El sindicat nacional i de classe reclama les 32 hores setmanals i entén l’adequació de la jornada laboral al segle XXI com a element necessari per millorar el benestar de la majoria de la població.

El Consell de Ministres del govern espanyol ha aprovat el 6 de maig la reducció de la jornada laboral a 37,5h setmanals, una mesura que a Catalunya ja aplica un 30% de les empreses.

La Intersindical considera insuficient la mesura aprovada pel Consell de Ministres  i emplaça als agents socials, polítics i econòmics del país a la responsabilitat davant els reptes actuals que tenim com a país. En aquest sentit, reitera la necessitat d’un model productiu sostenible i just com a garantia de cohesió social.

El 1919, arran de la Vaga de la Canadenca, la classe treballadora catalana va assolir les 40 hores setmanals. Després de 106 anys La Intersindical considera que és hora d’adequar la jornada laboral a 32 hores setmanals.

És una mesura que no pot ser entesa de manera aïllada i ha d’anar acompanyada d’un salari mínim adequat al context econòmic i social de Catalunya, unes pensions públiques dignes i que no impliquin treballar més anys, la regulació de l’habitatge per acabar amb l’especulació i una xarxa de transports públics que permeti una mobilitat sostenible.

Adequar la jornada laboral és necessari per reduir l’atur repartint la feina i la riquesa, per millorar la salut de tots els treballadors i treballadores fent més eficient la productivitat i per ser a l’alçada tant dels reptes tecnològic i energètic com de la crisi climàtica. En aquest sentit cal dimensionar l’activitat humana des de la dignitat, amb menys malbaratament i menys afany consumista.

Ja es van fer discursos apocalíptics el 1919 contra les 40h setmanals de la mateixa manera que ara. No hi ha altra motivació, més enllà de la cobdícia empresarial, per oposar-se a l’adequació de la jornada laboral a 32 hores.

En aquest sentit, La Intersindical reclama un marc català de relacions socials i laborals per tal de garantir, des d’una perspectiva de drets i benestar col·lectius, la feina, la jornada, l’habitatge, les pensions i la mobilitat.