Entrevistem a l’Aina Surià Llopart, treballadora del Departament de Drets Socials de la Generalitat 

Quan i per què et vas afiliar a La Intersindical?
Des de ben jove he tingut un compromís polític i social amb el país i amb la seva gent, que s’ha traduït en la participació en projectes col·lectius i diverses entitats polítiques, culturals, cíviques i evidentment també en la meva afiliació a La Intersindical l’any 2001 quan tenia 20 anys.

Des d’aleshores no l’he deixat, ja que representa el sindicat independentista que les treballadores necessitem per assolir unes condicions de treball dignes, a més amb un marcat caràcter feminista perquè, tal com s’ha demostrat molts cops, les treballadores patim una doble injustícia en tant que dones i de classe treballadora i La Intersindical ha fet un esforç molt important per a la feminització del sindicalisme i del món del treball. Temes com el permís menstrual, dret conquerit per les dones de La Intersindical, és un exemple que lluitar val molt la pena!

Hem de ser punta de llança en la millora de les condicions de treball de la societat

Per què creus que és important afiliar-se a La Intersindical?
Per a mi forma part de la condició de treballadora; has d’estar afiliada perquè necessites la lluita col·lectiva per defensar els teus drets, ningú més ho farà per tu i en aquest cas només La Intersindical ha estat sempre al meu costat quan l’he necessitat: quan he tingut conflictes laborals, amb dubtes que m’han sorgit, amb desconeixement dels meus drets (és imprescindible conèixer els teus drets per poder-los defensar i saber quan te’ls vulneren), orientant-me, defensant-me… i tot això amb una manera participativa i democràtica de funcionament, des d’una perspectiva nacional i de classe.

Què creus que es podria millorar a curt i llarg termini en matèria dels teus temes?
A l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, hem de ser punta de llança en la millora de les condicions de treball de la societat: implementar les 35 hores, apostar per a 3 dies de teletreball, afavorir els permisos de conciliació de la vida familiar i laboral, frenar la pèrdua de poder adquisitiu i dotar les institucions del país d’un cos de servidors públics potent, format, ben retribuït a l’alçada del país que volem.

Aquesta feina de La Intersindical s’ha vist clarament, per exemple, en els processos d’estabilització del personal interí, persones servint a l’interès públic i en una situació en frau de llei per culpa de l’Administració: si haguéssim deixat en mans dels sindicats del règim aquesta negociació, totes les persones interines hauríem acabat al carrer. Necessitem La Intersindical forta i present perquè els sindicats antics ja no representen cap canvi ni aporten millores.