La crisi sistèmica del capitalisme i el seu impacte a l’Estat espanyol
Com arreu d’Europa, a l’Estat espanyol és evident la crisi sistèmica generada pel capitalisme: l’agreujament de la sequera i els fenòmens meteorològics extrems degut al canvi climàtic, el despoblament del camp i la dependència alimentària, els moviments migratoris massius, l’esgotament de les fonts d’energia fòssils i la inviabilitat del model industrial que les utilitza, o la turistificació de la costa.
Impacte sobre la classe treballadora
Aquesta crisi impacta directament en les condicions de treball i de vida de la classe treballadora. La falsedat de la promesa neoliberal d’un creixement econòmic il·limitat ha quedat al descobert, mentre la classe treballadora perd poder adquisitiu i tenir una ocupació ja no garanteix disposar de recursos suficients per a un projecte de vida digne. Les bretxes econòmiques i socials persisteixen per raó de gènere i origen. Els preus de l’habitatge es disparen per l’especulació dels fons voltors, i els serveis públics veuen minvats els recursos i cada vegada són més privatitzats.
El sindicalisme majoritari i el diàleg social
El sindicalisme majoritari (UGT i CCOO) a l’Estat espanyol no ha estat capaç d’enfrontar-se al procés de precarització i empobriment de la classe treballadora. La seva aposta pel diàleg social ha resultat perjudicial per als treballadors, mentre la Patronal manté la seva lluita per tots els mitjans possibles.
La lluita social i la resistència
L’emergència de reivindicacions socials i laborals després de la crisi del 2008, així com el reforçament del sobiranisme d’esquerres a Catalunya, Galiza, Euskal Herria, el País Valencià i les Illes Balears, ha permès crear un contrapès tant a les polítiques neoliberals com a l’ultradreta, que utilitza aquestes polítiques per fomentar posicions individualistes, masclistes i racistes.
És positiu que a les últimes eleccions generals s’hagi impedit l’ascens de l’ultradreta i que es debatí sobre el model territorial i la política de retallades aplicades des de 2008. Tot i així, els canvis polítics estatals seran limitats si no s’acompanyen de processos de canvi polític i social a les diferents nacions de l’Estat espanyol.
Reivindicacions i propostes dels sindicats de la FSM
Els sindicats que conformem la coordinadora dels pobles de la FSM a l’Estat espanyol, en representació de 150.000 afiliats i afiliades, fem les següents reclamacions:
- Transició ecosocial i feminista justa, centrant el model socioeconòmic en la vida de les persones i el planeta, i no en els beneficis d’una oligarquia.
- Repartiment de l’ocupació, cures i riquesa.
- Derogació de les retallades aplicades des del 2008, com la jubilació als 67 anys o l’abaratiment dels acomiadaments.
- Reconeixement del caràcter plurinacional i plurilingüe de l’Estat i del dret d’autodeterminació.
- Denúncia dels atacs a les llengües nacionals i reafirmació en la lluita sindical.
Fem una crida a la classe treballadora a resistir l’ascens de l’ultradreta en tots els àmbits: centres de treball, carrers i institucions. Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria i el Pacte Europeu per l’asil i la migració.