Article de la Secció Sindical de La Intersindical a la Generalitat i Ens Adscrits

L’Escola de Bombers té com a formadors/es personal propi, dels cossos de Bombers de la Generalitat i Bombers de Barcelona, i personal extern. Aquests docents cobren per les classes de formació que imparteixen d’acord amb barems establerts per funció pública, però aquesta retribució no es tracta d’una nòmina com a tal, i sol tenir demores de pagament que poden superar els tres o quatre mesos a causa d’un procediment que té molts graons.

El tràmit de pagament comença quan el coordinador/a del curs confirma a l’Escola quins són els docents que han impartit la formació (cosa que se sol comunicar setmanalment o quinzenal, segons el tipus de curs). Aquest simple tràmit pot contenir errors atès que sovint els formadors/es que havien estat assignats a una sessió formativa acaben no sent els que finalment la imparteixen i, si el coordinador/a no n’està al corrent, qualsevol pagament erroni que s’hagi tramitat basat en la confirmació inicial caldrà tirar-lo enrere i tornar a començar.

A banda d’això, tots els formadors/es que no són funcionaris de la Generalitat ni del seu sector públic han de presentar un seguit de documents abans d’impartir les classes, i l’Escola es troba sovint que alguns professors/es no els envien ni tan sols un cop les han impartides. Sense aquesta documentació, el pagament queda aturat per negligència del formador/a.

Quan s’han confirmat totes les sessions que formen part de la partida pressupostària, la intervenció d’Economia de la Generalitat haurà de validar aquests lots i donar el vistiplau a l’ISPC perquè comenci el procés de pagament d’aquestes hores, que pot comportar un nou retard per manca de disponibilitat de liquiditat pressupostària.

A la pràctica, doncs, és habitual que una persona imparteixi una classe i no la cobri fins al cap d’un mínim de 3 o 4 mesos, que amb freqüència poden ser 6 i que en alguns casos s’ha allargat fins a 8 o 10.

A tot això cal afegir que a final d’any la Generalitat fa el tancament pressupostari i això implica deixar de pagar les hores impartides durant els últims dos mesos de l’any i ajornar-les per a l’any següent. En aquests casos la Generalitat emet un “reconeixement de deute” pel qual reconeix que deu aquests diners i es compromet a pagar-los quan torni a arrencar la maquinària a principis d’any.

La conseqüència d’això és que aquesta pràctica augmenta encara més els terminis de pagament i és molt més probable que es cobri el mes d’abril una classe feta al gener abans que no una sessió impartida el novembre anterior que potser s’acaba cobrant al maig o al juny.

Tota aquesta demora en els pagaments té conseqüències i perjudicis per als formadors/es, que per una banda no tenen manera de saber amb certesa quan cobraran la feina feta, i que per tant, no poden comptar amb aquestes retribucions per planificar l’economia familiar, i per un altre costat, els retards en aquests pagaments comporten sempre la necessitat d’una declaració de renda complementària, amb les despeses, riscos i gestions que tot plegat comporta.

Des de fa cosa d’un any s’ha creat una Plataforma de Docents amb qui la Intersindical col·labora i a qui dóna suport, que està treballant per millorar aquestes condicions de treball. L’Escola, per part seva, també ha posat en marxa un sistema més àgil de tramitació de les hores, cosa que de segur retallarà els temps d’espera.

Tanmateix, com a sindicat del Departament d’Interior de la Generalitat, emplacem l’administració a millorar les eines de gestió i a trobar la manera de poder agilitzar tota aquesta tramitació per tal que els cobraments no es puguin demorar per sobre dels 90 dies des del moment que s’ha fet la feina.