Les agressions al personal sanitari segueixen en augment

Publica Associació d’Especialistes en prevenció i Salut
Laboral

Chus Choren Freire. Diplomada
en infermeria, Llicenciada en Dret, TPRL superior en les tres especialitats
tècniques, Perit Judicial.

Les agressions a personal sanitari segueixen en augment i
tot tenint en compte que són considerades un delicte per part de qui les comet
i no totes són notificades i molt menys denunciades per part de qui les pateix.

El Codi penal protegeix els sanitaris contra les agressions;
i
en cas d’exercir la seva activitat en el si de l’administració pública, els
equipara autoritat pública, i d’acord al seu article 550

Són reus d’atemptat els que agredeixin o, amb intimidació greu o violència,
s’oposessin resistència greu a l’autoritat, als seus agents o funcionaris
públics, o els escometin, quan es trobin en l’exercici de les funcions dels
seus càrrecs o amb motiu d’elles. En
tot cas, es consideraran actes d’atemptat les comeses contra els funcionaris
docents o sanitaris que es trobin en l’exercici de les funcions pròpies del seu
càrrec, o amb motiu d’aquestes.
Els atemptats seran castigats amb les penes de presó
d’un a quatre anys i multa de tres a sis mesos si l’atemptat és contra
autoritat i de presó de sis mesos a tres anys en els altres casos.
No obstant el que preveu l’apartat anterior, si l’autoritat contra la qual
s’atempta és membre del Govern, dels consells de govern de les comunitats
autònomes, del Congrés dels Diputats, del Senat o de les assemblees legislatives
de les comunitats autònomes,
de les corporacions locals, del Consell General del Poder Judicial, magistrat
del Tribunal Constitucional, jutge, magistrat o membre del ministeri fiscal,
s’imposarà la pena de presó d’un a sis anys i multa de sis a dotze mesos.

Així,
queda establert, que no és d’aplicació a tot personal sanitari, ja que aquells
que presten els seus serveis en centres privats i concertats queden fora de la
consideració d’autoritat pública.

Ni
sembla ser que la població usuària dels serveis sanitaris i la nostra atenció
el tingui molt en compte, ja que ni incrementant les sancions als agressors per
dissuadir els que es vegin temptats d’agredir bé sigui verbalment o mitjançant
amenaces, o fins i tot arribant a utilitzar la
violència contra el personal sanitari, s’aconsegueix minimitzar aquest risc
laboral.

Les agressions, que generalment són produïdes arran d’una
discrepància en l’atenció rebuda versus la sol·licitada, provoquen en el
treballador sanitari inseguretat, i en última instància acabaran per perjudicar
la qualitat assistencial.

No és suficient una normativa, i el seu conseqüent règim
sancionador davant l’incompliment, sinó que queden moltes facetes per treballar
com seria una bona avaluació del lloc de treball, la realització d’una anàlisi
que contempli entre els seus riscos la possibilitat d’existir una situació que
suposi el
desenllaç d’una agressió per part dels usuaris atesos, i la proposta de mesures
de prevenció per evitar aquest risc o almenys per disminuir la seva probabilitat
així com l’adaptació de les mesures que en cas d’aparició de l’agressió, podran
evitar el dany.

Així trobem, d’una banda, l’aplicació d’un bon disseny
estratègic de les consultes, en què es porta a terme l’atenció sanitària,
comptant amb una bona distribució del mobiliari, ja que en moltes ocasions (més
de les desitjades com a personal sanitari i
tècnic en prevenció) estem indefensos i acorralats, sense la possibilitat d’una
via d’escapament fàcil i ràpida, davant l’usuari que ve disposat a agredir-nos.

I per altra banda, la possibilitat, davant d’una situació
de risc o sospita d’agressió, de poder sol·licitar ajuda, activant el sistema
avisador implantat en cada centre o servei.

Com a factor clau, també es troba posar l’accent
potenciant la conscienciació a tot professional sanitari que pateixi una
agressió, ja sigui verbal o física, a que ho declari i / o denunciï, únicament
d’aquesta manera afloraran a la llum els casos d’agressió i es podrà
constatar que certament estan augmentant diàriament.

Amb tot això, i per evitar que es produeixin més casos,
s’ha de sol·licitar la intervenció de les autoritats tant sanitàries com
judicials, dur a terme campanyes de prevenció, personal de seguretat fomentant
la dissuasió, el reforç i l’avaluació dels protocols de actuació
vigents, i fomentar la formació del personal pel que fa a tècniques per
prevenir-les i gestionar-les (control de l’agressivitat, gestió de conflictes,
assertivitat, com evitar situacions de risc, tècniques d’entrevista ….).

I
en cas de produir-los cara i posar a disposició de la persona agredida suport
tant psicològic com jurídic.

Com actuar

Demostrar i procedir amb tranquil·litat
No realitzar moviments bruscos
Evitar gestos i actuacions que es puguin considerar
amenaçadores
Actuar intentant dominar la situació
Conservar en tot moment la distància de seguretat
Evitar materials que puguin ser utilitzats en
l’agressió a l’abast de l’agressor
Denunciar tot tipus d’agressió, incloses les verbals