Si volem viure i sobreviure, ens cal un sistema públic de cures català que es corresponsabilitzi de garantir-les. Que garanteixi una atenció suficient i de qualitat a les persones vulnerables i/o dependents, condicions salarials i laborals dignes a les treballadores que fan possible aquestes cures i reconeixement i suport a les persones cuidadores.
Aquesta demanda –estructura i inversió pública per garantir la qualitat del servei, condicions de treball dignes per al personal que hi treballa i reconeixement de les tasques de cures- que està relacionada amb el dret fonamental a la vida i al seu sosteniment, ha estat històricament el roc a la sabata de l’estat del benestar. Un estat del benestar construït més a base de relat, que no d’inversió suficient i polítiques radicalment públiques. I que com més va, més mercantilitzen i privatitzen.
Les dones, subjectes de segona
El binomi patriarcat i capital s’esforça per situar en un pla d’irrellevància social a totes les persones considerades no productives en termes econòmics, ja siguin les nostres persones grans, infants, adolescents amb necessitat d’atenció, persones amb trastorns mentals, drogodependents, persones amb discapacitat, tutelades…
A la vegada, que considera les dones subjectes de segona, en un marc de relacions capitalistes en què el treball que desenvolupem, majoritàriament relacionat amb les cures, està precaritzat o bé es realitza de manera gratuïta, a la llar. Unes feines que, tanmateix, generen un rèdit econòmic immens a les arques del capital.
Unes feines que cada vegada més sostenen les dones migrades en unes condicions molt precàries, tant socials com econòmiques. Unes feines que garanteixen el nostre dia a dia, però que constantment són invisibilitzades i precaritzades.
La Intersindical, fa molts anys que reclamem la internalització de tots els serveis que han de formar part de la cartera d’un sistema de protecció social sòlid.
Que denunciem la intrínseca relació entre les desigualtats, discriminacions i opressions que patim les dones i la precarització de tots els serveis relacionats amb les cures i l’atenció a les persones vulnerables, serveis altament feminitzats.
Per revertir aquesta desigualtat, per garantir la vida i una assistència digne i de qualitat, en aquesta lluita per garantir una estructura pública que sostingui les cures i l’atenció social, així com les seves treballadores i treballadors, exigim:
- Un Conveni Marc Català que contempli, com a mínim:
- Un salari mínim del sector social que reconegui la importància vital de la feina que fan, partint de l’equiparació salarial amb els i les professionals de la sanitat i l’educació, per recuperar la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers 15 anys, que en alguns casos se situa en el 28%
- L’increment de salari anual d’acord amb l’IPC català
- La reducció de la ràtio cuidadora/dependent.
- Una jornada laboral no superior a les 35 h
- Garantir contractes permanents i de jornada completa.
- Formació continuada i dins l’horari laboral, per al personal cuidador.
- Garantir els drets lingüístics de les persones dependents
- Abolir la llei d’estrangeria.
- La implementació d’una Renda Bàsica Universal suficient amb l’objectiu de garantir l’emancipació econòmica de les persones dependents.
- Un salari de cures per a les persones cuidadores a la llar.
Per tot això, La Intersindical ens sumem a les mobilitzacions del sector de les cures i l’atenció social. I cridem la classe treballadora a unir-s’hi.
La seva lluita, els nostres drets!
Per un sistema públic de cures català!
Per la dignitat de les persones dependents i les seves famílies!
Pel reconeixement social i salarial de la feina del personal del sector de cures i social!
Secretària de Feminismes i LGTBIQ+ de La Intersindical, 13 de febrer de 2025
