Pere Soley, director
gerent de l’Institut Català de la Salut , parla sobre la transformació i
els reptes que afronta el principal proveïdor assistencial d’aquesta comunitat.
gerent de l’Institut Català de la Salut , parla sobre la transformació i
els reptes que afronta el principal proveïdor assistencial d’aquesta comunitat.
Agències
L’Institut Català de la Salut ( ICS ), que agrupa 8 hospitals ( la majoria
terciaris ), el 80 per cent de la xarxa d’atenció primària de la comunitat
autònoma i una plantilla de 35.000 persones, està immers en un procés de
reforma recolzat en seva llei de 2007, que el va transformar d’ens públic a
empresa pública, i en la seva recent integració en el CatSalut com la resta de consorcis i empreses pública sanitàries de la
Generalitat.
Enrere va quedar,
gràcies a una resolució parlamentària subscrita per CiU, ERC i el PSC, l’intent
de l’actual Govern autonòmic de desmembrar en diverses empreses públiques, però
el projecte de consorciar els seus recursos de Lleida amb una altra empresa
pública de la zona fa mantenir la por per la integritat i el futur d’un organisme
( gestor dels recursos encara de titularitat de la Seguretat Social a Catalunya
) que ve sent històricament objecte de crítiques. Pere Soley, que va accedir al
càrrec de director gerent de l’ICS al gener, respon als principals interrogants
que suscita actualment aquesta empresa pública en la primera entrevista
concedida a un mitjà de comunicació.
gràcies a una resolució parlamentària subscrita per CiU, ERC i el PSC, l’intent
de l’actual Govern autonòmic de desmembrar en diverses empreses públiques, però
el projecte de consorciar els seus recursos de Lleida amb una altra empresa
pública de la zona fa mantenir la por per la integritat i el futur d’un organisme
( gestor dels recursos encara de titularitat de la Seguretat Social a Catalunya
) que ve sent històricament objecte de crítiques. Pere Soley, que va accedir al
càrrec de director gerent de l’ICS al gener, respon als principals interrogants
que suscita actualment aquesta empresa pública en la primera entrevista
concedida a un mitjà de comunicació.
Cap a on va ara l’ICS ?
Serà un nou ICS, amb característiques diferents: amb autonomia de gestió en
el territori
( descentralització de
les decisions ), integració de l’atenció primària i l’hospital, i coordinació,
inicialment, a través d’aliances amb altres proveïdors assistencials en cada
zona. Això obligarà a redefinir el seu centre corporatiu que, a més de tutelar
totes les organitzacions territorials, haurà de gestionar les seves sinergies
en logístiques, central de compres, sistemes d’informació …
A quin conveni s’acollirà la plantilla?
Conviuran, tal com succeeix ja en alguns centres, el personal estatutari,
amb el seu propi conveni, i el personal laboral, potser amb el conveni del
Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya ( SISCAT, abans
XHUP, sector concertat ), però això encara no està decidit .
Com li afectaran l’ICS les Reordenacions
Assistencials i Territorials ( RAT ) del CatSalut ?
Els hospitals de l’ICS s’adaptaran. En una primera fase pot haver ajustos
en l’activitat de referència i, en una segona fase, en la terciària. L’objectiu
final és que tots els hospitals facin un mateix volum d’intervencions.
L’activitat d’alta complexitat continuarà concentrada en els grans centres de
Barcelona.
les decisions ), integració de l’atenció primària i l’hospital, i coordinació,
inicialment, a través d’aliances amb altres proveïdors assistencials en cada
zona. Això obligarà a redefinir el seu centre corporatiu que, a més de tutelar
totes les organitzacions territorials, haurà de gestionar les seves sinergies
en logístiques, central de compres, sistemes d’informació …
A quin conveni s’acollirà la plantilla?
Conviuran, tal com succeeix ja en alguns centres, el personal estatutari,
amb el seu propi conveni, i el personal laboral, potser amb el conveni del
Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya ( SISCAT, abans
XHUP, sector concertat ), però això encara no està decidit .
Com li afectaran l’ICS les Reordenacions
Assistencials i Territorials ( RAT ) del CatSalut ?
Els hospitals de l’ICS s’adaptaran. En una primera fase pot haver ajustos
en l’activitat de referència i, en una segona fase, en la terciària. L’objectiu
final és que tots els hospitals facin un mateix volum d’intervencions.
L’activitat d’alta complexitat continuarà concentrada en els grans centres de
Barcelona.
Amb quin pressupost compta enguany l’ICS ? Com va tancar 2013 ?
És el mateix pressupost que el 2013 : 2.518 milions d’euros, que suposen un
16 per cent menys que el 2010 (els ajustos començar el 2011 ). L’any passat
l’ICS va generar un dèficit de només 35 milions. S’estan fent molts esforços
des de 2011; en costos ha anat baixant gràcies a la plantilla ia la major
eficiència en els processos i en les compres. L’ICS és avui una entitat entre
bastant i molt eficient .
Però això no impedeix els atacs que rep
per part dels que prefereixen el model dels consorcis i la resta empreses
públiques de la Generalitat, amb gestió empresarial i personal laboral, i
rebutgen la submissió a la comptabilitat ( SEC 95 ), els concursos i els
controls propis de l’Administració.
L’ICS té posades etiquetes d’ineficient i de més car que no hauria de tenir
perquè això s’ha anat corregint amb la direcció per objectius, els acords de
gestió i la professionalització de les gerències i direccions … Sense tot
això , el esforç realitzat des de 2011 no s’hauria encaixat tan bé a l’ICS com
s’ha fet.
Però és cert que l’etiqueta d’ineficient es manté. El mateix ICS té a veure que
el seu model ha canviat, establir criteris centralitzats no té massa sentit :
cada centre de primària i cada hospital s’ha d’adaptar al seu entorn amb
autonomia de gestió.
A la Central de Resultats ( econòmics i
de salut ) dels centres sanitaris públics i concertats catalans l’ICS surt ben
parat, però sembla que és més car.
Globalment l’ICS no és més car, ni de lluny. Cal analitzar centre per
centre i indicador per indicador. Li posaré un exemple: en els TOP 20 de 2013,
l’Hospital Germans Trias de Badalona ( l’ICS ) va quedar en la posició número 1
en la categoria de grans hospitals de referència amb una puntuació d’1 en els
indicadors de productivitat i de 2 en els indicadors d’aprovisionament
(eficiència econòmica ); en canvi, en els TOP 20 de 2012, va quedar en la
posició número 6, tot i aconseguir una puntuació de 1 en els indicadors de
productivitat i d’aprovisionament. Els centres i indicadors no són comparables
entre si, i una foto massa genèrica no respon exactament a la realitat.
Quines són les prioritats de l’ICS ?
Canviar el seu model és fonamental. I en l’àmbit assistencial ha de posar
l’èmfasi en l’atenció urgent (millorar la resolució ), els malalts crònics (
amb un model únic compatible amb el del CatSalut ) i les llistes d’espera, en
les que està millor que molts concertats.
És el mateix pressupost que el 2013 : 2.518 milions d’euros, que suposen un
16 per cent menys que el 2010 (els ajustos començar el 2011 ). L’any passat
l’ICS va generar un dèficit de només 35 milions. S’estan fent molts esforços
des de 2011; en costos ha anat baixant gràcies a la plantilla ia la major
eficiència en els processos i en les compres. L’ICS és avui una entitat entre
bastant i molt eficient .
Però això no impedeix els atacs que rep
per part dels que prefereixen el model dels consorcis i la resta empreses
públiques de la Generalitat, amb gestió empresarial i personal laboral, i
rebutgen la submissió a la comptabilitat ( SEC 95 ), els concursos i els
controls propis de l’Administració.
L’ICS té posades etiquetes d’ineficient i de més car que no hauria de tenir
perquè això s’ha anat corregint amb la direcció per objectius, els acords de
gestió i la professionalització de les gerències i direccions … Sense tot
això , el esforç realitzat des de 2011 no s’hauria encaixat tan bé a l’ICS com
s’ha fet.
Però és cert que l’etiqueta d’ineficient es manté. El mateix ICS té a veure que
el seu model ha canviat, establir criteris centralitzats no té massa sentit :
cada centre de primària i cada hospital s’ha d’adaptar al seu entorn amb
autonomia de gestió.
A la Central de Resultats ( econòmics i
de salut ) dels centres sanitaris públics i concertats catalans l’ICS surt ben
parat, però sembla que és més car.
Globalment l’ICS no és més car, ni de lluny. Cal analitzar centre per
centre i indicador per indicador. Li posaré un exemple: en els TOP 20 de 2013,
l’Hospital Germans Trias de Badalona ( l’ICS ) va quedar en la posició número 1
en la categoria de grans hospitals de referència amb una puntuació d’1 en els
indicadors de productivitat i de 2 en els indicadors d’aprovisionament
(eficiència econòmica ); en canvi, en els TOP 20 de 2012, va quedar en la
posició número 6, tot i aconseguir una puntuació de 1 en els indicadors de
productivitat i d’aprovisionament. Els centres i indicadors no són comparables
entre si, i una foto massa genèrica no respon exactament a la realitat.
Quines són les prioritats de l’ICS ?
Canviar el seu model és fonamental. I en l’àmbit assistencial ha de posar
l’èmfasi en l’atenció urgent (millorar la resolució ), els malalts crònics (
amb un model únic compatible amb el del CatSalut ) i les llistes d’espera, en
les que està millor que molts concertats.
Un gestor professional al capdavant
Pere Soley és cirurgià vascular i màster en direcció d’empreses per Esade,
i també ha cursat programes d’alta direcció a l’IESE. Va iniciar la seva
activitat professional com a resident i després metge adjunt a l’Hospital de
Bellvitge ( l’ICS ). Després va ocupar càrrecs a l’Hospital de la Santa Creu de
Vic, el Consorci Hospitalari de Vic, l’Hospital de la Vall d’Hebron ( l’ICS ) i
els centres de L’Aliança. El 1994 va tornar a Bellvitge i va ser el seu gerent
durant 10 anys; el 2005 es va incorporar al Consorci Sanitari del Maresme, i el
2011, a la gerència de l’Àrea Metropolitana Nord de l’ICS, fins a ocupar la
seva Direcció General.
Ajustos en l’AP de Barcelona ?
En l’Atenció Primària de Barcelona Ciutat circula el rumor que l’ICS podria
prescindir de 400 professionals, d’acord amb la ràtio del CatSalut, que calcula
un metge de família per cada 1.500 habitants, un pediatre per cada 1.200 i una
infermera per cada 1.500. Davant d’aquest hipotètic escenari el director gerent
de l’ICS, Pere Soley, explica que «la voluntat de l’àmbit és tendir
progressivament a la convergència amb els criteris de CatSalut, sense
prescindir de professionals interins i sempre consensuant amb els equips la
previsió d’activitat i sent sensibles amb les situacions particulars «.
