Pel que fa a les mesures preventives cal fer èmfasi a la intervenció tant política i institucional com evidentment des de l’àmbit laboral per millorar la conciliació laboral i familiar i reduir els CTF per tal de protegir la salut de les persones treballadores.
A mode de resum diríem que cal evitar els temps de treball asocial, tendir a la compactació de la jornada, simplificar els procediments de sol·licitud i autorització en cas d’urgència personal, facilitar l’absència del lloc de treball per atendre necessitats urgents de cura a persones dependents, una planificació i distribució de la càrrega de treball realista i consensuada amb les persones que l’han de fer, foment del treball en equip, flexibilitat horària d’entrada i sortida, promoció d’hores de lliure disposició, permetre decidir a la persona treballadora quan i com obtenir la compensació dels excessos de jornada…
Com a conclusió podem dir que vist que en els llocs on es fan efectives les polítiques igualitàries mostren millors índex de salut és imprescindible la intervenció des de la prevenció de riscos laborals cap aquest objectiu i per això cal integrar el CTF en la gestió psicosocial com un risc psicosocial més. Calen per tant, mesures centrades en pràctiques saludables de gestió dels temps i les demandes laborals que minimitzin la tensió generada per la simultaneïtat de les demandes laborals i familiars.
Bibliografia:
