Migdia de dilluns 28 d’abril. S’apaguen els llums del Districte Administratiu (DA), resten oberts els d’emergència i ben aviat desapareix també la connexió a la xarxa. El que sembla una simple incidència acabarà sent una apagada general i històrica del subministrament elèctric a tot l’Estat espanyol. Mentrestant, a les diferents unitats, el personal comenta la situació amb els companys. Què ha passat? És a tota Espanya? Portugal també? I el Sud de França? Us va el telèfon? Teniu internet? Jo no. Jo tampoc. Quanta estona durarà això? No puc parlar amb la família. Avui acompanyava el meu fill al pediatre. La meva mare és molt gran, viu sola i no sé com estarà.
Aliè al neguit per la situació personal que pugui tenir cada treballador, els missatges de megafonia es limiten a informar de no utilitzar els ascensors i fer servir les escales. Més endavant, a quarts de dues de la tarda arriba un missatge confús i interpretable: es recomana evacuar l’edifici i qui no s’hagi de quedar al DA pot romandre en el vestíbul de l’entrada. Hi ha gent que es queda a les unitats, altra que marxa de l’edifici i altra que es queda asseguda en els seients del vestíbul decidint si marxa o es queda. Mentrestant, el caos de mobilitat a tot el país és absolut, amb ferrocarrils i metro tancats i semàfors inoperatius. Hi haurà massa gent del DA que trigarà hores per tornar a casa seva.
Benjamin Franklin deia que la pitjor decisió és no decidir. La Intersindical valora molt negativament que en el centre de treball més gran de la Generalitat i davant una situació completament excepcional no existeixin ni protocols ni idees clares sobre com actuar. Deixar passar els fets, esperant que s’arreglin per si mateixos, no és ni ha de ser una opció.
Finalment, i malgrat les crítiques, la Intersindical felicita l’Administració atès que hi va haver un element del DA que va funcionar a la perfecció i no es va veure afectat per l’aturada elèctrica: els torns de fitxatge.
