Secció sindical de La Intersindical a la Generalitat i Ens Adscrits
1. Quan i per què et vas afiliar a La Intersindical?
Em vaig afiliar al maig de l’any 2022, un cop havia entrat a formar part del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Treballava a la DGPEIS des de l’any 2020 i des del principi no m’agradava la idea de queixar-me de les coses sense fer-hi res. En el moment en què vaig conèixer La Intersindical, em vaig sentir identificada amb els seus valors i el seu codi ètic, tant en general com dins de la secció de Bombers i, per a mi, és el mitjà pel qual intentar canviar i millorar el dia a dia de els i les treballadores del Cos.
2. Quina és la teva feina a la Generalitat?
Vaig començar a treballar a la Generalitat com a auxiliar forestal l’any 2020, fent campanyes d’estiu a Girona. Actualment treballo com a bombera al parc de bombers de Lloret de Mar. Les meves tasques són plenament operatives en el dia a dia al parc. Fem guàrdies de 24h i durant el dia tenim moltes tasques diferents a fer mentre no hi ha serveis. Segons el dia em toca fer tasques de conductora, de bombera o de bombera sanitària, per exemple. En tots els casos participo en la resolució dels serveis que tenim a la nostra zona com poden ser accidents de trànsit, obertures d’habitatges, extinció d’incendis en edificis o d’incendis forestals, salvaments de persones o animals, rescats aquàtics o rescats de muntanya…
3. Quines tasques fas a La Intersindical?
En les darreres eleccions sindicals del 2023 he estat escollida com a delegada sindical a Girona. Treballem en un grup de delegats i altres afiliats de tots Catalunya on tractem els temes específicament de Bombers de la Generalitat, ens repartim les diferents reunions que tenim amb la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i el contacte i comunicació amb els/les companyes dels parcs de bombers.
Ara mateix tenim molta feina a fer en l’àmbit de feminització del Cos de Bombers, i això implica reunions de la Comissió d’igualtat i molta dedicació per aconseguir la normalització dels Parcs de Bombers que avui en dia no tenen vestidor femení, l’adaptació del lloc de treball durant la maternitat i lactància, el desenvolupament d’un protocol contra l’assetjament a la feina i moltes altres mesures per aconseguir que ser dona dins d’un col·lectiu masculinitzat cada vegada sigui més fàcil i més “normal”, ja que així és com ho sentim a vegades: som una cosa “excepcional” o “estranya”, i això ha d’acabar.
