Article de Marc Palau, membre de la secció sindical de La Intersindical a la Fundació MAP

Què és el mòbbing laboral i com es manifesta

Parlar d’assetjament laboral no és fàcil. Escriure sobre com et fan la vida impossible a la feina tampoc. Però és necessari. Perquè només si denunciem aquestes situacions podrem posar fi a la impunitat de caps i encarregats sense escrúpols que es creuen amb dret a humiliar, aïllar i pressionar treballadors i treballadores fins a desgastar-los perquè acabin marxant.

Quan l’assetjament és també persecució sindical

En el meu cas, no només parlo d’assetjament laboral, sinó també de persecució sindical. Sóc el president del comitè d’empresa de la Fundació MAP i, des de fa molt temps, pateixo represàlies per la meva activitat sindical. Fa uns anys ja em van arribar a denegar les vacances pel meu permís de matrimoni i, més recentment, he viscut sancions injustes: un mes sense sou i feina, rebaixa de complements salarials, discriminació en la promoció professional i un aïllament creixent en les meves funcions. Quan l’empresa vol que pleguis, utilitza la tàctica de la gota malaia: humiliacions petites (i no tan petites) però constants, la sensació de quedar-te sol, apartat i qüestionat. És un desgast psicològic que no desitjaria mai a ningú.

Protocols d’assetjament: una solució o una cortina de fum?

Els protocols d’abús i assetjament que les empreses tenen sobre el paper sovint són més una cortina de fum que una solució real. Activar-los pot semblar una via, però quan el que denuncies és l’assetjament dels teus caps, l’empresa sol prendre-s’ho com un atac personal (valgui la redundància) i respon encara amb més hostilitat. Per això és clau, abans de fer cap pas, parlar amb el sindicat o amb una persona de confiança. La mediació només té sentit si les dues parts reconeixen els drets de l’altra. Quan una part no ho fa i, a més, hi ha un interès perquè acabis plegant, utilitza el seu poder per destruir-te. Davant aquesta situació, no hi ha punts intermedis: cal plantar cara i assumir el conflicte.

L’impacte del mòbbing laboral a la vida personal

L’assetjament laboral no només afecta la vida professional: també entra a casa, a la família, a l’ànim. Et fa perdre autoestima, et fa dubtar de tu mateix i t’acaba fent sentir culpable del que pateixes. L’objectiu final és donar-te una lliçó i que marxis pel teu propi peu. I és així com molts treballadors acaben renunciant a la seva feina per pura supervivència emocional.

La dificultat de demostrar l’assetjament laboral

Un dels grans problemes és que és molt difícil de demostrar. Les empreses saben fins on poden arribar i juguen amb els límits. Com es prova que t’han deixat de banda, que et fan el buit, que escampen rumors o que et ridiculitzen per la teva lluita sindical? Realment és una prova diabòlica. La legislació reconeix que no és el treballador qui ha de demostrar fins a l’últim detall, sinó aportar indicis raonables. Però, fins i tot així, aconseguir proves és una cursa d’obstacles: gravacions, correus electrònics, documents… tot el que pugui acreditar el maltractament psicològic. I, malauradament, no sempre es pot comptar amb testimonis: la por a les represàlies pesa molt.

El paper clau del sindicat

El suport del sindicat és essencial per ajudar-te a preconstituir proves que acreditin les situacions d’abús i per contextualitzar-les.

Per això vull acabar aquest article amb un missatge clar: no us quedeu en silenci. Denunciar és molt difícil i dolorós, però imprescindible. L’assetjament laboral i la persecució sindical no són problemes individuals: són una qüestió col·lectiva, una vulneració de drets que ens afecta a totes.

I aquí és on el sindicat esdevé una eina poderosa: perquè no estàs sola, perquè el suport mutu dona força i perquè, quan ens toquen a una, ens toquen a totes.