El comitè mixt de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van definir el 1984 el concepte teòric de factors psicosocials com “aquelles condicions presents en una situació de treball, relacionades amb l’organització, el contingut i la realització del treball susceptibles d’afectar tant al benestar i la salut (física, psíquica o social) dels treballadors com al desenvolupament de la feina”. Amb el temps s’han generat models contrastats i difícils de manipular per part de l’empresa. Les avaluacions que s’han fet al banc s’han fet amb el model FPSICO de l’Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (INSST).

Però el Banc va demorant la realització d’una nova avaluació de riscos psicosocials i fa la ja coneguda enquesta de clima. Ho argumenta amb excuses de poc nivell.

Si les fan com la seva alternativa a l’avaluació de riscos psicosocials, les enquestes sobre el clima al Banc haurien de cercar quins elements cal corregir per mitigar les situacions on hi ha riscos i ha de ser una preocupació constant per la Direcció, ja que mostren la insatisfacció permanent dels empleats. Triennis que s’absorbeixen, increments ficticis que sempre van al B50, compensacions estèrils que mai arriben als ingressos reals, negació de la càrrega totalment desproporcionada a la xarxa… Es tracta sempre de fer malabarismes, de publicar coses amb lletra petita, de dir que es dona una cosa que mai acaba sent donada… Al final, tot això es tradueix en una insatisfacció permanent de l’empleat, una sensació d’estar donant el màxim a canvi del mateix, la percepció que t’enganyen dins la teva pròpia casa.

I ara, a sobre, inclouen dins de la retribució variable d’algunes figures una part vinculada a la nota de l’enquesta del clima. Per tant, arribem a la perversió més gran possible: condicionar l’opinió, tant si la valoració t’impacta directament com si ho fa al teu cap, només serveix per a falsificar els resultats de l’enquesta anterior, que no els han agradat i ni tan sols han publicat.

En comptes de cercar la modificació de les situacions que generen la insatisfacció, afegeixen elements destinats a manipular el resultat perquè no es mostri aquesta insatisfacció. La perversió és total.

Demostra que no hi ha una voluntat real de l’empresa de resoldre res. Només poder mostrar, a l’exterior i internament (a qui es cregui la seva propaganda), que tot rutlla. Les treballadores i treballadors sabem perfectament que no és així.

Senyors de l’alta Direcció, no anem pas bé!