Amb l’arribada de la calorada, torna com cada any el “Pla Estival” del Ministeri de Treball. Un cop més, la vicepresidenta Yolanda Díaz ens presenta amb entusiasme les actuacions de la Inspecció de Treball per vetllar per la salut de les persones treballadores durant els mesos més durs de l’estiu.

Les xifres són contundents: les actuacions han passat de 704 el 2021 a més d’11.500 el 2024. Les sancions, d’uns 175.000 € a gairebé 1,4 milions. Impressiona, oi? Però no ens deixem entabanar: aquestes dades, més que mostrar un gran avenç, ens mostren el gran forat negre d’inacció que arrosseguem. És com si ara ens diguessin que han descobert que l’aigua mulla.

Les dades no ens refresquen

És fàcil mostrar números en una roda de premsa. El que és difícil és sentir com el cervell et bull a 40 graus mentre treballes sense ombra ni aigua. Des de la Intersindical ens fem ressò de les veus de milers de persones que, estiu rere estiu, pateixen les conseqüències de treballar sota un sol de justícia, en condicions inhumanes.

No parlem només de jornals al camp. Parlem de paletes a peu de bastida, de jardineres, d’operaris d’hivernacles, de persones que treballen en bugaderies sense ventilació, de cambrers a terrasses que freguen els 50 graus, o de venedors en mercats ambulants. Tots ells, treballadors essencials i sovint invisibles.

No és només calor. És precarietat

Darrere d’aquest patiment hi ha una paraula que no surt als titulars: precarietat. I no només laboral, també social. Quan des del Ministeri es parla de vigilar “l’economia irregular”, sabem molt bé què vol dir: treballadors sense contracte, sovint migrants, explotats en feines essencials però invisibles. I sí, sovint amb la por de denunciar per no perdre-ho tot.

Per això, posar el focus en la “irregularitat” pot amagar un biaix classista i racista. El problema no són les persones que treballen per sobreviure. El problema és qui s’aprofita de la seva vulnerabilitat.

Repartir fulletons no és protegir

S’han enviat més de 112.000 cartes a empreses amb informació sobre la prevenció davant la calor. Molt bé. Però a quantes empreses s’ha obligat a garantir descansos, a proporcionar aigua, a canviar horaris o suspendre feines? La informació, sola, no protegeix ningú. És com donar un paraigua a algú enmig d’un huracà.

Des de La Intersindical reclamem…

La situació no es resol amb bones paraules ni amb plans d’estiu que semblen eslògans de campanya. El que cal és:

• Protocols clars i obligatoris per protegir del risc tèrmic.
• Suspensió immediata de les activitats laborals quan la calor superi límits segurs.
• Inspeccions amb cara i ulls, no només per fer veure que es fa alguna cosa.
• Dret a negar-se a treballar en condicions perilloses sense represàlies.
• Regularització dels treballadors migrants, perquè sense drets no hi ha seguretat.

No volem més víctimes de la calor

No podem acceptar que, any rere any, es mori gent per treballar. Literalment. No és un accident, és el resultat d’un sistema que prioritza la producció per damunt de la vida. I davant d’això, el nostre deure com a sindicat és aixecar la veu, pressionar i defensar cada dret, cada descans, cada got d’aigua.

Perquè no volem morir treballant.

Consells bàsics per a treballadors i treballadors