La Intersindical davant el nou acord de traspàs progressiu del servei ferroviari de Rodalies a la Generalitat de Catalunya així com els continus incompliments de l’Estat espanyol, continuem reivindicant un sistema públic de transport de qualitat i sostenible que vertebri i cohesioni el país territorialment.
En aquest sentit, estarem amatent que el compromís per part del govern espanyol per transferir els serveis de Rodalies de manera progressiva no només es compleixi, sinó que signifiqui millores qualitatives en les infraestructures ferroviàries i, per tant, en les condicions de vida dels treballadors i treballadores que cada dia en fan ús.
La dependència respecte de l’Estat espanyol s’ha demostrat un llast, també en matèria d’infraestructures. El model radial que l’Estat espanyol ha imposat suposa un fre al nostre desenvolupament econòmic, ja que està pensat per tal d’afavorir les elits i la concentració de poder. Aquest model no només s’evidencia amb l’estructura ferroviària centralista, sinó que impacta en el dia a dia de la ciutadania en forma de manca d’inversió (i incompliments reiterats quan aquesta s’ha acordat) en el sistema de Rodalies o en el corredor mediterrani. El contrast és significatiu: mentre l’Estat aboca recursos en les línies d’alta velocitat que no són útils a la majoria de la població, el sistema de Rodalies no dóna l’abast per donar resposta a les necessitats de la classe treballadora en matèria de mobilitat.
Les classes populars fa massa que pateixen les conseqüències d’unes infraestructures deficitàries i una gestió incompetent. La manca d’una xarxa pública ferroviària que interconnecti el país o els constants retards i avaries en la xarxa de rodalies, té un costos immensos en la vida de les persones. Especialment entre les persones més precaritzades, com les dones, joves, migrants i gent que viu lluny de les línies ferroviàries. Les avaries i retards que se’n deriven tenen un major impacte entre aquests sectors de població, que són els principals usuaris del transport públic. En aquest sentit, les dones continuen sent les que assumeixen majoritàriament el gruix de les tasques domèstiques i de cures, i els retards impliquen més temps de treball. Alhora, la manca de connexió entre moltes zones del país, genera un clar desequilibri territorial que provoca greus desigualtats d’oportunitats i de sostenibilitat ambiental.
En un context en què la gentrificació expulsa cada vegada més persones dels centres urbans, on es concentren el gruix dels centres de treball, la manca d’infraestructures suficients i segures precaritza encara més les condicions de vida. La Intersindical considerem que la necessitat d’una xarxa ferroviària pública, eficient i dimensionada a les necessitats de la població, és vital.
Les dificultats o, directament, impediments per decidir en qüestions vitals com a treballadors i treballadores de Catalunya ha estat visible aquestes darreres setmanes i mesos amb l’aprovació per part del govern de l’Estat d’un salari mínim totalment insuficient pels treballadors dels Països Catalans o una reducció de la jornada laboral que queda lluny, després de 106 anys de 40 hores setmanals, de les necessitats del segle XXI.
La Intersindical considerem paradoxal que els sindicats estatals, encapçalats per CCOO i UGT, continuïn amb posicionaments corporatius que van clarament en direcció contrària als interessos de les majories treballadores de Catalunya.
Així mateix, el sindicat considera que la manca de seguretat en el servei i les continues avaries no només afecten els usuaris, sinó que signifiquen també una greu vulneració de les condicions laborals de tot el personal vinculat a RENFE/ADIF. Aquestes deficiències estan directament relacionades amb la manca d’inversió en la xarxa ferroviària per part de l’Estat. Per tot això, emplacem els treballadors i les treballadores d’aquestes empreses de titularitat pública a donar suport a la demanda d’una xarxa ferroviària de qualitat, gestionada en la seva totalitat per la Generalitat, que garanteixi una mobilitat segura i eficient de la població catalana. Alhora que unes condicions laborals dignes i segures.
Finalment reclamem disposar d’una Marc Propi de Relacions Socials i Laborals on es pugui decidir tot allò que afecta les condicions de vida des d’una perspectiva pública i transformadora que beneficiï les majories treballadores, com ho és el salari mínim, la jornada laboral, l’habitatge, les pensions o la mobilitat.
