Parlem sobre l’àmbit laboral dels companys que treballen en execució penal, concretament en el sector penitenciari i concretament, em referiré al personal de rehabilitació.
Se’n diu de “rehabilitació” o “tractament”, perquè són aquells professionals a qui s’encomana la tasca de rehabilitar les persones que compleixen una pena privativa de llibertat i puguin tornar a fer una vida en societat i llibertat basada en valors prosocials i de respecte als drets i a la comunitat. Sona utòpic i fins i tot pot semblar sarcàstic en el món en què vivim, però és així i si més no, és la tasca encomanada per l’Administració i legislació vigent, atès que les penes privatives de llibertat o execució penal estaran orientades a la reinserció i la rehabilitació social.
L’escrit podria ser molt llarg, però intentaré ser concís: bàsicament, un Equip de Tractament està constituït per un/a psicòleg/loga, un/a jurista, un/a treballador/a social i un/a educador/a, tots coordinats per un comandament, el coordinador d’equip. Cadascun d’aquests professionals compleix tasques diferents però coordinades entre sí.
El principal motiu pel qual he elaborat aquest escrit, no és altre que la pressió o desgast psicosocial que pot patir un professional que treballa en aquest àmbit, independentment de la manca de mitjans, la massificació o ràtio per professional que pateixen en una administració cada vegada més aprimada. El principal factor de risc o estressant entre els/les professionals és la responsabilitat en la presa de decisions, ja que s’han d’adoptar acords sobre classificacions de grau, regressions, permisos de sortida, règims de vida més permissius, llibertats condicionals, protocols de suïcidi i tota classe de decisions que afecten les persones internes i de retruc a la societat.
Així doncs, la decisió recau en si persones que compleixen condemna per delictes com un homicidi, una agressió sexual, una agressió masclista o qualsevol altra de característiques anàlogues, pot retornar, tot i que sigui temporalment, a la societat, amb el risc que això pot comportar per a terceres persones. Òbviament, moltes decisions les aprova el jutge de Vigilància Penitenciària o la mateixa Administració, però es prenen en funció dels informes valoratius dels professionals de rehabilitació esmentats.
A tall d’exemple, un error en l’elevació d’un permís a un agressor sexual, pot tenir conseqüències gravíssimes i aquest factor sempre és present, atès que la ment humana i més concretament la d’un potencial psicòpata, sovint té punts foscos inaccessibles.
A més a més, molts usuaris o penats intenten enganyar, tergiversant determinats aspectes de la seva personalitat, els fets pels quals compleixen condemna o el seu estat de rehabilitació, per tal de treure’n un benefici propi. És aquí on els professionals han de ser especialment precisos i tenir capacitat per saber discriminar la informació que intenten fer-nos arribar. Tanmateix, és evident que les decisions no és a la babalà i que s’analitzen els riscos amb profunditat.
També cal esmentat que l’Equip de Tractament es coordina i intercanvia informació amb el personal de vigilància o interior, col·lectiu que molts cops els fa arribar informació rellevant, ja que conviuen més amb els interns.
Tot l’exposat és un resum, perquè hi ha molts altres factors i exposar-los tots podria resultar-vos feixuc, però crec que aporta una idea clara dels principals factors de risc psicosocial al qual estan sotmesos els professionals de tractament en l’àmbit penitenciari i d’execució penal.
La Intersindical, com a sindicat de classe, d’esquerres i de vessant nacional de Països Catalans és molt conscient que la rehabilitació penitenciària és un camp important en el benestar de tota la societat en general. Recordem que el sistema penitenciari és el lloc on va a parar aquells sectors socials, en els quals la sanitat, l’educació i la integració laboral d’una societat ha fallat.
La Intersindical vetllarà pel prestigi i la preparació de tot el personal de rehabilitació de presons, perquè les mancances en aquest àmbit perjudiquen la societat en la seva totalitat.
Moisès Martí, psicòleg del Centre Penitenciari Obert de Lleida i delegat de Prevenció de Riscos Laborals per La Intersindical
