Posicionament sobre els contractes de baix rendiment i les antiguitats congelades en el Conveni de Tallers per a persones amb diversitat funcional de Catalunya.
Els Centres Especials de Treball (CET) tenen la missió d’assegurar un treball remunerat a les persones amb discapacitat, garantir-ne la seva integració laboral i facilitar-ne la inserció a l’empresa ordinària.
Perquè l’experiència del treball sigui positiva, hi ha factors importants a tenir en compte: trobar la feina que millor li escau a la persona, cercar els suports personals o materials per desenvolupar-la satisfactòriament i tenir bones condicions laborals.
És difícil que una persona es senti ben valorada en el seu lloc de treball si és conscient de que no percep un salari just o diferent a la resta dels seus companys.
L’objectiu dels Centres Especials de Treball ha d’anar més enllà d’oferir treball remunerat a les persones amb discapacitat intel·lectual, cal un salari just perquè les condicions materials són un factor essencial de vulnerabilitat i discriminació. S’està amagant què significa realment la precarietat laboral, intentant fer creure que les persones treballadores vulnerables per risc de pobresa ho són per naturalesa.
El conveni de tallers per a persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya és un dels 9 convenis del Tercer Sector Social. Això, per si mateix, ja és sinònim de precarietat laboral.
A l’hora de construir el marc del Tercer Sector Social hi ha diferents mirades. A l’administració li va molt bé externalitzar serveis essencials; les entitats, amb la visió empresarial, defensen els seus interessos patronals i les famílies defensen els drets fonamentals amb qui de ben segur
compartirem moltes més lluites. Però on és la mirada sindical en aquest model que volen construir? O el què és el mateix, la mirada de les persones treballadores del sector? Els sindicats combatius tenim el deure d’arremangar-nos les mànigues i ocupar el lloc que ens correspon. Això vol dir entrar en centres de treball no organitzats, donar suport a accions de base i construir estructures en què els membres tinguin realment poder.
Des de la Coordinadora de Tallers de la Intersindical estem treballant per ampliar la xarxa de persones treballadores amb discapacitat intel·lectual amb quotes d’afiliació accessibles, dinamitzant la participació activa i transversal des de les seccions sindicals, amb poder de decisió real, creant contingut de lectura accessible, formació adaptada i reservant espais als òrgans nacionals de la Intersindical (Congrés i Fòrum Nacional).
Els sindicats som un suport natural de les persones treballadores. La llibertat sindical és un Dret Fonamental, cal fer-lo accessible a tothom. Això vol dir crear un model sindical fàcil d’entendre i amb enllaços sindicals de suport pel qual és més fàcil moure’s per les seves estructures.
Actualment, la gran majoria de queixes i demandes que recullen les nostres xarxes i enllaços sindicals tenen a veure amb el salari. En concret estem parlant dels contractes de baix rendiment i de les antiguitats congelades dels Centres Especials de Treball (CET).
Les persones amb discapacitat intel·lectual pateixen de manera desproporcionada els efectes de l’austeritat. No només es dona per fet que acceptaran condicions i sous precaris sinó que, a sobre, és com que se’ls hi fa un favor.
Els contractes de baix rendiment: eina d’inserció laboral o abús patronal?
Tot hi néixer com una eina d’inserció laboral per les persones amb discapacitat intel·lectual amb especials dificultats, ràpidament la mirada empresarial del sector la va pervertir i convertir en un abús patronal.
En podem dir tranquil·lament abús patronal, perquè els contractes de baix rendiment es poden aplicar de forma arbitraria. Acaba sent una política d’empresa. Amb els contractes BR les empreses tenen massa marge lliure.
Actualment els contractes BR s’estan utilitzant per marcar la diferència de les diferents categories professionals absorbides per la pujada del SMI.
El centre de treball ha d’adaptar i personalitzar l’entorn laboral a les capacitats de la persona treballadora perquè pugui desenvolupar-s’hi productivament. El fet d’aplicar contractes BR vol dir que l’entitat no està fent prou bé la seva feina a l’hora d’adaptar alguns llocs de treball i, per tant, no va alineada al model ACP (Atenció Centrada en la Persona).
Tampoc es compleix un dels valors que totes les entitats del sector afirmen tenir: EQUITAT.
Les empreses justifiquen els contractes BR dient que no és just per la resta de companys que els perfils de professionals menys productius guanyin el mateix que els més productius. Aquí considerem que les empreses estan assenyalant i confrontant intencionadament a les persones treballadores entre elles i això és una mala praxis molt greu.
Tenir un contracte BR etiqueta, discrimina, desmotiva i desapodera a la persona treballadora. Implica cobrar un 75% del SMI i, com a conseqüència, hi ha un augment considerable del risc de vulnerabilitat del professional i, en alguns casos, el situa dins del llindar de pobresa.
L’altra gran problema; la majoria de professionals CET tenen les antiguitats congelades.
Com hem arribat aquí?
Doncs bé, el conveni de tallers està congelat i desfasat des de fa més d’una dècada. Des del 2012 pràcticament només s’han actualitzat de forma insignificant les taules salarials. El 2016 és l’únic any on hi van haver petits acords. Això suposa que hi hagi categories laborals que tinguin un sou base inferior al SMI i per tant les diferents categories han quedat absorbides per la seva pujada. Les categories que queden amb un salari per sota del SMI per conveni cobren un complement per arribar al SMI actual. Però, quan els hi puja el complement per antiguitat del trienni, llavors baixa el complement SMI i el salari es queda igual. Per tant, es perd l’antiguitat.
Ara mateix el conveni de tallers s’està negociant a Madrid i a porta tancada. Els sindicats majoritaris CCOO – UGT i la patronal DinCat no han fet, encara, cap autocrítica de la seva falta de voluntat a l’hora d’arribar a acords. Tampoc del seu immobilisme davant les greus problemàtiques del sector en matèria de condicions laborals. A part, l’administració és responsable de tenir serveis essencials externalitzats amb condicions precàries.
Com volen construir un marc de relacions laborals propi de Catalunya si el nostre conveni s’està negociant des de Madrid i a porta tancada?
Si volem canviar l’actual estatus quo no tenim més remei que continuar lluitant per créixer molt més i tenir la suficient força per pressionar entitats i administració; necessitem un 10% de representació per entrar en la negociació del nostre conveni. Cal que forgem aliances amb altres organitzacions, implicar-nos amb més lluites socials i situar-nos dins un moviment més ampli. Unir forces només pot redundar en benefici de totes les parts.
COORDINADORA DEL CONVENI DE TALLERS, LLUITEM AMB TU!