La Intersindical_ El 13 de gener de 2026 es va produir un fet greu que no pot passar desapercebut ni per la plantilla de la Generalitat ni per l’opinió pública: la decisió de reduir de quatre a tres les reunions anuals de la Comissió Paritària Sectorial de Prevenció de Riscos Laborals del personal tècnic, administratiu i laboral de la Generalitat. La proposta, a l’espera de ser aprovada, va venir de Funció Pública. Els representants dels sindicats presents es van pronunciar favorablement tot i que ho havien de traslladar als respectius sindicats: UGT, CCOO i CATAC.
La Intersindical ens hi vam oposar frontalment.
I no ho vam fer per tacticisme ni per fer soroll. Ho vam fer perquè aquesta decisió vulnera l’Acord de Drets Sindicals aprovat per Acord de Govern, un acord que, paradoxalment, aquests mateixos sindicats i Funció Pública van redactar i avalar.
El punt 5.3 de l’Acord és inequívoc:
“Altrament, aquestes comissions s’han de reunir cada trimestre.” Cada trimestre vol dir quatre reunions a l’any.
Reduir-les a tres no és una reinterpretació: és un incompliment.
Una decisió política que diu molt
Quan es retallen reunions en un espai de prevenció de riscos laborals, no s’està guanyant eficiència. S’està rebaixant el valor de la Seguretat i Salut Laboral.
Aquesta decisió posa de manifest dues coses molt clares: que Funció Pública no considera la prevenció una prioritat real, i que UGT, CCOO i CATAC assumeixen aquest marc sense oposar-hi resistència, tot i haver defensat formalment el contrari en un Acord de Govern. Això no és una discrepància tècnica. És una manca evident de cultura preventiva. La prevenció de riscos laborals requereix temps, seguiment i continuïtat. I això només és possible si els espais de consulta i participació es reforcen, no si s’escurcen.
Una reunió buida que ho explica tot
La gravetat de la decisió encara és més evident quan s’analitza com es va convocar la reunió del 13 de gener. Aquella sessió tenia un únic punt a l’ordre del dia: establir el calendari anual de reunions. No contenia:
- Cap debat sobre riscos
- Cap seguiment de mesures pendents
- Cap avaluació de situacions reals als centres de treball
Un tràmit que es podia haver resolt amb un simple correu electrònic, però que es va voler formalitzar en una reunió sense contingut real. Això no és optimitzar recursos. És simular activitat mentre es buiden de contingut els espais que haurien de protegir la salut de la plantilla.
Sense actes de reunions no hi ha prevenció
A tot plegat s’hi suma un altre fet inadmissible: la reunió del 13 de gener es va convocar sense haver rebut l’acta de la sessió anterior, duta a terme l’1 d’octubre de 2025. Això no és un detall administratiu. És una vulneració del dret a la informació, un menyspreu a la representació sindical i una manca absoluta de rigor en un àmbit especialment sensible.
No hi ha prevenció sense memòria
No hi ha seguiment sense actes
No hi ha garanties sense traçabilitat
La llei no és decorativa. Les actes de les reunions són l’eina que permet saber què s’ha acordat, què s’ha executat i què continua pendent. Sense això, la prevenció es converteix en una façana institucional.
Un patró que es repeteix
Menys reunions
Reunions buides
Actes que no arriben
Tot plegat dibuixa un patró preocupant: reduir el control, diluir responsabilitats i rebaixar garanties per a milers de treballadores i treballadors de la Generalitat. I això no és inevitable.És una decisió conscient.
La Intersindical ho tenim clar
Des de La Intersindical no acceptarem aquesta deriva.
Ens vam oposar a la reducció de reunions perquè:
- contradiu un Acord de Govern vigent
-
debilita la prevenció de riscos laborals
-
i envia un missatge perillós a tota la plantilla
La prevenció no és un tràmit. No és una molèstia administrativa. No és un espai prescindible És una obligació legal un dret col·lectiu i un compromís polític amb la salut laboral. I si cal defensar-ho, ho defensarem on faci falta.
