Agències
Planteja una qüestió de constitucionalitat davant del
Constitucional
Constitucional
Diu que aquest cos de l’administració ja havia meritat 15
dies que havien d’haver percebut
dies que havien d’haver percebut
La
Sala Social de l’Audiència Nacional critica amb duresa
el Govern de Mariano Rajoy per haver suprimit la paga extra de
Nadal del 2012 al personal laboral de l’administració. Pels jutges la
crisi econòmica no justifica «mesures restrictives de drets»,
sobretot si s’adopten amb caràcter retroactiu. Per això, planteja una qüestió
de constitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.
Sala Social de l’Audiència Nacional critica amb duresa
el Govern de Mariano Rajoy per haver suprimit la paga extra de
Nadal del 2012 al personal laboral de l’administració. Pels jutges la
crisi econòmica no justifica «mesures restrictives de drets»,
sobretot si s’adopten amb caràcter retroactiu. Per això, planteja una qüestió
de constitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.
En la sentència s’explica que les pagues
extraordinàries és un salari que «es merita dia
a dia» encara que es pagui al final de cada semestre. Per això, sosté que
els més de 800.000 treballadors del personal laboral haurien
d’haver percebut el percentatge dels 15 dies que havien treballat quan el 15 de
juliol es va acordar eliminar el cobrament de la paga extra de Nadal.
extraordinàries és un salari que «es merita dia
a dia» encara que es pagui al final de cada semestre. Per això, sosté que
els més de 800.000 treballadors del personal laboral haurien
d’haver percebut el percentatge dels 15 dies que havien treballat quan el 15 de
juliol es va acordar eliminar el cobrament de la paga extra de Nadal.
Els jutges diuen que aquesta decisió és una
«expropiació legislativa de drets» i rebutgen que es pugui al·legar
que obeeix «a la pretensió de reduir la despesa pública, per més
urgent i necessària que sigui». I insisteixen en aquesta tesi a l’afirmar:
«La reducció del dèficit públic pot justificar moltes coses, però no
reuneix la nota de qualificació absolutament excepcional que seria necessària
per sacrificar el principi constitucional de seguretat jurídica que sustenta la
irretroactivitat, en nom del bé comú».
«expropiació legislativa de drets» i rebutgen que es pugui al·legar
que obeeix «a la pretensió de reduir la despesa pública, per més
urgent i necessària que sigui». I insisteixen en aquesta tesi a l’afirmar:
«La reducció del dèficit públic pot justificar moltes coses, però no
reuneix la nota de qualificació absolutament excepcional que seria necessària
per sacrificar el principi constitucional de seguretat jurídica que sustenta la
irretroactivitat, en nom del bé comú».
El tribunal també subratlla que «comparteix sense
matisos la preocupació per la situació crítica que viu el país», però
assenyala que «aquesta situació altament inquietant i de dimensions
extraordinàries» no justifica «mesures restrictives de drets».
matisos la preocupació per la situació crítica que viu el país», però
assenyala que «aquesta situació altament inquietant i de dimensions
extraordinàries» no justifica «mesures restrictives de drets».
La sentència afecta només el personal laboral
de l’administració i no els funcionaris i al personal estatutari dels
serveis de salut, amb unes reivindicacions que són ateses per la sala
contenciosa d’aquesta seu judicial.
de l’administració i no els funcionaris i al personal estatutari dels
serveis de salut, amb unes reivindicacions que són ateses per la sala
contenciosa d’aquesta seu judicial.
