Secció sindical de La Intersindical a la Generalitat i Ens Adscrits
L’ús de drons ha experimentat un creixement exponencial en diversos sectors industrials, com ara la construcció, l’agricultura, la logística i la inspecció d’infraestructures. Aquests vehicles aeris no tripulats ofereixen avantatges significatius en termes d’eficiència i seguretat, ja que poden accedir a llocs perillosos o de difícil accés sense exposar els treballadors a riscos directes. No obstant això, l’ús de drons també comporta nous reptes en matèria de prevenció de riscos laborals (PRL), que cal abordar per garantir la seguretat tant dels operadors de drons com dels altres treballadors i del públic en general.
Alguns riscos laborals associats als drons són:
- Riscos de seguretat: inclouen la possibilitat de col·lisions amb altres objectes, persones o estructures, així com danys causats per les hèlixs dels drons, que poden provocar talls o contusions greus en cas d’impacte.
- Riscos ergonòmics: els operadors de drons poden patir fatiga visual, mals de cap o estrès derivats de l’ús continuat de pantalles i controls remots. A més, la postura mantinguda durant llargs períodes pot causar molèsties o lesions musculoesquelètiques.
- Riscos psicosocials: l’estrès relacionat amb la responsabilitat de controlar un dron, especialment en entorns complexos o perillosos, pot afectar la salut mental dels operadors. Això és especialment rellevant quan es treballa sota pressió o amb terminis ajustats.
No obstant això, cal tenir en compte que la utilització dels drons també suposa l’ús de l’espai aeri i per tant també s’ha de complir la normativa de seguretat aeronàutica. Això implica aplicar dos marcs normatius diferents.
Des del punt de vista de la seguretat aeronàutica, cal emmarcar l’operació segons la categoria de vol, s’ha de fixar la formació necessària del pilot i s’han d’establir les possibles limitacions o restriccions de vol.
