Ahir, 28 d’abril de 2025, la península Ibèrica va patir una apagada elèctrica sense precedents. A les 12:33 h, una caiguda sobtada de 15 gigawatts —prop del 60% de la demanda— va col·lapsar el sistema, deixant milions de persones sense subministrament a Catalunya, Espanya, Portugal i Andorra. A casa nostra, l’apagada va afectar hospitals, transports i serveis bàsics, fent necessària l’activació de protocols d’emergència i la improvisació de refugis per a la ciutadania afectada.
Encara avui, la informació que ens arriba sobre les causes reals és escassa i contradictòria. Red Eléctrica parla de “fortes oscil·lacions” i d’un “zero energètic”, però no ofereix explicacions clares ni contundents. Aquest silenci, combinat amb la nul·la capacitat del Govern de la Generalitat per demanar responsabilitats o gestionar directament la crisi, ens torna a recordar l’espoli i la dependència que patim com a nació i com a classe treballadora.
La Intersindical denunciem que, en un sistema energètic dominat pel mercat privat i el model marginalista, l’eficiència i l’abaratiment dels costos de producció no són cap motiu d’alegria. Ben al contrari: quan es produeix energia barata —amb poc esforç i cada cop amb menys impacte ambiental—, el capitalisme ho viu com una amenaça, ja que lògicament pressiona els beneficis empresarials. Així, el que hauria de ser motiu de celebració —produir fàcilment allò que necessitem per viure bé— es converteix en una disfunció sistèmica que ens condemna a la precarietat i a la inestabilitat.
En contraposició a aquest sistema energètic, el full de ruta energètic de Catalunya, el PROENCAT 2050, aposta clarament per un model de generació descentralitzada, on l’energia es produeix a prop dels punts de consum, amb fonts renovables i aprofitant al màxim espais com teulades, façanes, aparcaments i zones urbanes. Aquesta estratègia busca reduir l’impacte sobre el territori, millorar l’eficiència i empoderar la ciutadania a través de la participació directa en la generació i gestió de l’energia. El document també planteja el desplegament de comunitats energètiques locals i l’adopció de tecnologies digitals i d’emmagatzematge per garantir un sistema elèctric flexible, resilient i preparat per respondre davant situacions de crisi. La descentralització no és només una opció tècnica, sinó una via per avançar cap a un model energètic més just, sostenible i sobirà.
Per una altra banda, constatem amb preocupació que algunes empreses aprofiten situacions d’emergència com la viscuda per cometre abusos laborals: pressionant el personal a recuperar hores no treballades, descomptant salaris de forma injustificada o exigint responsabilitats fora de lloc. Davant aquesta realitat, cal recordar que el marc legal protegeix les persones treballadores. En cas que l’apagada impedís arribar al lloc de treball, l’Estatut dels Treballadors estableix que es tracta d’un permís retribuït. Si la interrupció va fer que fossis enviat a casa, les hores no s’han de recuperar. I en el cas del teletreball, el temps sense subministrament elèctric es considera temps efectiu de treball. No podem permetre que la classe treballadora pagui, un cop més, les conseqüències de la cobdícia i la mala gestió empresarial.
Aquesta apagada no és un accident: és la conseqüència lògica d’un sistema que posa el benefici per davant de la vida. I a Catalunya, sotmesos a un Estat espanyol que prioritza els interessos oligàrquics i empresarials per sobre del dret a l’energia i a la dignitat de la gent, la vulnerabilitat es multiplica.
No podem acceptar que la resposta impliqui resignar-nos o per refugiar-nos en debats estèrils sobre kits de supervivència individual. La resposta ha de ser col·lectiva, organitzada i amb una clara voluntat de transformar el model econòmic i polític. Cal situar com a prioritat urgent la construcció d’una autonomia estratègica real, començant per la sobirania energètica, alimentària i industrial, i no desviant-nos amb solucions individuals que no ataquen l’arrel del problema.
Aquest 1r de maig, dia internacional de la classe treballadora, fem una crida a tota la ciutadania a mobilitzar-se. A sortir als carrers, a alçar la veu, a defensar que volem una vida digna, que volem sobirania, que volem decidir sobre l’energia, sobre l’economia i sobre el nostre futur.
Per una Catalunya lliure, socialista i amb un model energètic al servei del poble: ens veiem als carrers!




