La Intersindical denunciem la situació límit que viu el servei de Rodalies a Catalunya. Les avaries constants, els retards estructurals, les interrupcions del servei i els accidents reiterats han convertit el transport ferroviari en una experiència d’incertesa diària per a centenars de milers de persones treballadores. El que estem vivint aquestes setmanes no és una incidència puntual, sinó l’expressió més crua d’un col·lapse anunciat.

Cada dia, milers de persones arriben tard a la feina, perden hores de descans, veuen alterades les seves rutines de cures i pateixen estrès i cansament acumulat. La mobilitat, lluny de ser un dret garantit, s’ha convertit en un obstacle més per a la classe treballadora. Aquesta situació té un impacte especialment greu entre les persones més precaritzades: dones, joves, persones migrants i aquelles que viuen lluny dels centres de treball, expulsades pels preus de l’habitatge. Per a aquests col·lectius, Rodalies no és una opció: és una necessitat vital.

El caos actual és conseqüència directa de dècades de desinversió i d’un model ferroviari centralista imposat per l’Estat espanyol, pensat per afavorir les elits i les grans infraestructures d’alta velocitat mentre es deixa abandonada la xarxa que utilitza la majoria de la població. Els incompliments reiterats en matèria d’inversions, la manca de manteniment i la gestió fragmentada entre organismes estatals han convertit Rodalies en un sistema fràgil, insegur i incapaç de donar resposta a les necessitats del país.

Aquesta situació no només perjudica les persones usuàries. També suposa una greu vulneració de les condicions laborals del personal ferroviari, que treballa sota pressió constant, amb infraestructures obsoletes i amb riscos creixents per a la seguretat. La precarització del servei és també precarització del treball.

En un context d’emergència climàtica i de col·lapse ambiental, resulta encara més greu que el transport públic sigui ineficient i poc fiable. Si volem reduir l’ús del vehicle privat i avançar cap a un model de mobilitat sostenible, cal una xarxa ferroviària pública, segura i eficient. El que tenim avui és justament el contrari: un sistema que expulsa usuaris i consolida un model insostenible.

La Intersindical afirmem que aquesta situació és inseparable de la dependència política i econòmica respecte de l’Estat espanyol. Mentre no disposem de la capacitat plena de decidir sobre les nostres infraestructures, continuarem patint un model que no respon als interessos de les majories treballadores de Catalunya. El traspàs integral de Rodalies ha de ser real, efectiu i dotat de recursos. No pot quedar-se en un canvi nominal sense capacitat de transformació.

Davant d’aquest escenari, rebutgem qualsevol intent de normalitzar el caos o de responsabilitzar-ne les persones usuàries o treballadores. El problema és estructural i polític. La mobilitat no és un luxe: és una condició bàsica per viure amb dignitat. Sense un transport públic fiable, no hi ha igualtat d’oportunitats ni cohesió social. El país no pot continuar funcionant amb una infraestructura que falla cada dia. Cal un canvi de model profund, al servei de la classe treballadora i del futur del país.

Aquest dissabte 7 de febrer La Intersindical serem a: