Un model basat en l’especulació
L’especulació immobiliària, el turisme descontrolat, la pèrdua de pes de l’economia productiva i les reformes laborals que debiliten el poder de negociació han contribuït a empobrir la classe treballadora. Enfrontem una devaluació salarial constant i un encariment accelerat de les necessitats més bàsiques. La crisi de l’habitatge, en el context de polítiques neoliberals, és resultat de la mercantilització, la financerització i la desregulació, convertint un dret bàsic com l’habitatge en un producte de luxe.
Complicitat de l’Estat espanyol
L’Estat espanyol ha estat còmplice del capital immobiliari, facilitant l’especulació amb l’habitatge, tant de lloguer com de compra. Aquest patró de polítiques perjudicials inclou l’espoli fiscal i la derogació de lleis catalanes essencials. Recentment, el Tribunal Constitucional ha anul·lat alguns supòsits de lloguer social de la Llei 1/2022, repetint el que va passar amb la regulació dels preus dels lloguers.
L’habitatge: un dret bàsic per a tothom
El dret a un habitatge digne afecta especialment els joves, les dones i els immigrants, per als quals l’habitatge és clau per a la seva emancipació. A Catalunya, el 58% del sou es destina al lloguer, i per als joves, això representa més del total dels seus ingressos.
La lluita de La Intersindical
Per a La Intersindical, com a sindicat transformador, és essencial lluitar pels drets més bàsics i revertir la precarització de la classe treballadora. Animem a tothom a participar en les mobilitzacions del 23N, així com a les nostres seccions sindicals a seguir lluitant per millorar els salaris, reduir la jornada laboral i garantir els drets bàsics, com el de l’habitatge.
Fem sentir la nostra veu!
Que la convocatòria arribi a tots els centres de treball! Habitatge digne i per a tothom!
Per tots els drets!
