L’Administració pública a Catalunya té davant seu un gran repte: l’estabilització del personal interí del sector públic català, que afecta les dues grans administracions a Catalunya: la Generalitat de Catalunya i els ens locals (més de 300.000 treballadors en el seu conjunt). Davant d’aquest repte gegant, segurament el més gran de les últimes dècades, hom podia encarar-lo de dues maneres diferents: o bé s’intentava construir allò que en diem marc català de relacions laborals (MCRL) a la vegada que es defensava els sectors més vulnerables del sector públic o bé es tirava de veta amb el que deia el Ministeri de torn de Madrid.
En aquest sentit, vàrem proposar el 2021 als partits polítics catalans l’adopció excepcional del concurs de mèrits com a solució col·lectiva, davant l’immobilisme de certs sindicats i la judicialització individual que proposaven d’altres amb poc marge de viabilitat en l’àmbit funcionarial i amb certs èxits en el règim laboral.
Com a ferms defensors del marc català de relacions laborals, vàrem proposar les modificacions de la normativa catalana que permetien l’adopció excepcional del concurs de mèrits. En aquest sentit, finalment es van adoptar els canvis legislatius en el marc estatal de l’EBEP al Congreso, una proposta similar a la suggerida per La Intersindical: el concurs de mèrits.
Tanmateix, observem amb molta preocupació com els poders públics catalans han seguit al peu de lletra les recomanacions dictades pel “Ministerio” a l’hora d’aplicar la llei 20/2021, deixant perdre una nova oportunitat de construir les bases d’un marc català de relacions laborals adreçat al sector públic.
Creiem, doncs, que s’ha perdut una oportunitat de liderar des de la Generalitat de Catalunya, les associacions municipalistes, les diputacions, el conjunt dels sindicats que estan a les meses negociadores de la Generalitat i les associacions municipalistes, la creació d’un marc català de tot el conjunt del sector públic català davant el repte de l’estabilització.
Per al nostre sindicat és bàsic que disposem d’un marc propi de relacions laborals on els convenis, les lleis, els pactes laborals, les polítiques d’ocupació, la formació, la fiscalitat, els serveis públics, la seguretat social… es decideixin i negociïn el més a prop possible del treballador i de la treballadora i no a Madrid.
